La fantasia per la descoberta global s’ha trencat. La por barrejada amb la responsabilitat i un relat informatiu en defensa dels atractius locals han capgirat un model turístic que semblava imparable com a motor econòmic mundial, malgrat la seua insostenibilitat des del punt ambiental i social.
Monocultius de perspectiva internacional com ara el sol i platja o les ciutats globals s’han trobat deserts quasi de la nit al matí per l’efecte de la COVID-19.
Els moviments turístics d’aquest estiu -només de la ciutadania europea que ha tingut solvència per fer front a unes vacances- conviden a una reflexió profunda sobre la nostra societat, les nostres llibertats i el poder de les elits polítiques i empresarials. El debat entre llibertat personal i seguretat ciutadana, tan habitual en la lluita contra el terrorisme –especialment després de l’11S-, ha evolucionat cap al dilema sobre la influència de les accions individuals en la salut pública.
Mentrestant, però, el control social, amb eines antigues, com ara la persuasió, i noves, amb l’ús la Big Data, guanya terreny i no sempre ben justificat, en benefici del bé públic i els desitjables llindars ètics. En aquest sentit, resulta molt interessant analitzar la influència de la pandèmia a través de teories sociològiques com ara la societat del risc i la modernitat reflexiva d’Ulrich Beck i Anthony Giddens.
La Comissió Europea, a mitjan juny, va posar en marxa la plataforma «Re-open EU» per tal de facilitar el rellançament segur de la lliure circulació i el turisme, atenent que aquest sector genera el 10% del PIB d’Europa (el 25% a Croàcia, el 15% a Espanya o el 9% a Alemanya). L’ecosistema turístic aglutina 2,4 milions d’empreses, més del 90% de les quals són pimes i és líder mundial amb un 40% d’arribades internacionals. Aquest esforç per mostrar la seguretat dels viatges als països europeus es va veure dinamitat des del principi, perquè es van imposar els discursos nacionalistes de cada territori, amb narratives ben estructurades, tot apel·lant a les garanties de salut i a la defensa de l’economia turística local.
El temor al virus de la COVID-19 i als confinaments fora del territori sentit com a propi -d’aquells espais estatals on la ciutadania s’ha sentit en casa- han tornat a dibuixar les fronteres en el vell continent, obertes gràcies als Acords de Schengen. Uns confins psicològics, però, per a res, espontanis. D’un costat, el sistema mediàtic centralitzat ha transmès confiança als atractius turístics de proximitat –precisament, una dinàmica apel·lada tradicionalment des de la sostenibilitat.
Han estat destacades les iniciatives Quédate en España o Save the Tourism, promogudes tant des dels lobbies de cadenes hostaleres espanyoles com amb arguments de l’acadèmia. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques ja advertia el passat abril de la “necessitat” de donar suport, especialment, als sectors més afectats per la crisi, com ara l’hostaleria, la indústria del turisme o els espectables, alhora que apostava per la fluïdesa de crèdit o una reforma fiscal a mitjà termini per a superar l’impacte econòmic provocat pel coronavirus.
L’anunci del govern britànic d’exigir un confinament de dues setmanes a les persones procedents d’Espanya, atès el ritme del brots de contagis per COVID-19, també caldria estudiar-la des d’una dimensió més política, tenint en compte el Brèxit, que de salut pública. De fet, l’executiu conservador de Boris Johnson no es va caracteritzar per les seues decisions previsores davant l’arribada del coronavirus el març passat. Altres països van seguir aquesta exigència d’aïllament, mentre que altres recomanaven no viatjar a les autonomies més afectades per rebrots COVID-19. La contextualització informativa europea tampoc ha ajudat, ja que la seua precarietat, amb narratives centrades en cadascun dels estats, ha dificultat la creació d’opinió pública ben documentada en l’àmbit del continent, la qual poguera crear un estat de més confiança.
L’activitat turística a Europa no s’ha aturat aquest estiu, ben al contrari. Després del tancament obligat tres mesos i les perspectives de la tardor, s’ha eixit de casa, cadascú, en la mesura de les seues possibilitats. Tanmateix, la dinàmica ha estat plenament estatal, tant d’interior com de costa. La presidenta de Balears, Francina Armengol, ja va avisar que el coronavirus obligaria a fer un replantejament econòmic a les illes, confluent a un model més ambiental.
Brussel·les estima que el 85% dels europeus passa les seues vacances d’estiu en països membres de la UE, així que serà molt rellevant estudiar els fluxos de turistes d’enguany, marcats per la por i la protecció de la salut, l’autocensura dels moviments a altres països i el refermament de discursos econòmics amb rerefons polític com ara: Queda’t a Espanya.
