El Manol uneix Figueres amb la Muga. És un riu discret, voreja la ciutat per llevant i pel sud en un escenari mixt, periurbà, on la ruralitat primigènia es barreja amb l’expansió urbana i alguna o altra activitat industrial i d’extracció d’àrids. A l’extrem meridional i, com qui diu, a quatre passes de la vila, Sant Pau de la Calçada es manté pròxim al riu, a la vora d’un accentuat meandre. El nom delata la ubicació del petit edifici, al peu de l’antiga Via Augusta i dels posteriors aprofitaments com a camí ral en direcció a França.
Podem recórrer el curs baix del Manol, a peu o en bicicleta, per una pista de terra sense cap dificultat i que pot representar un saludable complement al turisme urbà a Figueres. La confluència amb la Muga se situa tot just superat Vilanova de la Muga. L’espai resulta gairebé imperceptible als ulls profans.
A Figueres, li calen poques presentacions. El visitant s’hi aplega atret pels ecos de Salvador Dalí i el museu dedicat al mestre del surrealisme, perquè és capital d’un territori bell i equilibrat paisatgísticament, un espai d’interior i de costa a la vegada, amb sinergies entre ambdós mons.
La capital de l’Alt Empordà és molt més que això. Una vila amb privilegis seculars, atorgats pel rei Jaume I; uns drets i la carta pobla que la convertien en epicentre de la vida empordanesa. Un punt geoestratègic, anhelat per uns i altres d’ambdós vessants del Pirineu. La mostra és la repetida ocupació de Figueres per tropes franceses el 1653 i els anys posteriors. Que no va era una ciutat qualsevol ho demostren les anomenades conferències de Figueres, dutes a terme el 1660, per tancar alguns punts oberts del Tractat dels Pirineus (1659) que havia d’establir definitivament la frontera entre França i Espanya. Al rei Felip V tampoc li passà per alt: va ser ací on va casar-se amb la seua primera esposa, Maria Lluïsa de Savoia.
Com a resposta al fort de Bellaguarda, que els francesos havien construït a sobre del Pertús, Ferran VI d’Espanya va decidir bastir a la ciutat el castell de Sant Ferran. La fortalesa baluardada, iniciada a mitjan segle XVIII i que tenia per objectiu el caràcter intimidatori i defensiu enfront del país veí, presenta unes dimensions excessives, amb capacitat per a un contingent de 4.000 homes i en aquell moment va ser una de les més grans d’Europa.
Però Figueres és molt més que la ciutat medieval i moderna. Al llarg de la passejada pels seus carrers, s’hi superposen múltiples ciutats que es despleguen davant dels ulls del visitant. Llavors es fa present la Figueres modernista, amb una arquitectura i un urbanisme que han tenyit la vila d’un aire europeu, hereus del que va ser la vila que resistí els diferents embats de les tropes carlines.
Figueres és vila de fills il·lustres com el mestre Pep Ventura, creador de la sardana moderna, i de l’enginyer Narcís Monturiol, pare del submarí Ictineu. Vila republicana als anys trenta del segle passat, i espai de l’exili que va veure desfilar un dia d’inicis de febrer del 1939 més de 100.000 persones en la llarga marxa cap a França.
Figueres, en fi, és ciutat de ciutats: medieval, modernista, neoclàssica, surrealista, contemporània, totes en una. Ciutat dinàmica, comercial i cultural; ciutat de museus i festivals, de música i cinema.