Sidney Possuelo té 79 anys i va dirigir la Fundació Nacional dels Indígenes del Brasil (FUNAI) entre 1991 i 1993. Més tard dirigiria, també, el departament de tribus aïllades fins que va ser destituït el 2006. És considerat un dels principals experts en tribus indígenes en la regió amazònica i ha estat guardonat amb nombrosos premis internacionals, inclosa la medalla d’or de la National Geographic Society i el premi Bartolomé de las Casas, que atorga el rei d’Espanya.
-Senyor Possuelo, quines serien les conseqüències si el coronavirus començara a estendre’s entre els pobles indígenes del Brasil?
-Des de la descoberta del continent americà, els virus han estat els assassins més eficaços. Les poblacions indígenes que tenen poc o cap contacte amb els blancs són extremadament vulnerables a tota mena d’infeccions. Cada contagi és extremadament perillós per a ells, molt més que per a nosaltres.
-Per què?
-Abans de la descoberta d’Amèrica per part dels europeus, ací no hi havia malalties contagioses com ara la grip, la tuberculosi o la malària, que van ser importades pels europeus i els africans. Els indígenes, com que estan aïllats, no generen anticossos, i per tant no tenen la més mínima resistència contra els patògens com ara el coronavirus.
-Quines tribus són les que corren més perill?
-Les poblacions indígenes que tenen contactes esporàdics amb els blancs, amb els qui viatgen entre la selva tropical i les ciutats i, per tant, corren més risc d’infectar-se. Parlem d’entre 600.000 i 700.000 persones amb sistemes immunes molt febles. Seria encara pitjor si les persones que continuen completament aïllades se’n contagien. No seria la primera vegada que un virus com aquest acaba amb tribus senceres. El xarampió, per exemple, va generar efectes catastròfics en el passat. També hi ha hagut brots de grip que han provocat pneumònies mortals.
-Les poblacions indígenes han rebut suficient informació sobre el perill que representa aquest virus?
-N’estic molt preocupat. A l’abril celebrem el Dia dels Pobles Indígenes, i milers d’indígenes acostumen a anar a Brasília i altres grans ciutats. El risc d’infecció en aquesta situació és enorme. La Fundació Nacional dels Indígenes del Brasil (FUNAI) hauria d’iniciar una campanya d’informació i reunir-se amb les ONG que treballen en aquests pobles indígenes. Els advertiments dels serveis de salut haurien d’anar adreçats a les poblacions indígenes i haurien d’anar acompanyats amb informació i material. Però no fan res!
-Aquesta setmana la FUNAI ha autoritzat als seus representants locals per establir contacte amb comunitats indígenes aïllades “si és necessari”. Moltes persones han titllat aquesta ordre com una cosa similar al genocidi.
-A mi em sembla que aquest és un intent del president de la FUNAI per protegir-se de les culpes si les tribus indígenes acaben infectades. Essencialment, el que està fent és derivar la responsabilitat als seus subordinats. Cal dir que mai no s’havia viscut un moment tan complicat per als pobles indígenes com el que estem vivint ara. Anteriorment sempre hi va haver problemes puntuals, però el Govern actual del Brasil està aplicant una política sistemàtica d’extermini. El Govern de Jair Bolsonaro ha desmantellat tot el marc institucional i legal per protegir les tribus indígenes.
-Podria concretar l’argument?
-El Govern va retallar el pressupost de la FUNAI i va nomenar persones de la indústria agrícola perquè n’ocuparen llocs clau. Això està en contradicció amb la missió de la FUNAI. Segons la Constitució, l’Estat és el responsable de protegir i garantir el benestar dels pobles indígenes. Mentre estiguen aïllats a la jungla, només les tribus són responsables de si mateixes. Però si estableixen contacte amb nosaltres, depenen d’un Govern que no és seu i que no reconeixen. I queden sotmeses a les decisions del Govern. L’Estat brasiler va establir que es podia viure en terres indígenes d’acord amb els seus valors i tradicions, però ara està passant exactament el contrari: el Govern vol obrir les reserves a l’agricultura industrial, la mineria, la indústria forestal i l’exploració de l’or. Les àrees protegides estaran subjectes al mateix procés destructiu que la resta de la regió amazònica. I per fer-ho, el Govern del Brasil està destruint, sistemàticament, la FUNAI.
-Recentment, Bolsonaro va nomenar un antic missioner evangèlic per dirigir el departament de la FUNAI responsable de les tribus aïllades. Els crítics consideren la decisió com una amenaça addicional per als pobles indígenes.
-Les esglésies volen fer arribar “la paraula de Déu” als pobles indígenes. El Govern ha donat, amb aquest argument, accés als missioners a aquestes comunitats. Això no només destruirà el que fins ara s’ha construït, sinó que també és un enorme factor de risc pel que fa a la propagació del virus, també per a aquelles comunitats indígenes que viuen en una situació d’aïllament relatiu a dins de la selva.
-Seria possible aïllar completament les terres indígenes?
-Sí, sempre i quan hi haja vigilància al voltant dels rius que les uneixen. El tràfic aeri també hauria d’estar controlat, perquè aquestes zones només permeten l’accés a través dels rius o a través de l’aire. Quan jo era cap del departament de tribus aïllades, utilitzàvem persones armades per bloquejar, completament, l’accés a la regió del riu Javari, on viuen la majoria de les tribus indígenes aïllades. Ara, en canvi, aquestes unitats armades han quedat reduïdes de tal manera que gairebé no poden barrar el pas a aquells que volen accedir a la regió.
-Com reaccionen els pobles indígenes, en gran part aïllats de les vacunes i dels tractaments mèdics?
-No és fàcil. Et posaré un exemple: quan vam establir contacte amb la tribu Arara, de la qual jo en vaig ser responsable, pensàvem que n’estàvem preparats. Havíem instal·lat una carpa al bosc per fer tractaments, teníem tots els medicaments necessaris, anàvem acompanyats per un metge i un infermer i fins i tot disposàvem d’un helicòpter per traslladar els malalts. Vaig pensar que tot aniria bé, però em vaig equivocar. Quan alguns indígenes es van posar malalts després d’establir contacte no van venir amb nosaltres, i van córrer cap al bosc a la recerca d’herbes medicinals. Tres o quatre d’ells van acabar morint. Allò em va causar un xoc, va ser una lliçó terrible. Aquell va ser el moment en què em vaig convèncer que hauríem d’evitar, si és possible, tot el contacte amb aquests pobles.
-Què resulta més perillós per a les tribus indígenes del Brasil, el coronavirus o Jair Bolsonaro?
-Diríem que el coronavirus desapareixerà, probablement, en algun moment. Però Bolsonaro continuarà al càrrec com a mínim tres anys més.