Una societat més verda, més justa i solidària, compromesa amb la cultura, la informació de qualitat i la competència digital, l’avenç científic, la salut o la producció d’aliments de proximitat, que posarà al seu centre la cura de les persones i la responsabilitat amb el bé comú. Tot són propòsits exquisits per a la transició cap a l’era del postcoronavirus.
Aquestes elevades aspiracions per al dia de després —una data que serà difosa i dilatada— avancen en la teoria, en l’àmbit de l’activisme ciutadà, en les narratives dels poders polítics. Ho podem veure als milers de seminaris en línia i debats organitzats mitjançant les xarxes socials, per Google Meet, per Zoom, per YouTube... Tanmateix, les grans corporacions, els gegants de la comunicació, la tecnologia o la investigació farmacèutica i, en definitiva, els potents mecanismes del capitalisme estan ja neutralitzant aquest canvi de paradigma.
La crisi per la COVID-19 ens ha il·lustrat nítidament com són de pròximes la dimensió global i la local. I com d’aclaparats ens fa sentir aquest horitzó tan immens, complex i incert. Al nostre confinament familiar, amb espais domèstics reconvertits en una barreja d’escola infantil i parc temàtic, hem esdevingut xicotets laboratoris sociològics on els desitjos es van teixint segons múltiples variables. Creix la nostra avidesa per avançar en els grans desafiaments, encuriosits per llegir i escoltar arguments qualificats, a fi d’emergir com un fènix d’aquest episodi sense adonar-nos —o sense voler-ho fer per evitar sentir-nos sobrepassats— com d’atrapats estem en un sistema hostil.
Hi ha moltes geometries per a abordar l’era del postcoronavirus amb centres neuràlgics sempre rellevants. En el meu cas, he de reconèixer que em trobe navegant entre els vèrtexs del triangle dibuixat pel medi ambient, la ciència i la igualtat. Per començar per l’àmbit més personal, com a dona, com a mare, com a treballadora, aquests dies fent malabarismes, és fonamental tindre en compte la perspectiva de gènere per eixir de la pandèmia. Les cures a les persones menudes, grans i amb dolències, a aquelles més vulnerables, han d’ocupar un lloc central, no sols en la responsabilitat col·lectiva, sinó també com a prioritat econòmica i política.
La situació de confinament pot fer pensar en millores cap a la igualtat; tanmateix, alguns dels resultats de recerques científiques mostren com les dones han continuat sent responsables de la majoria de tasques de la llar durant aquest període, segons la Universitat Pompeu Fabra. La bugada, la neteja i l’educació dels menuts són les tasques en què clarament les dones segueixen sent responsables, mentre que els temps dels homes està més dedicat a fer la compra i a l’entreteniment. De fet, les mares amb menors que teletreballen han suportat la major part de l’estrès pel coronavirus —com indica un estudi de la Universitat de València—, ja que el repartiment de les tasques domèstiques continua desequilibrat. I no abordarem ara el tema de la violència masclista durant la pandèmia.
En l’àmbit ambiental, apel·lem al Green New Deal de la Unió Europea per a fer confluir tot l’argumentari del desenvolupament sostenible i de la lluita per frenar el canvi climàtic per fer possible una superació de la pandèmia coherent, més responsable amb allò que estem veient que és fonamental: la salut pública i l’entorn lliure de contaminació i virus. L’eixida d’aquesta crisi ha de ser verda o no serà. Doncs senzill, no ho és. Des de l’organització de l’economia internacional —com hem vist amb la comercialització de mascaretes, o per l’anomenat Screen New Deal, en relació amb el control de les grans tecnològiques per accedir a l’àmbit de l’educació— a l’àmbit local, amb un efecte directe al model de producció i distribució alimentàries. Fins i tot, perquè la ciutadania continua, en general, ancorada en valors allunyats de l’ecologia. Com a prova, la veneració del vehicle privat, sense interioritzar que la pol·lució agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars que provoquen milers de morts prematures, alhora que ha afectat més els malalts de COVID-19. El govern municipal de València, encapçalat per Joan Ribó (Compromís), acaba de tancar al trànsit la neuràlgica plaça de l’Ajuntament i, tot i el benefici per a la salut i benestar dels vianants i veïns, les veus crítiques hi romanen. I a Barcelona s’ha engegat una campanya reivindicativa sota el lema “Confinem el cotxe. Recuperem la ciutat!”.
Portarà aquesta pandèmia a incrementar la inversió pública en investigació? Hauríem d’avançar sense demora cap una societat del veritable coneixement, reordenant prioritats i posant la ciència al capdavant. En aquest cas, no hi ha geometries, sinó la necessitat d’una línia recta i en ascens.
