Aquest sembla el propòsit dels governs autoritaris ara que la pandèmia normalitza la seva presència en les nostres molt afeblides societats. Aquesta setmana n’hem tingut nous exemples que em permeten de resseguir allò que en cap cas hauria de formar part de la nostra normalitat democràtica. Aquest dimarts he acompanyat de nou l’amic Valtònyc al jutjat de Gent en la seva compareixença davant la justícia belga, la qual ha resolt decidir sobre la seva possible extradició a Espanya el proper 8 de setembre.
De camí al jutjat en Pep m’insistia en allò que porta anys repetint: ell és un raper i el seu únic delicte és haver optat per una música combativa per definició. Bé, aquest i el fet d’haver-se definit obertament i desacomplexada com una persona d’esquerres i haver denunciat públicament allò que fins i tot ara la Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol gosa investigar: la conducta del rei emèrit, concretament, i de la família reial espanyola per extensió.
Que Valtònyc no és un terrorista ho sap tothom. Que condemnar-lo a tres anys i mig de presó per unes lletres més o menys afortunades escapa al sentit comú i de tota proporció. Que considerar la seva música enaltiment del terrorisme o humiliació de les víctimes és senzillament manipulació. O mala fe. Però el que resulta realment greu, denunciable i preocupant de tot plegat és que el seu no és un cas aïllat i més enllà de la jurisprudència que pugui despendre’s de la seva causa, la remor de fons, allò que destil·la tot aquest procés d’autèntica persecució judicial contra la persona dissident, és una repressió sistèmica que, amb més o menys mesura, fa la feina, tapa boques, modifica conductes, emmordassa voluntats populars.
Insisteixo, el cas de Valtònyc és un cas més a sumar a la condemna de 12 rapers del col·lectiu musical La Insurgencia (inicialment condemnats per l’Audiència Nacional a dos anys i un dia de presó tot i que la Sala d’Apel·lacions va reduir la pena a sis mesos de presó) i a la condemna ratificada pel Suprem aquesta mateixa setmana contra Pablo Hasel i que es tradueix en nou mesos de presó. El motiu: novament, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i a les forces de seguretat mitjançant missatges publicats a les xarxes socials. Recordem que en el cas de l’artista lleidatà també cal sumar-hi una condemna prèvia de dos anys de presó que l’Audiència Nacional va deixar en suspens l’any passat. I la llista no finalitza aquí: en ple estat d’alarma, el raper César Strawberry també ha estat advertit pel Tribunal Suprem.
I mentrestant, què? Doncs ja se sap que Espanya és un país de contrastos. Tota aquesta duresa en relació a la persecució de veus contràries obertament a l’statu quo troba la seva cara oposada en decisions d’aquesta justícia espanyola injusta que decideix, posem per cas, que missatges obertament discriminatoris i que inciten a l’odi emesos per representants de partits polítics com VOX no són motiu ni tan sols d’investigació.
Vegi’s sinó com n’és d’atzarosa, la cosa, atès que aquesta mateixa setmana l’Audiència de València ha arxivat la investigació oberta contra el partit d’ultradreta a recer d’un missatge difós a través de les seves xarxes socials en què responsabilitzava cinc persones magribines d’una violació en grup que va tenir lloc a la platja de Cullera. La Fiscalia va considerar que el missatge podia ser constitutiu d’un delicte d’odi però, per contra, la sala segona de l’Audiència de València ha conclòs que l’acció està emparada pel dret a la llibertat d’expressió. De debò? Algú s’ho creu, això? Quina doble vara de mesurar és aquesta?
Així ho tenim a les acaballes d’aquest estat d’alarma que tot ho ha emparat. També l’obediència submisa, quan no directament el silenci còmplice. És contra aquesta autocensura que cal lluitar, com ho estan fent, entre d’altres, els rapers que he citat anteriorment. Com hauria de fer-ho el sector cultural, que és la representació de l’art cridat durant segles, també ara, a subvertir l’ordre de les coses. Denúncia i mobilització permanents, per corresponsabilitat i empatia, per guanyar un present transitable i un futur millor.
