Les Illes miren amb esperança l’evolució de les dades del coronavirus. La tendència de l’última setmana ha fet augmentar l’optimisme entre els especialistes que fan el seguiment de la pandèmia i, també, en el Govern. Per primer vegada uns i altres veuen possible començar a parlar d’una nova fase. La presidenta, Francina Armengol, fins i tot ha parlat de demanar a l’Executiu central mesures d'aixecament del confinament exclusives per a Balears.
Optimisme. El moderat optimisme ha estat confirmat per part del portaveu del comitè autonòmic de seguiment del coronavius, el doctor Javier Arranz. «Les últimes dades mostren que estam en la tendència a la baixa si analitzem els números total i l’afectació a les Illes», deia el passat dissabte. Advertia, però, que «hi pot haver algun repunt» en les dades que no ha de fer perdre de vista «la tendència» bona que les Balears han marcat durant tota aquesta setmana passada. Segons l’especialista «durant aquest setmana, a mitjans o finals, podria ser que la fase aguda de contagis quedés enrere» i aleshores es podria «començar a plantejar com haurem d’avançar per assolir en unes setmanes més» la finalització del malson.
El doctor Arranz advertí el dissabte que «no ens hem de deprimir si demà (diumenge) tinguéssim més casos que avui (dissabte) perquè hem de mirar (la tendència) des de que comença la contenció» del virus, fa tres setmanes. En efecte el dissabte el nombre de contagis marcà un mínim de 14 i el diumenge pujà a 22 però així i tot es manté l’optimisme «moderat» de l’equip d’experts que fa el seguiment a les Illes. «Hem de valorar que el percentatge de persones curades està al voltant del 54%» del total d’infectats, un percentatge que creix cada dia. «Estem contents i som optimismes», conclogué.
La revista redaccionmedica.com recollia també, a finals de setmana, el fet que les Illes – juntament amb el País Basc, Cantàbria, Canàries, Extremadura i Múrcia – tenen el «nombre reproductiu bàsic» de la malaltia, o R0, per sota de l’índex 1. Aquest és el llindar entre la progressió de la malaltia i, per sota, l’entrada en fase -per lenta que sigui – d’extinció. Recollia les dades de l’Institut Carles III que segueix l’evolució del coronavirus a tot l’estat. Val a dir que l’extinció cal entendre-la com un procés a llarg termini, no es tracta en absolut d’un escenari en el qual en poques setmanes hagi desaparegut. Però sí es tracta del primer gran objectiu perquè permet, per sobre de tot, alleugerir la pressió sobre el sistema hospitalari en particular i en general sobre tota l’assistència sanitària que fa front a la malaltia. Segons aquesta anàlisi referida, les Illes estaven el passat cap de setmana a l’índex 0,94 quan la mitjana estatal estava en el 1,10 encara.
La bona evolució de la pandèmia a l’arxipèlag ha fet créixer l’optimisme polític, força necessitat d’alguna bona nova després de tres setmanes de desastroses notícies per mor tant de la malaltia en si com de les terribles conseqüències econòmiques que està suposant i suposarà per a un sistema de quasi monocultiu turístic com el balear. Fruit d’aquest contingut optimisme, Javier Arranz confirmà aquest diumenge que «continuem en la línia descendent» de contagis i morts i que entra dins del possible demanar que "s’aixequin certes mesures restrictives a Balear" abans que a la Península. Una possibilitat que confirmà Francina Armengol, qui va anunciar que «estem estudiant» la possibilitat de «demanar que el sistema de desconfinament» per a les Illes sigui «diferent al de la Península» si la bona tendència es confirma. Armengol digué que demanarà així mateix a l’Executiu espanyol que les mesures excepcionals d’ajuda «a les empreses i a les famílies afectades» de les Illes es mantinguin quan s’aixequi l’estat d’alarma. Des del Govern s’entén que haurien d’estar vigent fins ben entrat o passat l’estiu degut a «l’impacte sobre el turisme» que ha tingut el coronavirus.