La crisi del coronavirus serà disruptiva en molts sentits i àmbits. Suposarà canvis, però de quina mena i amb quin abast? Segurament fins que no hi hagi més coneixement sobre la malaltia o una vacuna, s'instal·larà la pràctica del distanciament social. Canviaran les maneres de fer al sistema sanitari, a les relacions laborals i, en general, a l'hora de comunicar-nos. Les tecnologies digitals i la intel·ligència artificial entrarà encara a més àmbits de la nostra vida. Però tots aquests canvis serviran per reforçar la cohesió social i el sistema democràtic de la nostra societat?
Això dependrà de les decisions que es prenguin avui, i de quines opcions polítiques i ideològiques s'acabin imposant en les mesures per a fer front a la crisi humanitària global. Aquest és un debat ben obert a la Unió Europea i es deixa entreveure en les conferències virtuals organitzades per analitzar l'estat de la qüestió.
Els mitjans de comunicació dels Estats centren bona part de l'atenció en l'impacte més immediat de la crisi: la capacitat del sistema hospitalari, l'arribada de màscares, la fiabilitat dels testos, la solitud de la mort, el retorn presencial a la feina o a les escoles... Alhora, les principals mesures polítiques adoptades per part dels Estats han seguit una estratègia de replegament i reestatalització justificada per la crisi sanitària, que ha portat a l'aprovació d'estats d'excepció i l'assumpció de nous poders i competències per part dels executius més enllà dels que tenien atribuïts. Una estratègia que ja hem vist que té llums i ombres, perquè n'hi ha que aprofiten per imposar mesures amb tics autoritaris que trenquen l'equilibri de poders democràtics, que vulneren els drets de les minories i de l'oposició política i que accentuen les desigualtats. A més, si alguna cosa ha quedat clara amb aquesta crisi és que la màxima que diu “pensa globalment, actua localment” és absolutament indicada. S'ha fet evident que la crisi sanitària i la subseqüent crisi socioeconòmica no se superarà des de l'autarquia de cada Estat ni amb mesures uniformitzadores estatals. I aquí és on prenen força els debats a nivell de la UE.
Enmig de discussions sobre mesures econòmiquesi de coordinació en la lluita contra el coronavirus, el debat de fons és si cal reforçar la integració europea i transferir més competències i poder de decisió a la UE per superar la crisi i entomar les estratègies de recuperació a mig i a llarg termini. I no només parlem de més integració en relació als temes econòmics, com la capacitat de tenir fiscalitat pròpia europea i mancomunar deute (eurobons), sinó també per a preservar els valors i el sistema democràtic a Europa. Les mesures que estan prenent molts Estats a l'hora de limitar la lliure circulació de persones, controlar les dades personals i fins i tot les interaccions socials, combinades amb estats d'alarma i d'excepció que s'utilitzen per acaparar majors poders en mans de l'executiu, com és el cas d'Hongria, ens han de fer estar alerta. Per això, es demana que la UE esdevingui realment una autoritat supraestatal amb capacitat d'imposar garanties i limitar els abusos de poder. Avui en dia aquesta capacitat es veu minvada pels vetos dels Estats al Consell de la UE.
La Comissió i el Parlament Europeu també intenten frenar aquesta deriva dels Estats i per això proposen un mecanisme de condicionalitat als fons europeus a partir del compliment d'uns estàndards en Estat de Dret i valors fonamentals. Actualment la Comissió Europea està elaborant un informe anual sobre el compliment de l'article 2 del Tractat de la Unió Europea per part de cada Estat membre, el qual analitza i avalua la independència i qualitat del sistema judicial, la lluita contra la corrupció, el pluralisme dels mitjans de comunicació i el sistema d'equilibri de poders.
Tota crisi és una oportunitat. En aquesta pandèmia hem de ser capaços d'articular els debats a la nostra societat, a cada país, perquè, en superar-la, la cultura democràtica i les opcions polítiques i ideològiques que la defensen en surtin reforçades arreu. Cal que avancem com a societat cap a sistemes de governança democràtica a nivell local i global, que assegurin la transparència i la salvaguarda del benestar, així com els drets individuals i col·lectius. És quelcom que depèn i està en mans de la gent, de tots i cadascun de nosaltres.
