Colonitzar el camp

Creat el 1939 pel nou règim franquista, l'Institut Nacional de Colonització tenia l'objectiu de reactivar el sector agrícola i
millorar la seua productivitat per mitjà de la conversió d'espais erms o poc productius en terres de conreu de regadiu. La
mesura, que havia de ser un dels principals eixos vertebradors dels plans d'autarquia del Caudillo, va concretar-se en la
construcció ex novo, entre 1945 i 1970, de 300 pobles arreu de l'Estat espanyol que
albergarien 55.000 famílies de colons.
La transformació del paisatge fou rotunda, auxiliada per la construcció d'un sistema hidràulic complex encapçalat per un
conjunt de pantans gegantins. Els nous pobles afloraren com a assentaments sense memòria col·lectiva
ni història, desarrelats del temps i de l'espai. Avui, s'hi respira encara una vida continguda en una trama urbana poc
orgànica i una arquitectura asèptica, els habitants de la qual malden per apropiar-se-la i carregar-la d'ànima, de la seua
ànima.
Al País Valencià es varen construir Sant Antoni i Sant Isidre de Benaixeve, Tous, Loriguilla o Sant Isidre (Baix Segura).
A Catalunya, Gimenells i el Pla de la Font, i Poblenou del Delta (fins al 2003, oficialment Villafranco del Delta).
I Faió, a la Franja de Ponent.

Galeria publicada a EL TEMPS número 2.129 (novembre 2025).