D’una primavera sense el cant dels ocells per l’efecte de la contaminació a un altra sense el soroll del trànsit, la remor de la presència humana i, pel contrari, la descoberta de la biodiversitat a les ciutats. Quasi 60 anys després de la publicació de l’assaig Primavera silenciosa, de la nord-americana Rachel Carson molts dels arguments d’aquest clàssic de la literatura conservacionista, decisius per a la creació d’una consciència ecològica a la dècada del anys seixanta del segle XX, es mantenen plenament actuals. En aquesta pandèmia per coronavirus han confluït consignes per a la preservació de la salut i la vida humanes amb nombroses reivindicacions històriques de l’àmbit del medi ambient, totes dues esferes constituents del bé comú.
Silent Spring va denunciar amb contundència i valentia l’ús de plaguicides com el DDT pel seu impacte en la natura i també en la salut pública, tot argumentat que també suposava una enorme injustícia ambiental intergeneracional, a banda de la desorbitada despesa econòmica. Les evidències científiques de la publicació van poder frenar pulveritzacions indiscriminades de DDT, ja que van quedar prohibides pel govern nord-americà el 1972. De fet, l’obra es considera inspiradora de la creació de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units d’Amèrica (EPA) el 1970, alhora que ha esdevingut una referència primordial per a l’agricultura ecològica.
La publicació de Primavera silenciosa no va resultar gens senzilla, ja que els grups de pressió econòmics d’aquest potent sector industrial van intentar, per tots els mitjans, evitar-ne la seua arribada a les llibreries fins a desprestigiar l’autora, creadora d’altres assajos ambientals d’èxit com ara The Sea Around Us (1951) o The Edge of the Sea (1955). Aquesta obra, abans de ser editada en format llibre, es va publicar com a sèrie en tres lliuraments al diari TheNew Yorker i van aconseguir generar una enorme polèmica, la qual es va reflectir en editorials de capçaleres de tot el país.
Al nostre país Silent Spring va arribar massa tard, ja que en l’any de la seua edició, el 1962, ací encara vivíem sota la dictadura, arrossegàvem una economia subdesenvolupada i la nostra agricultura poc modernitzada era susceptible a ser bona clienta de les multinacionals de venda de tot tipus de productes químics per a la terra. Tot i això, a finals d’aquella dècada les reivindicacions ecologistes, com ara el Saler per al Poble a València, s’aiguabarregen a les reivindicacions per la llibertat, la democràcia i l’estatut d’autonomia.
LA ‘GREEN RECOVERY’
La zoòloga ambientalista Rachel Carson va demostrar fa sis dècades que salut, medi ambient i economia conformen un triangle inqüestionable en la societat capitalista. Aquestes setmanes de crisi mundial pels efectes de la Covid-19 s’està comprovant, una vegada més, alhora que és ben palesa la necessitat apressant d’afegir la investigació científica per tal d’avançar cap a societats responsables, sostenibles, respectuoses amb l’entorn, garants de la salut i amb futur econòmic. Una ciència que siga prioritària als pressuposts de la totalitat de governs, oberta i col·laborativa, perquè puga conrear el coneixement bàsic imprescindible per a abordar emergències sanitàries globals com la present.
De fet, ja han sorgit iniciatives institucionals davant el risc que la crisi econòmica pel coronavirus inspire polítiques d’austeritat, llunyanes a la descarbonització, i Plans Marshall aliens a la nova política verda europea, l’European Green Deal, presentat el passat desembre a Brussel·les, tot just quan acabava la cimera de canvi climàtic de les Nacions Unides, la COP25, a Madrid. El manifest Green Recovery signat a mitjans d’aquest abril per deu països de la Unió Europea, a més a més d’associacions empresarials, organitzacions sindicals, ONGs i think tanks comunitaris, advoca per la transició cap a una “economia neutra” per al clima, la protecció de la biodiversitat i la transformació dels sistemes agroalimentaris pel seu potencial per generar amb rapidesa ocupació, creixement i qualitat de vida de la ciutadania. Paral·lelament, la Comissió Europea també prepara en una estratègia per fomentar un sistema alimentari sostenible, a fi de garantir un subministrament d’aliments sostenible, segur, assequible i nutritiu.
Davant l’impacte de la Covid-19, es necessita treballar de forma coordinada, cooperativa i sistèmica per tal d’abordar crisis com ara la sanitària, la climàtica, la de biodiversitat i també la relativa a la desigualtat social, com destaca l’expert en transició energètica del Basque Centre for Climate Change (BC3) Mikel González-Eguino. Vivim un altra primavera silenciosa, per motius diversos als denunciats per Rachel Carson, però amb el cant dels ocells més estrepitós i encisador que mai.
