En plena crisi per la pandèmia del coronavirus, amb la població confinada per l’estat d’alarma i tota l’atenció mediàtica i ciutadana centrada en els efectes mortals de la Covid-19, la Iniciativa Maestrat-Ports de reactivació econòmica de la zona mitjançant la conservació de la natura i el desenvolupament rural, va començar a donar els seus primers passos amb una campanya de presentació a través de les xarxes socials. Aquest inici poc encertat no hauria de restar valor a la proposta ni negar la benvinguda al debat i la implementació de noves idees en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient, sovint, escadusseres.
Ni era el millor moment per crear complicitats ni els seus promotors, el biòleg Ignacio Jiménez i la Fundació Global Nature, van saber articular una estratègia comunicació eficient de la Iniciativa Maestrat-Ports. Aquestes debilitats van limitar el diàleg públic imprescindible per desenvolupar les diverses accions previstes, tot i això, la resposta d’alguns representants de les comarques afectades va ser el cop de porta, la construcció d’un enemic que ve de fora, la constitució d’una plataforma en oposició i la difusió i sol·licitud d’adhesions al Manifest per la vida rural.
La intervenció sobre els territoris requereix de la implicació i l’empatia de la ciutadania local. La iniciativa impulsada per Ignacio Jiménez és molt interessant i compta amb el suport de la Fundació Global Nature, el prestigi de la qual està avalat pels projectes desenvolupats i pel compromís de grans professionals que hi treballen. A més a més, disposa del finançament per a 2020 de l’entitat nord-americana sense ànim de lucre Fidelity Charitable. Potser ací es troba un altra de les claus. Tan important és conèixer el subjecte, qui proposa la iniciativa, com en què consisteix, i també quin és l’origen del pressupost i la seua finalitat.
De contrari, brolla la desconfiança, la sensació d’aprofitament d’aquell qui ve de fora, la frustració pel rebuig dels promotors i la incomprensió mútua limita tots els beneficis d’un projecte que podria donar molta llum a unes comarques d’enorme riquesa en cultura, biodiversitat i paisatge, però amb greus mancances històriques en desenvolupament econòmic per constituir territoris d’interior lacrats pel despoblament.
Vivim immersos en un entorn digital aclaparador i, cada vegada més, la informació requereix un esforç més intens per trobar la veracitat, els continguts amb fonts no interessades ni patrocinades. Necessitem temps per conèixer en profunditat l’actualitat que passa fugaçment davant el nostre esguard i va construint estats d’opinió a colp de missatges efímers que rebem al nostre mòbil per diversos canals. Sovint confiant excessivament en amistats i grups de WhatsApp. En aquest paradigma, els temes de medi ambient tampoc no són l’estrella, per tant, la Iniciativa Maestrat-Ports requeria una explicació pública en profunditat des del seu origen per evitar malentesos i conflictes. Alhora que per adaptar el projecte a la idiosincràsia social i cultural. Entre altres, per exemple, consensuar una qüestió tan rellevant com el nom de la marca.
Els quatre eixos de la Iniciativa Maestrat-Port són: comunicació en positiu de la zona, tot combinant aspectes naturals i culturals, promoure els espais protegits públics, desenvolupar experiències que augmenten la rendibilitat de la producció agrícola i ramadera, amb especial èmfasi en sistemes de producció ecològica o restaurativa, recuperació de fauna autòctona i suport a la indústria turística local. Com a resultat, s’espera generar oportunitats d’ocupació i frenar la despoblació rural. La teoria és prometedora, però fracassarà sense la complicitat cívica i un estat d’opinió favorable i il·lusionant. En lloc d’erigir illes d’interessos fragmentats, són peremptoris els ponts de diàleg i unió al Maestrat-Ports.
