Vaja per davant que és difícil emetre una opinió crítica respecte de la gestió de la crisi per la COVID-19 sense donar de menjar a aquells que només busquen confrontació política per treure rèdit en forma de vots. Tanmateix, la gravetat de la situació en l’àmbit sanitari, investigador, econòmic i social ens demana d’argumentar els perquès de les discrepàncies i les crítiques. I encara, si em permeteu, un matís més: no es tracta tant de valorar l’actuació global del Gobierno espanyol quant a la COVID-19 (temps tindrem per a fer-ho), com d’assenyalar tot un recull d’aspectes que han esdevingut cabdals en tot aquest procés.
El 17 de març passat la Comissió Europea va posar en marxa el Tauler assessor de la Comissió sobre la COVID-19 del qual formen part sis persones i tres organismes europeus: el Centre de Coordinació d’Atenció a Emergències (ERCC), el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA) . Quatre dies després el president Pedro Sánchez presentava el Comitè d’Experts que anaven a assessorar-lo en la matèria del qual formen part sis persones. I ací ja trobem el primer error. Mentre la Comissió ha triat investigadors d’instituts del prestigi de l’Institut Pasteur o l’Institut de Virologia de la Charité de Berlín, en el cas espanyol quatre dels sis membres són alts funcionaris amb càrrec del sistema nacional de salut. Només els doctors Antoni Trilla i Miguel Hernán són investigadors independents. Un mal inici, si de debò volem rebre assessorament científic perquè un alt càrrec no és el mateix que un director d’un centre investigador independent del ministeri. Tot i això, el governant va triar el seu consell assessor i, com dèiem, temps tindrem per valorar-lo.
La segona diferència entre els dos grups assessors, l’europeu i l’espanyol, és més greu. Al web de la Comissió Europea trobem l’agenda i les actes de les reunions del Tauler assessor. Allà es pot veure quins aspectes s’aborden i quines són les preocupacions d’Europa pel que fa a la Covid-19 (que no passen per Espanya, també cal dir-ho). En canvi, no sabem res del Comitè Assessor del president Sánchez. Es reuneixen? Amb quina periodicitat? Quins aspectes de la crisi de la Covid-19 són els que més els preocupen? Res, zero. No sabem res de les reunions ni dels informes que elaboren.
I encara més comitès i consells assessors. Un mes després que Pedro Sánchez, el 18 d’abril, el president valencià Ximo Puig anunciava la creació del Comitè d’Experts de la Generalitat en el qual hi ha dos membres (de set) provinents del món de la salut junt amb altres que provenen de la psiquiatria, l’economia, la geografia o el tractament de dades. Aquest Comitè és l’encarregat de planificar el desconfinament, no de treballar en la mateixa crisi sanitària. Ens preguntem si, vist com s’està desconfinant des de Madrid, tindrà sentit l’esforç d’aquests professionals.
En primer lloc, no cal ser especialista en el tema per veure que allò que diem «comunitat científica» no està ben representada en cap dels Comitès. No hi ha investigadors independents, ni directors d’Instituts d’Investigació capdavanters de cap de les matèries implicades en la crisi sanitària. Hom voldria tindre un comitè format per viròlegs, epidemiòlegs, bioinformàtics, neuròlegs, microbiòlegs i un sense fi de disciplines que tindrien molt a aportar.
Això sí, cada compareixença dels presidents Sánchez i Puig o del ministre de Sanitat Salvador Illa els sentim dir que estan assessorats per la comunitat científica. Assumim que no és així i que els científics estan en minoria.
I en segon lloc, tot fa pensar, i més després del primer pas en el canvi de fase de dilluns passat, que la coordinació entre Madrid i València no existeix, per més que Pedro Sánchez diguera dissabte passat que «Los marcadores se han pactado entre el Gobierno y las distintas comunidades autónomas y son estos servicios de salud pública los que proponen al CCAES y al Ministerio de Sanidad los territorios que deben pasar de fase.»
Més enllà de la recomanació de la Llei General de Salut Pública de 2011, que estableix que «les administracions sanitàries exigiran transparència, imparcialitat a les organitzacions científiques i professionals i a les persones expertes amb qui col·laboren en les actuacions de Salut Pública», el sentit democràtic ens diu que cal informar a la ciutadania d’allò que es debat i s’acorda respecte de la seua salut. Així ho han entès, per exemple, a Europa, on no ha calgut complir amb cap norma i s’ha fet «d’ofici». Cal que la composició dels Comitès i els seus informes siguen accessibles a webs oficials, cosa que fins ara no s’ha fet.
L’argument del Gobierno que no es donen noms ni actes per «protegir als seus membres» i per «salvaguardar la seua independència» és insultant i pelegrí. Tots sabem que la dreta (extrema o no) jugarà al joc de la tergiversació. Justament per això cal ser primmirats en la transparència i la informació que es dona.
Volem saber, a més, quines són les discrepàncies entre els experts, que segur n’hi ha com en qualsevol grup de treball. Cal facilitar aquesta informació i tractar de madura la societat, obligant-la així, alhora, a madurar.
Per què els assessors per decidir la progressió de les fases de desconfinament han signat una clàusula de confidencialitat quan la Llei de Salut Pública obliga a publicar noms i informes? Per què no s’han fet públics els criteris de canvi de fase de les diferents zones?
Quan no s’informa amb claredat i transparència i no es fa pedagogia en aquesta crisi és fàcil sospitar que no hi ha barems iguals per a tots. I aquest és el moll de l’os de la situació actual, la sensació d’arbitrarietat que destil·la el procés de desconfinament. Fem memòria d’allò que s’ha dit fins ara respecte del desconfinament i els canvis de fase:
1. El president Pedro Sánchez va manifestar que els experts decidiran la progressió de les comunitats autònomes amb criteris objectius i transparents pel seu desconfinament.
2. Per la seua banda, el ministre Salvador Illa va afirmar que els responsables dels informes són els que estan al davant de les unitats administratives. A saber, ell com ministre, la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio Azcárraga, i el cap del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències (CCAES) Fernando Simón. Illa va assegurar que en l’àmbit autonòmic serà el mateix.
3. Cada territori tindrà un dictamen que valorarà aspectes objectius numèrics i qualitatius.
4. La decisió final serà conseqüència d’una negociació política entre Sanitat i cada comunitat. Si n’hi ha discrepàncies, decidirà el ministre Illa i el seu equip.
5. Respecte al País Valencià la Conselleria de Sanitat i Salut Pública envià un informe de 234 fulls per províncies i per departaments( 24 ), incloent-hi el seguiment de 21 d’abril a 4 de maig de 2020.
6. La valoració d’aquest informe en tant que seguiment de la pandèmia es valorà en la reunió de la consellera Barceló amb el ministre Illa com «Matricula d’Honor»
7. Posteriorment, Fernando Simón, director del CCAES informà que només passaven 10 dels 24 departaments a la Fase 1 basant-se en un «principi de prudència» basat en «factors associats a la transmissió» sense especificar més.
8. El president Ximo Puig digué que no té cap informe que justifiqués aquesta decisió i el resultat final es donà amb nou paraules.
9. El 10 de maig, Fernando Simón, per afegir més llenya a la manca d’informació, assenyalà que la raó per no passar 14 departaments a fase 1 es devia a escàs nombre de proves de PCR realitzades derivant en «perill epidèmic» a causa de l’existència de «possibles malalts que encara no havien sigut detectats», que poden originar «un nombre no gens menyspreable de casos sospitosos» augmentant la confusió en aquest desgavell informatiu.
10. La consellera Barceló afegí que les raons per retardar el pas a fase 1 de 14 departaments es devia a la «Mobilitat» i «Densitat de població» sense ampliar ni definir aquests conceptes. Concloent que el Ministeri de Sanitat només aportà arguments inconcrets i no justificant l’exclusió de 14 departaments. I amb un «demà veurem» tan evocador d’un temps que semblava llunyà.
11. El 13 de maig, la consellera Barceló remet escrit al Ministeri de Sanitat, on torna a demanar que tots els departaments sanitaris del País Valencià passen a la fase 1. Amb el matís que les reunions a l’aire lliure tinguen un màxim de trenta persones i al departament de la Ribera degut a un repunt de casos detectat es mantinga pel temps necessari les reunions familiars en nombre inferior a deu; tornant al límit de deu com correspon a la fase 1, una vegada controlat el repunt de coronavirus. «Demà veurem...»
A què es refereixen quan parlen de «perill epidèmic»? Què són «possibles malalts que encara no havien sigut detectats»? Tots nosaltres som possibles malalts no detectats.
La mala gestió informativa, la falta de transparència amb l’absència d’informes publicats han provocat que el debat sobre la crisi sanitària es duga al terreny de la picabaralla política en el qual l’extrema dreta fa l’agost aprofitant el caos informatiu per generar confusió.
La ciutadania necessita informació transparent per assumir ordres que no acabem d’entendre. El nivell de seriositat de valencians i valencianes ha quedat palès amb el comportament cívic del període més dur del confinament. I el que necessitem és parlar més de nous conceptes relacionats amb el nou virus que no patir pel disbarat que presenciem diàriament.
I, sobretot, el País Valencià necessita no sentir-se una volta més ignorat i menystingut pel Gobierno espanyol. Perquè ara estem parlant de la nostra salut, no solament d’ajustar-nos la corretja per enèsima vegada (que també).
Divendres 15 de maig el ministre Illa va comunicar que el País Valencià hauria de passar a Fase 1 el dilluns 18 de maig, inclòs el departament de La Ribera. Aquesta concessió graciosa amaga un parany, a partir d’ara no es passarà al Ministeri informació de l’evolució de la COVID19 per departaments sinó per províncies (a proposta de la mateixa consellera Barceló). Aquesta decisió s’ha entès en arribar l’hora de passar a la fase dos i així veiem com pobles i comarques que podrien avançar perquè no tenen casos de contagis ni d’ingressos, han d’esperar a la resta de la província, amb tot el que això suposa de paralització econòmica per a sectors com la indústria i el turisme.
No és la manera d’actuar, cal donar tota la informació per part de la conselleria tant per departaments com a nivell local.
Davant de situacions com una pandèmia cal actuar amb dades i paràmetres objectius que han de ser públics i transparents. Els criteris per passar d’una fase a una altra del desconfinament ha de basar-se en taules i barems comparatius.
Calen criteris objectius i un tracte sense anorreaments i menyspreu, els valencians som gent madura. Les explicacions amb respostes ambigües i evasives només contribueixen a crear desconfiança i adoba la possibilitat d’altres raons que cal evitar.
