L’impacte econòmic del coronavirus a Balears ja té algunes dades. Més de 50 milions d’euros han perdut els hotels que tenien obert a principis del mes de març. Que, cal recordar, eren la minoria que atenia el turisme de gent gran arribada d’altres bandes de l’estat espanyol i els encara pocs turistes estrangers. Fa feredat imaginar quina pot ser la quantitat total que a finals d’any s’acumuli. El discurs oficial del Govern es que no cal donar encara per perduda la temporada alta. Però cada cop ho diu amb menys convicció. Al respecte, la vicepresidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, María José Aguiló, considerava davant dels micròfons d’IB3 Ràdio que aquesta opinió «és més l’expressió d’un desig que no l’anàlisi d’una realitat» perquè, al seu parer, tot pinta en negre per aquest estiu.
L’impacte. Hores d’ara és impossible saber quin serà l’impacte econòmic exacte. Però el fet que el PIB de Balears depèn en un 85% del turisme, sigui directament (35%) o indirectament (45%, gairebé tota la resta del sector serveis), augura una hecatombe. Les xifres que ha fet públiques el Ceprede (Centre de Predicció Econòmica, de Madrid) per a comunitats autònomes indiquen que les Illes perdran enguany un 2,7% del PIB i 11.500 llocs de feina – a banda dels ERTO - com a conseqüència de la paralització de l’activitat econòmica motivada per la pandèmia del coronavirus. Si en efecte fos aixísegur que el Govern faria bots d’alegria i no en parlam ja dels sindicats i empreses. Hores d’ara el temor generalitzat a Balears és que el cop sigui molt, molt més intens que el que augura el Ceprede.
Antoni Riera, catedràtic d’Economia Aplicadade la Universitat de les Illes Balears i director de la Fundació Impulsa Balears, declarava fa uns dies a El Mundo-El Día de Balears que «hores d’ara les prediccions no tenen fiabilitat» però que sí se sap que la caiguda del PIB «serà enguany d’entre el 10% i el 15%», que equival a una quantitat que oscil·larà entre els 2.400 i 3.600 milions d’euros. El que diu Riera s’avé amb el que pensen altres economistes i amb la idea de la vicepresidenta de la patronal hotelera abans esmentada: pensar que es pugui explotar bé la temporada alta és «l’expressió d’un desig» que no es correspon amb la realitat. L’anàlisi és senzilla: tota Europa o gairebé estarà força afectada per les greus conseqüències econòmiques de la pandèmia durant molts mesos i, per tant, no és creïble que el turisme es pugui refer en xifres prou contundents. No enguany, almenys. Riera recordava que la crisi derivada per l’atac a les Torres Bessones de 2001 a Nova York tingué conseqüències durant els 10 mesos posteriors. Per força ara serà pitjor, més intens i més llarg.
Respecte a la pèrdua de llocs de feina de forma temporal i immediata per mort dels ERTO, el sindicat UGT-Balears ja ha advertit que serà enorme, com mai no s’ha vist res igual. Ho corroboren les dades que manegen els assessors laborals. Catalina Pons - l’advocada especialitzada en riscos laborals i assessora empresarial que la setmana passada alertava, en declaracions a aquest setmanari, del perill de mantenir obertes les obres de construcció, cosa que ja tothom a les Illes ara accepta – explica que l’allau de peticions d’ERTO «és molt gran i s’intensificarà» les pròximes setmanes, amb el resultat que el nombre de treballadors que perdran la feina "serà molt alt, altíssim". Explica que milers d'empreses de tot els sectors estan acollint-se a aquesta modalitat de regulació de l’ocupació temporal. Ho fan les gran cadenes hoteleres, com les tres més poderoses – Melià, Barceló i Riu – , que faran en conjunt uns 25.000 d’aquests expedients, però també ho fan les petites botigues que tenen un o, com molt, dos treballadors; segons les dades de PIME poden arribar a uns 3.000 establiments els que s’acollin a aquest sistema de regulació laboral. De fet el nombre d’ERTO que s’espera per a finals de mes i abril podria deixar sense feina, encara que sigui temporalment, a la majoria de la mà d’obra assalariada de Balears. En efecte, el sindicat referit calcula -segons publicava dimecres passat el diari Última Hora– que «al voltant de 400.000 treballadors de Balears seran acomiadats de forma temporal». Es tracta d’una xifra que representa aproximadament dos terços dels -en números rodons – 600.000 afiliats a la Seguretat Social. Segons el Govern, però, seran només 200.000 afectats, és a dir una tercera part del total, segons ha dit aquest dijous el conseller de Treball i Turisme, Iago Negueruela.
El problema afegit per a les empreses que ara s’acullen als ERTO és que legalment no podran acomiadar els treballadors un pic recuperats fins passat sis mesos. Això en una economia tan estacional com la balear i sense saber què passarà amb la temporada alta, la d'estiu, omple de més incertesa el futur econòmic a curt i mig termini.