Pensar València amb un horitzó de futur. Somniar la ciutat més verda, natural i inclusiva en benefici del benestar de la ciutadania. Hissar la bandera de la sostenibilitat amb ambició internacional. Creure en el medi ambient com a peça clau del progrés, modernitat i la competitivitat, alhora que de la convivència social i la preservació de la salut de les persones. El vice-alcalde Sergi Campillo, amb intel·ligència, tenacitat i el control dels temps polítics, ha avançat aquest estiu un pas de gegant en un dels seus grans compromisos personals al capdavant del consistori: l’impuls del Pla Verd i per a la Biodiversitat de la ciutat. No era gens fàcil, en plena recuperació postcoronavirus, però l’aposta és contundent i valenta.
El nou univers modelat per la transmissió de la COVID-19 ha trastocat moltes de les prioritats de la nostra societat en l’àmbit local i global. A curt termini, totes les inversions s’han hagut de derivar a l’atenció sanitària. El Pla Verd va haver de fer el seu propi confinament i es temia perquè quedara oblidat a un calaix, com ja va succeir el 1994. Tanmateix, és molt rellevant com les administracions van recuperant la seua acció de govern i els seus projectes senyera. Aquest és el cas de l’Ajuntament de València ha tret a licitació la redacció d’aquesta estratègia que té la voluntat d’incrementar les zones de jardí, fomentar la naturalització dels espais i la conservació i estudi de la biodiversitat, afavorir la connectivitat, els ambientals i socials, la resiliència alhora que potenciar la participació ciutadana.
En aquests temps de pandèmia, hem vist com l’ecologisme ha ressorgit en l’escenari polític a França. De manera puntual, com a càstig o desencís de les formacions convencionals, o per a llarg termini. De les recents eleccions municipals gal·les han sorgit alcaldes i alcaldesses de la formació Europa Ecologia Els Verds a grans ciutats com ara Lyon, Bordeaux, Marsella, Estrasburg, Poitiers i Besançon. Mentrestant, la socialista Anne Hidalgo, va estar reelegida folgadament a París amb un missatge molt ambientalista, basat en la mobilitat sostenible a fi de protegir la salut humana i del planeta tot evitant les emissions responsables tant de milers de morts prematures com del canvi climàtic. Per la seua banda, Emmanuel Macron va reaccionar ràpid a aquets resultats de les urnes i va anunciar que posarà l’ecologia en el cor del model econòmic francès.
A l’Ajuntament de València, la coalició Compromís ha demostrat que l’eix verd articula la seua política. Des de l’urbanisme, creant una gran xarxa de carris per a la bicicleta, impulsant les zones per a vianants en el centre històric, incrementant els jardins públics –parcs Central, Malilla, etc- i creant horts urbans o espais verds més accessibles com a conseqüència dels pressuposts participatius, com és el cas de Marxalenes. Entre altres, l’alcalde Joan Ribó s’ha oposat a l’ampliació nord del Port de València, mentre que, des de la primera legislatura, va canviar els grans esdeveniments com ara la Fórmula 1 o la Copa de l’Amèrica per projectes com el Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible de la FAO.
El Pla Verd i de la Biodiversitat de València ha vist la llum, paradoxalment, quan un autèntic far de la sostenibilitat s’ha apagat, encara que la seua energia i empremta romandran sempre a la ciutat. Ens ha deixat Trini Simó, professora d’arquitectura i activista de les grans lluites ambientals: El Saler per al Poble, la preservació de l’antic llit del Túria, Salvem el Botànic, Salvem el Cabanyal, la defensa de l’horta envers l’urbanisme ferotge.... A més a més, de pionera en el feminisme, fundadora de l’Associació de Dones Universitàries. La València verda continuarà escoltant la veu d’aquesta dona referent.
