N’hi ha que li diuen Eugeny, una fusió involuntària del seu nom original i la paraula “enginy”, que Alemany té ben aguditzat. D’altres asseguren que han de veure els vídeos diverses vegades per acabar d’entendre tot allò que hi diu. Fins i tot li arriben felicitacions d’argentins i colombians que no es perden cap de les seues aparicions estel·lars, enregistrades al bany, el menjador o la cuina de casa, amb els tres membres de la seua família en el paper de secundaris.
Confinat al seu domicili de la ciutat de València, amb l’única ajuda del telèfon mòbil i un palo selfie, Eugeni Alemany està aconseguint fidelitzar milers de persones de fora del domini lingüístic catalanoparlant. Amb el seu Diari de la Quarentena, com ha batejat les píndoles diàries de tres minuts que aquestes setmanes penja a la xarxa, el showman de Sueca ha demostrat que la llengua no és un entrebanc per a l’humor.
Els vídeos casolans que estrena de dilluns a divendres a les 14 hores li han permès d’ampliar el seu públic tradicional. Tant ell com la seua família van iniciar el confinament dies abans que el Govern espanyol declarara l’estat d’alarma, una experiència personal que Alemany va voler compartir amb els seus seguidors a través de diverses stories d’Instagram, la xarxa social més puixant. La bona acceptació que hi van tenir —la gent els compartia a Twitter i per missatges de WhatsApp— va impulsar-lo a rodar un diari que ja acumula 23 entregues i que elabora de manera totalment artesanal, sense l’ajuda de ningú més. Autoedita els vídeos amb el mateix telèfon mòbil que retransmet la seua quotidianeïtat.
L’autor explica que el seu docureality triomfa perquè “tothom s’hi veu reflectit”. I és que, en efecte, parla de les activitats diàries en aquestes jornades de confinament: la neteja, la visita al supermercat, la relació de parella i amb els fills, l’acte alliberador de baixar el fem al contenidor... “Més enllà de la llengua, importa el contingut, la gent s’ho passa bé”, comenta Alemany telefònicament des del plató que ja és casa seua. “Molts hem gaudit i hem ballat amb cançons que no sabíem ben bé què volien dir”, continua, “i encara que en el cas de la comèdia sí que cal entendre l’acudit, la vida sota el confinament està farcida de llocs comuns”.
Per això, a més dels missatges encoratjadors que li arriben de nous seguidors de Catalunya, les illes Balears i fins i tot d’Andorra, n’està rebent d’altres de castellanoparlants que resideixen a llocs molt diversos: Andalusia, Madrid, Navarra, el País Basc... El missatge tipus seria una cosa així: “Em descollone de riure, no entenc tot el que dius, però m’encanten els teus vídeos”. Li agraeixen que haja introduït la diversió al seu confinament particular, com si es tractara d’una bafarada d’oxigen enmig de tantes notícies negatives.
“També m’escriuen valencians que s’expressen sempre en castellà però que així es familiaritzen amb la llengua, cosa que també em sembla important”, comenta Alemany. De fet, en tot aquest temps, només tres persones li han sol·licitat que subtitule els seus vídeos i una, només una, li ha demanat que els faça directament en castellà.
“La millor manera de normalitzar el valencià és donar-li tanta visibilitat com podem i fer-ho sense complexos”, afirma Alemany, una mena de sociolingüista encobert. “Malauradament, aquesta visibilitat mai no ha estat possible als mitjans de comunicació tradicionals, que fan servir el castellà en exclusiva o redueixen el valencià a la mínima expressió”, subratlla, “però les xarxes socials, en canvi, sí que ofereixen aquesta oportunitat”.
“Les xarxes van plenes de gent que no el parla i que amb prou feines l’entén, però que s’anima a compartir continguts en valencià”, continua Alemany, a qui li agradaria que els grans defensors de la llengua “isqueren de la seua zona de confort”. A les xarxes, per exemple, n’hi ha que ridiculitzen els qui s’esforcen per escriure-la o parlar-la, malgrat saber que no ho fan correctament. “Sense renunciar a les conviccions, la gent més purista hauria d’obrir una mica la finestra i deixar que passe l’aire”, conclou, “tal com fan aquells que, sense saber valencià, et demanen que no et passes al castellà quan parles amb ells”.
Aquesta és la seua manera de normalitzar la llengua. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, ja fa anys que Alemany es dedica al món de l’espectacle. Va participar com a reporter al programa Caiga quien caiga, de Telecinco, i a Fem tele, la versió valenciana del Malats de tele de TV3, per bé que la popularitat de debó li arribaria més tard, amb Trau la llengua, que també remetia al Caçadors de paraules de la televisió catalana. Quan Canal 9 va fer fallida, va saber reinventar-se i va omplir teatres de cap a cap del País Valencià amb els seus monòlegs T’ho dic sense acritud i En persona guanye. No sols això, sinó que va liderar la campanya gràcies a la qual WhatsApp va decidir incloure la paella entre els seus emojis. Amb la creació d’À Punt, on actualment presenta Atrapa’m si pots i el Celebrity School, Alemany ha esdevingut una de les cares més conegudes.
A l’espera de conèixer quant de temps s’allarga encara el confinament, el pròxim lliurament de la quarantena a casa d’Eugeni Alemany arribarà dilluns. Serà el número 24. Tan puntual com sempre: a les dos del migdia, les nou del matí a Buenos Aires.