Temps abans d’adquirir les dimensions actuals, la COVID-19 fou sovint infravalorada pels governs i l’opinió pública, titllada com una simple variant de la grip que només perjudicava a persones grans o amb patologies prèvies. És cert que cal protegir els grups vulnerables, que presenten taxes més elevades de mortalitat, però s’ha evidenciat que el risc zero no existeix amb el coronavirus. No debades, Tedros Adhanom, director executiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), advertia el passat 19 de març que pot afectar a tot el món: “És una malaltia greu. Si bé les proves que tenim suggereixen que els majors de 60 anys tenen un major risc, han mort també joves i xiquets".
“Els adolescents de la societat del benestar tenen un cert sentit d’immortalitat, d'invulnerabilitat”. En aquests termes s’expressa Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, un centre terapèutic especialitzat en l’atenció a joves i les seues famílies. Ara, aquella suposada grip deriva en una pandèmia mundial i en un confinament a casa que priva de moltes coses a aquesta població suposadament invulnerable. “La fragilitat de la vida és una reflexió que també es pot aprendre en aquest confinament, aquell llindar fràgil entre la salut i la malaltia”, expressa el psicòleg.
“Els nens i les nenes canalitzen molt més les seues emocions a través de les activitats físiques i el contacte social que no pas les persones adultes i, per tant, una situació de confinament els afecta de manera diferent”. Així ho explica Roger Ballescà, psicòleg al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Martorell i vicesecretari del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. “Durant l’adolescència, —afegeix Ballescà — en certa manera seria igual, malgrat que amb un major pes del contacte social”. Per al psicòleg infantil, les quatre àrees en què més afecta el confinament i que, per tant, cal regular, són: el canvi de les rutines habituals, la limitació d’activitat física, la falta de socialització i la gestió de les pors.
“És molt important mantenir unes rutines semblants a l’activitat diària i, sobretot, no confondre aquesta situació amb un cap de setmana etern, ja que això provocaria una desregulació a nivell emocional i corporal”, recomana Ballescà. La docència online tracta de suplir les jornades a l’escola o a l’institut i treure redit de l’estada a casa. Jordi Royo, però, qüestiona que tenir més temps implique més productivitat i adverteix que “és molt més difícil autoorganitzar-te que no pas que t’organitzin”. En aquest sentit, Ballescà matisa les pròpies recomanacions: “Cal assegurar temps de feina, descans i lleure en família, però no cal ser molt rígid. No cal passar-se el dia fent activitats ni tenir als nens entretinguts les 24 hores del dia”.
Durant el confinament, gran part d’aquestes activitats es canalitzen a través de les tecnologies digitals, que han pres un paper especialment rellevant en pràcticament tota tasca diària. “L’excessiva exposició a l’oci paralitzant, des de la televisió fins les TIC, és un conflicte habitual en adolescents”, explica Royo. Tot i això, el psicòleg aposta pel seu ús i encoratja a “aprofitar el moment per aprendre a utilitzar-les més enllà de l’oci”.
La xarxa s’ha convertit en una eina de treball, però també en una finestra a l’exterior que substitueix el contacte personal i garanteix la socialització. D’acord amb Roger Ballescà, “és molt important proporcionar als infants les vies perquè puguin seguir connectats amb els seus iguals, sempre amb l’ajuda i supervisió de la família”. Pel que fa als adolescents, ja immersos en les xarxes socials, el psicòleg es decanta per assegurar un bon ús, abans que limitar o prohibir: “No es tracta de d’eliminar aquesta via, perquè els adolescents tenen una vivència de les relacions grupals molt més intensa que no pas els adults. No podem tallar la relació amb els altres, que ara es vehicula a través de les xarxes socials i les videoconferències. És important, en tot cas, ajudar-los a establir rutines que eviten que es passen tot el dia connectats a Internet”.
Malgrat els intents de seguir amb la normalitat, la situació actual resulta totalment inèdita i genera tot un seguit d’ansietats, pors i temors que també es manifesten entre la població més jove. “Els nens i, sobretot, els adolescents han d’estar ben informats”, raona Ballescà, “i els pares i mares han d’ajudar a proporcionar o a contrastar aquesta informació”. Afegeix també la importància d’estar atents a les seues preocupacions, “sobretot amb els més menuts que no tenen la capacitat d’expressar-les”.
Pautes i consells a banda, ambdós psicòlegs reconeixen l’excepcionalitat de la situació i les dificultats que pot comportar. Siga com siga, tal com expressa Jordi Royo, “quan acabe el confinament haurem aprés que allò que haja resultat positiu (i també negatiu) serà extrapolable a la nostra convivència habitual”.