La producció de riquesa a Balears experimentarà aquest 2020 una contracció sense precedents per mor del coronavirus. Ni la crisi que s’inicià el 2008 ni la del petroli de 1974 s’hi podran comparar. Així ho diu almenys la primera previsió oficial al respecte del cost econòmic de la pandèmia a les Illes, la que ha fet el Consell Econòmic i Social (CES) de Balears i que s’ha publicat aquest dilluns dia 30 de març. Val a dir que l’informe -titulat «Coronavirus i economia balear: simulacions d’urgència» -s’ha fet a petició de les patronals, sindicats i representants de la societat civil que formen part del CES, una entitat pública i oficial que té per objectiu, segons l'Estatut d'Autonomia, l’«estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social» davant les autoritats illenques en general i en particular cap el Govern. La petició tenia per objecte conèixer el més aviat possible una primera estimació perquè l’Executiu disposi d'una anàlisi fiable de la situació sobre la que prendre les decisions que calgui per assegurar la recuperació econòmica.
Forta caiguda del PIB. La pitjor caiguda del PIB durant la crisis que començà ara fa dotze anys va ser la que s’enregistrà el 2009, amb una disminució del 3,9%. La que s’ha iniciat aquest mes de març per mor del brutal impacte del virus COVID-19 provocarà, al parer dels experts del CES, una minva de la producció de riquesa que serà com a mínim molt semblant a l’esmentada baixada de fa onze anys -amb dues dècimes de diferència, com a molt- i que, en el pitjor dels casos, podria arribar a ser de casi deu punts percentuals, exactament del 9,7%.
Els economistes del CES han treballat sobre diverses hipòtesis solvents a partir de les caigudes de producció que s'esperen en els diferents àmbits productius. Asseguren que el grup productiu que patirà més serà el d’hoteleria i que serà seguit, en un esglaó inferior per poc, per l’activitat comercial, que també rebrà una forta davallada. Així les coses i tenint en compte el gran pes dels dos grups d’activitat citats, cal esperar una caiguda de la producció per enguany molt intensa i que es graduarà en funció de quan se superi l’emergència sanitària.
Els serveis tècnics del CES han establers tres escenaris possibles, en funció de com evolucioni la situació de la pandèmia a les Illes i del temps que s’allargui l’estat d’alarma. En el primer supòsit, que és el més optimista, es parteix del fet que l’1 de juny es pugui normalitzar la vida econòmica; en aquest cas l’activitat hotelera quedaria reduïda a finals d’any en un 50% -sobre el seu total de 2019 - i la comercial entre un 30% i un 40%. El segon escenari parteix del fet que la crisi sanitària s’allargués fins el 15 de juny i, en aquest cas, augura que totes les activitats relacionades amb el turisme caurien una mitjana del 60% aquest 2020, amb algunes que, com l’hoteleria, rebrien una erosió molt més forta i perdrien a finals d’any de l’ordre del 80% de l’activitat que enregistraren el 2019. En la tercera possibilitat, en la que l’estat d’alarma per l’emergència sanitària es mantindria fins el 30 de juny, aleshores gairebé no es podria salvar res de la temporada turística alta: el comerç cauria tot l’any de l’ordre del 70% i l’hoteleria al voltant del 90%.
La conclusió de l’informe és que «en el millor dels escenaris el decreixement (del PIB) de les Illes Balears seria d’un 3,7% i podria arribar a menys 9,7% en el pitjor». Diu el CES que si la pandèmia evoluciona de la pitjor manera prevista «estarem davant la contracció de la producció més dràstica i més ràpida de l’últim segle».