El conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball manté aquesta entrevista per via telefònica. Està confinat a la llar familiar, a Muro, a la comarca del Comtat, on va ser alcalde durant 16 anys. Els dies, tanmateix, se li passen ràpids, assegura. Des del seu despatx, assegura, no ha parat de fer gestions per tal d'impulsar mesures que contribuïsquen a paliar la crisi econòmica que ha desenencadenat la COVID-19. "Aquest és un treball col·lectiu, on ens hem implicat tota la conselleria, els instituts tecnològics, Labora. La gent està donant més del 100%. Per això em fa tanta ràbia quan durant aquests dies alguns qüestionen els funcionaris. Ací no han parat de treballar pel benefici col·lectiu", diu tan bon punt se li pregunta per l'estrany dia a dia a què ens ha abocat la pandèmia.
-El govern espanyol va decidir diumenge el tancament de tota activitat econòmica no imprescindible. Algunes autonomies, com la valenciana, ja havien insinuat, unes setmanes abans que calien mesures més contundents. Tanmateix això té una afecció brutal per a l'activitat econòmica. Com a responsable d'economia, considera que és una mesura adequada?
-Crec que per damunt de tot està la vida de les persones. Ara bé, el que no considero correcte és la forma com es van prendre les decisions. No pot ser que isquera publicat en el BOE quinze minuts abans de la mitjanit. Aquesta és una mesura molt important, que afecta greument a les empreses, que han de disposar del temps necessari per disposar un tancament d'aquestes característiques. Una empresa no pot aturar la seua activitat de la nit al dia. Penso en el sector del taulell, per exemple.
A més, fins on jo sé, fou una mesura que ni es va consultar ni es va coordinar amb els agents econòmics i socials. Diumenge hi hagué la reunió amb els presidents però jo crec que una mesura d'aquesta importància s'hauria d'haver informat als responsables autonòmics d'indústria i economia, almenys divendres.
-Considera que hi havia altra alternativa a l'aturada total?
-Jo crec que en crisi d'aquestes característiques cal seguir els criteris de les persones expertes en salut pública. Com he dit, per damunt de tot hi ha la vida de les persones. Però les coses s'haurien d'haver fet d'una altra manera en benefici de tots.
-Ahir vam saber que el País Valencià és la segona autonomia on més va pujar l'atur. 35.565 nous desocupats. El sector serveis és el més perjudicat: 23.728 nous desocupats.
Són unes dades dolentes que, a més, evidencien la primacia del sector serveis i la temporalitat i la precarietat que li són pròpies. És una qüestió que ens hem de plantejar. I a banda hi ha una dada molt significativa a la qual hauríem de parar atenció: hi ha un percentatge molt més elevat d'homes aturats que de dones. Això vol dir que en els sectors que en aquests moments són imprescindibles, sobretot hi treballen dones: les dones de neteja, sanitàries, infermeres, caixeres de supermercat...
-L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) va fer públic aquesta setmana un informe on prediu que si l'epidèmia es controla prompte i l'economia torna a una normalitat relativa en el termini d'un mes, el PIB cauria d'un 3,2%. L'escenari més pessimista calcula una caiguda del 5,3%. En quin escenari es mouen des de Conselleria?
-Estem en una situació que és alhora de màxima emergència i de màxima incertesa. Si ja costa governar amb una situació mínimament estable, governar en aquestes circumstàncies és complicadíssim. Ara bé, jo soc dels qui opino que és millor prendre una decisió, encara que després siga millorable, que no prendre'n.
Dit això, la prioritat de totes i tots és controlar el virus. És obvi que com més s'allargue el confinament, l'impacte serà més dur. M'agradaria que açò durara el mínim possible i que l'evolució econòmica prenguera forma de V, és a dir que, tot i que baixarem, hi haguera una recuperació ràpida i sòlida. Ara bé, això és un desig. No estem en condicions de dir si passarà, amb total seguretat, una cosa o l'altra. El que sí que és evident és que per a eixir d'aquesta haurem de remar tots en la mateixa direcció.
-Ahir a la vesprada la Generalitat va anunciar que el pròxim divendres 10 d'abril, divendres sant, aprovarà ajudes per als treballadors afectats per ERTOs. Què ens pot explicar al respecte?
Aquest Consell és molt conscient que en l'actual conjuntura no estem en condicions d'amagar-nos, sinó tot just el contrari: cal donar la cara i abordar la urgència social i econòmica a pesar de l'escassetat. Per això, aquesta setmana el ple del Consell aprovarà ajudes per valor de 57 milions d'euros destinades als autònoms. Per altra banda, la setmana pròxima és previst que aprovem aquesta altra mesura destinada als treballadors assalariats afectats pels ERTOs. És una qüestió sobre la qual hem començat a treballar aquesta setmana i que segurament farem viable a través de la declaració d'hisenda. En tot cas, el conseller d'hisenda està en contacte en l'Agència Tributària per acabar de definir aquesta ajuda.
-Vostè sempre ha advocat per un model econòmic diferent. En la primera legislatura va sorprendre a tothom parlant de bé comú i durant aquesta parla molt de l'economia circular. Hi ha ara tot un debat a propòsit de si aquesta crisi propiciarà un canvi de model. Vostè en quina posició es situa respecte d'aquest debat?
-A mi m'agradaria pensar el contrari, però malauradament l'ésser humà és l'únic animal que cau, no dues sinó tres voltes en la mateixa pedra. En tot cas el que s'està posant en evidència és que això de consumir béns naturals sense fre és contraproduent i ens acabarà passant factura. Hem de conscienciar-nos que hem de preservar el planeta.
A més, aquesta crisi ha posat de manifest que ací som molt més comercials que no productius i això és quelcom que crec que hauríem de revisar. Ens cal recuperar per al nostre territori sectors bàsics per a l'economia i per a la vida. Imaginem que hauria passat si el sector agrícola s'haguera deslocalitzat; probablement tindríem problemes d'abastiment. Jo que sempre he estat partidari de la relocalització, considero que aquesta és una ocasió perfecta per plantejar-nos-ho. Ens cal fer una reflexió al respecte. Ens cal una indústria neta i competitiva, dins d'una economia circular.
Els instituts tecnològics i els centres d'investigació valencians, per exemple, estan tenint un paper fonamental en aquesta crisi, tractant de buscar solucions a demandes urgents. Crec que ho hem de valorar per saber, en el futur, cap a on volem anar.
-Al principi de la crisi del coronavirus, les empreses valencianes que produeixen ací tenien problemes perquè no els arribaven components i matèries primeres de la Xina. Això de la relocalització sona molt senzill però no hauríem de passar per alt que la realitat és que les cadenes de muntatge, en aquests moments, són globals.
-Crec que aquesta crisi qüestiona les cadenes globalitzades. Imaginem que Xina no haguera superat la crisi i que ara, que la pandèmia ja és a tot el món, no poguera enviar-nos el material sanitari que ací, en aquestes quantitats, som incapaços de produir. Això seria terrible i hauria generat un problema de seguretat sanitària que ni imaginem. La covid-19 és un toc d'alerta sobre aquesta model de globalització i el sistema capitalista. S'ha posat de manifest que la proximitat en la producció és imprescindible.
-Sí, però, en aquesta dinàmica de crítica als sistemes globalitzats no hauríem de passar per alt que el País Valencià té una economia molt exportadora.
-Efectivament, però les exportacions valencianes estan sobretot destinades al nostre mercat pròxim, que és la Unió Europea.
Dit això, estem en un moment en què és imprescindible que aquesta reflexió que jo et feia la faja el conjunt de la UE. Ens cal un lideratge polític i social fort des d'Europa. Ens cal una Europa més cohesionada per poder eixir-nos-en d'aquesta. Jo soc dels qui pensa que cal una mena de Pla Marshall impulsat des de Brussel·les que ens ajude a eixir d'aquesta situació en benefici del conjunt.
-La Generalitat ha coordinat els treballs perquè cinc empreses valencianes, aquesta setmana, hagen començat a fer material sanitari. Com naix la idea i com s'ha gestat?
-És una idea que naix de la directora general de l'IVACE, Julia Company, en el moment que ens adonem que potser sí, podem tindre una certa capacitat productiva en aquest àmbit. A partir d'aquest moment es comença a treballar amb l'Institut Tecnològic del Tèxtil, Aitex, i la patronal del sector, Ateval, que mostra la seua màxima predisposició. L'avantatge que tenim en tot açò és que Aitex té capacitat per homologar teles i això pot accelerar els processos. Castella-la Manxa o Galícia ja han mostrat interès pel que hem fet.
-Serà una dedicació puntual o pot obrir una nova línia de negoci?
-Cada empresa ha de prendre les seues decisions en funció de les seues necessitats. Dit això, crec que açò que s'ha fet podria ser una oportunitat a mitjà i llarg termini per desenvolupar un clúster sanitari. Ens agradaria buscar alguna línia pressupostària per tal que certes empreses puguen disposar de totes les llicències de l'Agència Valenciana del Medicament. Em sembla que, tenint en compte que potser aquest risc de pandèmies continuarà estant present, seria interessant disposar d'aquest clúster. Considero que pot ser una oportunitat econòmica interessant.
-Els pressupostos de la Generalitat per 2020 són paper mullat?
Sí, són paper mullat. Ara hem de fer front a l'emergència sanitària i caldrà reconduir els pressupostos per fer-hi front. Però amb les nostres estretors financeres, es fa imprescindible l'actuació de la UE amb un Pla Marshall que incorpore ajudes circulants i finalistes. La gent ha de tenir la seguretat que des de l'àmbit públic tindrà tot el suport.