Comença el curs escolar, i la COVID-19 continua impregnant-ho tot. Ha instal·lat la incertesa a les nostres vides, fent-nos adonar de com en som de fràgils, però alhora ens esperona a adaptar-nos-hi i a fer-nos resilients. No hi ha més remei que tirar endavant.
En el context polític també hi ha aquesta mateixa sensació d'incertesa i de represa, que ens retorna a debats que durant unes setmanes havien quedat aparcats: regulació de lloguers, projectes urbanístics especulatius, permisos retribuïts i altres mesures per afrontar la crisi amb més justícia social, monarquia corrupta i demés clavegueres de l'Estat (de l'operació Catalunya al cas “kitchen”), incloent-hi els debats sobre com reaccionar si el Tribunal Suprem inhabilita el President Torra i sobre la taula del diàleg entre els governs català i espanyol. Però sabem que és una sensació de represa “falsa”, perquè cap dels problemes que hi ha darrere d'aquests debats ha desaparegut ni s'ha aturat durant l'estiu; n'hi ha que són estructurals. Tampoc la causa general contra l'independentisme s'ha aturat, sobretot en el cas dels presos polítics catalans.
Als primers mesos de pandèmia, ja va quedar clara la voluntat de qui impulsa aquesta causa general de portar al límit el càstig i la venjança contra els i les preses independentistes. Ho vam veure quan el Tribunal Suprem va amenaçar als responsables penitenciaris que gosessin aplicar-los el permís per passar el confinament al domicili, que sí que es concedia a altres presos. I en les darreres setmanes, quan el Tribunal Suprem ha canviat la norma i ha imposat la suspensió del tercer grau tan bon punt la fiscalia faci un recurs a la decisió del jutge penitenciari. Al fiscal Zaragoza li ha faltat temps per a presentar un recurs al·legant que els presos polítics catalans no poden gaudir del tercer grau fins que reconeguin el delicte de què se'ls acusa i mentre no abandonin el convenciment que poden representar una opció política. És a dir, el fiscal exigeix que els presos renunciïn als seus drets fonamentals, al de defensa i al d'opinió, per tal que el Tribunal Suprem aixequi la suspensió a un permís penitenciari que el Jutge corresponent els ha concedit i, mentrestant, estan a la presó amb restriccions d'aïllament encara més severes per la COVID-19. En un Estat que es vol equiparar als estàndards democràtics europeus, la interpretació i la implementació de les decisions penitenciàries hauria de ser sempre la més favorable a la llibertat i la reinserció de l'intern, en lloc del càstig i la privació de llibertat.
És una situació que només es pot descriure com acarnissament, crueltat i revenja, perquè es deu únicament a decisions discrecionals i injustificades. És, també, una situació que hauria de preocupar i apel·lar l'atenció de tothom, perquè les decisions que s'estan prenent per tirar endavant aquesta causa general contra l'independentisme alteren normes i jurisprudències, i acaben establint uns precedents que a partir d'ara poden utilitzar contra qualsevol, contra tothom. Ho sabem per la història i no deixarem de denunciar-ho: quan s'utilitza la justícia per a venjar-se contra uns pocs, l'Estat de Dret i la democràcia es perden per a tots.
La resposta ha de ser trobar una solució política. Per això celebro la iniciativa de l'Associació Amnistia i Llibertat, amb la proposta d'una Llei d'amnistia que sigui un punt i final a la judicialització del conflicte polític i a la causa general contra l'independentisme. Som molts els que creiem que és un pas inevitable per arribar a la solució democràtica que la immensa majoria dels catalans volem: decidir sobre el nostre futur i seguir construint una societat cohesionada.
