Aquesta notícia va ser publicada abans que es fera públic l'alarma sobre una possible mala traducció que hauria generat una interpretació errònia de la notícia. Adjuntem el fil de Twitter que així ho explica, i demanem disculpes en cas d'haver-nos equivocat.
The most-read article on @elespanolcom says that "The Netherlands accuses Spain and Italy of admitting patients that are too old for intensive care". It is a shameful piece of misreporting and bad translation (thread) pic.twitter.com/TFBMrBo8Ss
— Alexandre Afonso (@alexandreafonso) March 28, 2020
Notícia inicial
El Govern dels Països Baixos s’enfronta a l’epidèmia de coronavirus d’una forma substancialment diferent a la resta del continent. Tant és així com que fins i tot posa en dubte la forma en que ho fan Itàlia i Espanya. Com és conegut, el seu ministre de Finances, Wokpe Hoekstra, va dir que la Comissió Europea hauria d’investigar els països que, com els dos citats, diuen no tenir marge pressupostari per lluitar contra els efectes de la crisi causada pel coronavirus malgrat que l’Eurozona ha estat creixent de forma consecutiva set anys. Ell ho verbalitza, però hi ha d’altres països que semblen pensar, si no el mateix, sí almenys quelcom molt semblant, a jutjar, per exemple, per la posició alemanya davant les peticions meridionals d’unificar el finançament de la lluita contra la pandèmia.
A banda de si Europa també es divideix entre nord i sud pel coronavirus -amb el que això podria suposar per al projecte de la Unió –, les formes de Hoekstra tan poc diplomàtiques s’avenen amb la manera molt peculiar que tenen les autoritats neerlandeses de fer front a l’epidèmia.
L’Executiu del país manté el «bloqueig selectiu» de certes activitats fins el dia 1 de juny, com per exemple les reunions de grups deciutadans en la via pública i ha decretat el tancaments dels centres educatius, cafeteries i restaurants, entre d’altres comerços. La policia té ordre de dispersar i multar les concentracions de més de tres persones en el carrer, excepte que siguin famílies, i ha imposat la distància obligatòria d’1,5 metres entre els individus. El ministre de Justícia neerlandès, Ferd Grapperhaurs, explicà als periodistes que «la clau de l’èxit (davant del coronavirus) és el nostre propi comportament. No hem de sortir (al carrer) excepte que sigui per anar a treballar o comprar. I si has d’anar a fer una volta, no ho facis en grup». El confinament total s’ha descartat, de moment.
Són mesures semblants als dels països nòrdics, que no són tan dures com les decretades a Itàlia, França i Espanya. I funcionen, de moment. La infecció i morts estan bastant per sota dels citats casos meridionals. La gran originalitat del model neerlandès, però, és l’estratègia d’hospitalització dels malats; i a ulls nostres resulta certament impactant.
Frits Rosendaal , cap d’epidemiologia clínica del Centre Mèdic de la Universitat de Leiden explicava el passat dijous a elconfidencial.com que «ells (en referència als països del sud) admeten (als hospitals) a persones que nosaltres no admetem perquè són massa velles". Segueix explicant que allò fonamental per fer front a la pandèmia és tenir el sistema sanitari preparat i que per això és imprescindible evitar la saturació dels hospitals. El model neerlandès selecciona els pacients i en la majoria dels casos les persones més velles malaltes de coronavirus són rebutjades. «La posició cultural» que tenen els més grans, diu, no és la mateixa al seu país que al sud europeu, i per això allà és acceptable i entre nosaltres resultaria difícil d'acceptar. Argumenta que «per a un ancià malalt (del virus) no podem fer més que brindar-li mesures pal.liatives» que a les residències o domicilis privats ja se li pot donar, alhora que es pot evitar que surti i així no contagiarà altra gent i no contribuirà a la saturació hospitalària. Aquesta forma de comportament respon a la idea que una persona gran que desenvolupi la malaltia només es curarà estadísticamen ten un nombre «molt petit» de casos i si se’l tracta ingressat l’únic que es fa és prolongar-li la vida amb el risc de contribuir al col.lapse de l’hospital i, a més, suposa un risc perquè augmenta les probabilitats de contagi edl personal sanitari. Per tant, el que cal és centrar els esforços en tractar els pacients «amb més esperança» de superar la malaltia.
Aquesta estratègia té com a resultat essencial que el sistema sanitari guanya temps per preparar-se millor per si en un futur es requereix que funcioni al màxim per fer front a un gran increment d’infeccions. El president de l’Associació Holandesa de Cures Intensives, Diederik Gommers, explica al mateix diari digital espanyol que amb el sistema decidit «les coses estan sota control i esperem que el pic per als serveis d’UCI arribi a finals de maig, d’aquesta manera guanyem temps per preparar-nos agregant molts de llits i equipaments» a tots els hospitals.
El peculiar sistema neerlandès d’enfrontar-se al virus implica també que es fan moltes menys proves que a d’altres països. Només es fa el test als que estan «malalts», segons el mitjà referit. Qualsevol ciutadà que només tingui símptomes o no estigui gaire malalt no és ingressat i no se li fan proves. Diu el diari citat que les autoritats del país es congratulen del sistema adoptat perquè, a pesar de no conèixer-se per òbvies raons el nombre d’afectats real, «estan segures» que s’està donant «una tendència positiva» i que «fins i tot el creixement de contagis està disminuint».