«De la foscor a la llum». És el nom de la cerimònia institucional organitzada a Catalunya el 9 de juliol per retre homenatge a les víctimes de la pandèmia. Un acte només reservat a la classe política per evitar aglomeracions, acompanyats d’alguns artistes i de testimonis de la primera línia d’afectació de la pandèmia: treballadors, malalts i familiars de les 12.606 persones mortes.
Tot i que dels polítics no hi eren tots. La CUP ja havia avisat que no hi seria: «Avui no compartirem un acte d’auto-homenatge de la classe política i de les institucions per a tapar les seves vergonyes en aquesta crisi». La CUP fent de CUP, és a dir, trencant la baralla i assenyalant les vergonyes, un gest especialment necessari en moments complexes com els que vivim.
Francina Armengol, la presidenta balear, va presidir un acte similar a Palma el 25 de juny. I a València està anunciat pel 23 de juliol. A Madrid també n’han fet un, d’acte d’homenatge. Encapçalat pel rei, Felip VI, i per Pedro Sánchez. Ha estat el 16 de juliol.
Justament el 16 de juliol és el mateix dia que tres entitats socials (Ecologistes en Acció, l’Observatori del Deute en la Globalització i l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina) han publicat un informe que hauria de fer posar vermella tota la classe política que ha participat a aquests actes d’homenatge. «De la foscor a la llum»? Som-hi!
L’informe denuncia l’alt cost que suposaran per als pressupostos públics les ajudes a grans empreses en el context de la Covid-19. En concret, detallen que són 150.000 milions d’euros els diners a nivell estatal que es destinen a aquest pla de rescat que s’atorga amb gran opacitat i sense cap condició social o ambiental. D’aquests diners, com a mínim el 30% anirà a mans de grans empreses. És a dir, barra lliure per a les grans corporacions perquè puguin continuar contaminant, precaritzant i discriminant. El govern més progressista de la història?
Tot i les dificultats per accedir a tota la informació, l’informe revela que entre aquestes grans empreses beneficiades hi ha noms com NH Hoteles, que ja ha rebut un préstec de l’ICO per tres anys de 250 milions d’euros i que té 3.236 treballadors cobrant l’ERTE. Aquesta cadena hotelera havia tancat 2019 amb un benefici de 90 milions d’euros. Una altra? L’empresa Vueling & Iberia ha rebut un crèdit ICO de 190 milions d’euros i un aval públic per 560 milions d’euros més, a banda de tenir 17.700 treballadors en ERTO. Tots aquests recursos públics per mantenir una companyia que va obtenir un benefici brut el 2019 de 1.715 milions d’euros i que té l’objectiu de seguir creixent i, per tant, continuar contaminant i fomentant la indústria turística depredadora. Entre la llista de les beneficiàries també hi trobem CLECE (de l’ACS de Florentino Pérez), el Reial Madrid o l’energètica CEPSA.
A l’acte d’homenatge a Catalunya, el president, Quim Torra, va destacar que l’esdeveniment també era un reconeixement col·lectiu als sanitaris, al personal d'emergències i de serveis d'essencials que «amb un coratge indescriptible han cuidat de la població posant en risc la seva salut».
«De la foscor a la llum»? Diversos col·lectius i professionals reclamen des que va esclatar la crisi sanitària que amb coratge no n’hi ha prou i que cal que es passi de les paraules als fets i que es transformi el sistema per revertir tant les retallades com les privatitzacions. I caldria celebrar que Torra ha anunciat la creació d’un comitè d’experts per a la transformació del sistema de salut pública. Però genera preocupació que en aquest comitè hi hagi representants del sector privat i que no hi hagi cap representant sindical ni col·lectiu organitzat des de la base en defensa d’una sanitat pública de qualitat.
I sí, és clar, mentrestant, nosaltres hem estat sortint als balcons a aplaudir. I ara ens hem emocionat amb la retransmissió dels homenatges institucionals. Però també ens hauríem de preguntar quina llum volem trobar després de la foscor.
