-El col·lectiu de repartidors de menjar a domicili, Riders X Derechos, vau fer un comunicat el 26 de març on denuncieu que ni Glovo ni Deliveroo ni UberEats us donen «cap element de seguretat ni han implementat normes especials» per la crisi del coronavirus. Què demaneu?
-Primer de tot, que compleixin amb la llei, perquè no ens estan donant ni EPIs (Equips de Protecció Individual) -mascaretes, guants, gel, etc- ni cap mena de formació per realitzar la nostra feina i garantir la nostra seguretat, com a treballadors, i la dels nostres clients. Cal assegurar que els processos pels quals passen els menjars, paquets o el que portem tinguin un mínim de seguretat sanitària perquè no posem en risc també el client.
-Penseu que és lògic que el Decret del Govern espanyol inclogués com a servei mínim el de restauració a domicili?
-No. Des del primer moment ens hem oposat a considerar-nos servei essencial perquè no pensem que portar a casa una pizza o un sushi sigui res essencial. És un extra que la gent es permet. El problema és que, d'una banda, se'ns considera servei essencial però, de l'altra, som un dels sectors amb les condicions laborals més precàries. No s'entén. El que demanem és que no se'ns inclogui en els serveis essencials i es garanteixi la nostra salut.
-Preferiríeu no treballar durant aquesta etapa de confinament?
-Nosaltres volem treballar, però en unes condicions de seguretat mínimes que ara no s'estan complint. Hi ha molts companys que no s'han volgut jugar la vida i no surten a treballar. Ells han de rebre algun tipus d'ajuda, ja que som falsos autònoms. Seguim pagant la quota d'autònoms cada mes i, encara que molts tribunals de justícia ens reconeguin com treballadors, la realitat és que seguim sota el règim d'autònoms. Als que no treballen se'ls continua cobrant aquesta quota d'autònoms. Per tant, demanem treballar en condicions. Si no es compleixen les condicions, no treballar i, si no treballem, hauríem de poder optar a les ajudes de l'Estat. Si la nostra feina ja era precària abans de la crisi sanitària, ara encara ho és més.
-Sobre les vostres condicions laborals: sou autònoms i l'empresa us paga un fix per comanda repartida?
-Sí. Treballem per comanda. Si fas dues comandes alhora, guanyaràs uns set euros bruts -set euros bruts per un autònom queden en poc- i, si no tens comandes, no cobres. Pots passar dues hores al carrer en el teu horari de treball -perquè és horari de treball- i, si no hi ha comandes, no treballes. Passes dues hores al carrer debades. Tenim el pitjor de l'autònom -totes les despeses- i el pitjor d'un assalariat (un horari, les condicions laborals imposades, etc). Ja veníem d'una precarietat important i amb la crisi sanitària, la precarietat ha augmentat.
-Alguna empresa paga menys que abans?
-No. Seguim cobrant igual de poc. Si ens paguéssim menys, ja no sé qui treballaria.
-Diu que els paguen 3,5 euros per comanda?
-O quatre euros. Però penseu que siguin 8 euros a l'hora i quaranta hores setmanals. I després hem de pagar la quota d'autònoms, l'IRPF i les despeses que tinguis. Estem molt per sota del salari mínim interprofessional, però de llarg.
-Cap de les empreses que encarreguen els vostres serveis us dóna mascaretes o guants?
-No. L'empresa diu que ens hem d'encarregar nosaltres de buscar els guants o les mascaretes i, en algun cas, t'abonaran el preu del tiquet. No té sentit. En un moment que és molt difícil aconseguir aquest material, molta gent no ho pot fer. I tampoc és la responsabilitat del treballador buscar-se les eines per poder treballar. És l'empresa que te les ha de facilitar.
-Quan diu que «en algun cas abonen el tiquet» ho diu perquè hi ha unes empreses que sí que els paguen i d'altres que no?
-És una mica a l'atzar. No hi ha cap empresa o patró que ho pagui tot a tots. Per mail has d'anar reclamant que se't pagui i no sempre ho paguen.
-No podeu tenir un contacte físic amb l'empresa pel coronavirus?
-Ara és més difícil. Hi havia la possibilitat d'anar a les oficines però ara la majoria de contactes són via e-mail, telèfon, etc.
-Per les xarxes socials hi ha sovint usuaris o col·lectius que demanen que no es facin comandes a les empreses de delivery, de repartiment de menjar a domicili, per a les quals treballeu. Això us beneficia o us perjudica?
-Nosaltres, com a treballadors, tampoc estem plantejant un boicot a aquestes empreses perquè, al cap i a la fi, molts companys viuen d'això. Demanem a la gent que entengui que, darrere d'aquella empresa, hi ha treballadors i valori si estan tractant bé a aquests treballadors. Que no se'n refiïn només del preu i la imatge sinó que intentin anar una mica més enllà.
-Què esteu fent contra el contagi? Fa poc els riders de València van fer un repartiment d'EPIs.
-Sí, com l'administració no ens ajuda i les empreses no fan res, ho hem de fer nosaltres pels nostres mitjans. Ens estem posant en contacte amb associacions que reparteixen material de manera «altruista» per, nosaltres, poder fer el mateix amb els nostres companys i ajudar-los a anar més protegits en la seva feina. Ho estem fent de manera improvisada, no sistemàtica.
-Es va fer a València. Ho fareu a Barcelona o en altres ciutats?
-El problema a Barcelona és que hi ha moltíssima gent, uns 2.000 repartidors o més, i no podem aconseguir tantes mascaretes.
-Dues mil persones?
-O potser més. Les empreses no ho diuen.
-Els associats a Riders X Derechos esteu també sindicats?
-Riders X Derechos som una plataforma estatal que va néixer a Barcelona. A Catalunya estem afiliats a la Intersindical Alternativa de Catalunya i, al País Valencià, a la Intersindical Valenciana; al País Basc estan a LAB; a Madrid, a la CGT i la UGT... El problema és que no podem formar secció sindical perquè les empreses no ens reconeixen com a treballadors. És com un buit legal. Els jutjats ens han considerat treballadors i, en teoria, tenim dret a sindicar-nos però les empreses no ens reconeixen com a interlocutors perquè seria com assumir que tenim una relació laboral de treballadors. Estem en uns llimbs.
-Denunciàveu al comunicat que esteu veient locals de restauració que no compleixen mesures higièniques contra el contagi del coronavirus.
-En la cadena logística de recollir el menjar en un local de restauració, agafar la bici i portar-ho a domicili, el material (el menjar, les bosses, etc) passa per moltes mans i no pots garantir que tots hagin passat per un procés sanitari correcte. Ni tan sols que nosaltres l'hàgim passat perquè ni estem formats per saber-ho ni estem preparats físicament. Els restaurants, suposo que tenen protocols i controls que els hi marca l'empresa, però no ho sabem.
-Però al comunicat sí que afirmeu que «hi ha companys que han estat testimoni de restaurants amb cuiners i empleats sense protecció que lliuren les comandes a riders amuntegats». És habitual?
-Sí. Però quan no hi ha crisis sanitàries també veiem restaurants que no compleixen les condicions sanitàries exigibles. Està bastant estès. Però, a més a més, a banda dels restaurants, nosaltres hem d'esperar les comandes dintre o a les portes del restaurant i tampoc les podem complir. Perquè no hi ha uns protocols que diguin «us podeu esperar aquí i us adjudicarem un espai adient perquè pugueu esperar en condicions, fins i tot si sou vint persones». No hi ha aquests llocs, no es pot mantenir un metre de distància i hem d'estar allà amuntegats esperant la nostra comanda.
-En alguns llocs sou 20 persones i sense distància mínima.
-Sí. Hem publicat fotos que ho demostren. Molts sense guants i sense distància.
-Quin tipus de restauració ix més beneficiada d'aquest context?
-Les grans cadenes de restaurants, sens dubte. Penseu que les cadenes petites o els restaurants locals estan gairebé tots tancats perquè la seva font de facturació deu ser d'un 90 per cent presencial i potser un 10 per cent a domicili. Les grans cadenes deuen tenir un percentatge de facturació a domicili més gran i sí que els hi surt a compte obrir.
-El volum de feina ha baixat?
-Bastant.
-Menys de la meitat?
-Sí. El que passa és que les empreses tenen menys repartidors. Hi ha treballadors que s'han negat a sortir. Les empreses van igualment desesperades per treure repartidors de sota les pedres. I molts companys estan treballant molt perquè hi ha un volum gran de feina amb relació a la gent que hi ha treballant.