Els països escandinaus han estat dels primers en reaccionar davant l’amenaça del coronavirus, a pesar de trobar-se lluny dels més afectats. La ràpida resposta els està sortint bé, almenys fins ara. No s’estalvien infectats ni morts però en xifres molt més baixes que en el sud d’Europa. Els respectius governs -excepte el suec, molt més lax- han pres mesures dràstiques però res a veure amb els confinaments massius i obligatoris que s’han decretat a d’altres països.
Mesures ràpides. Noruega va detectar el primer cas el 26 de febrer. Al cap d’una setmana eren 56. El 10 de març passaven dels 400. La primera ministra, Erna Solberg, no esperà més. L’endemà anuncià el tancament de tot els sistema educatiu, dels hotels, bars, discoteques, dels centres d’oci com ara gimnasos, piscines, clubs diversos..., es prohibiren esdeveniments culturals i esportius... i només es permeté mantenir obertes les portes dels restaurants que poguessin garantir la distància de seguretat entre els clients. Al cap d’uns dies també es decretà el tancament de fronteres. Respecte a la mobilitat, el Govern desaconsellà viatjar, emprar el transport públic i tancà ports i aeroports -a no ser per a mercaderies i personal sanitari -, però no s’ha decretat el confinament de la gent a les seves cases. Les mesures ràpides sembla que han funcionat i el país està aguantant, de moment, força més bé que els del sud. El problema afegit és la qüestió econòmica: la crisi generalitzada provocada pel coronavirus arreu del món ha suposat la caiguda del preu del petroli, cosa que ha colpejat durament l’economia noruega, no debades el país és el principal exportador de cru i gas d’Europa occidental.
A Dinamarca, la primera ministra, Mette Frederiksen, ordenà el tancament de fronteres poc després de Noruega, quan en el país es comptabilitzaven una mica més de 800 contagiats. Es disposà que tot el sistema sanitari deixés a bandales actuacions no essencials per preparar-se per atendre els malalts de coronavirus. Així mateix, i igual que en el país nòrdic veí, es tancaren les escoles, bars i hoteleria, es prohibiren les reunions massives – culturals, esportives o de qualsevol altra naturalesa -, es recomanà mantenir la distància de seguretat, es recomanà no passejar, no viatjar a l’interior del país si no és per causa major... però tampoc s'ha confinat la població a casa seva. Fins a dia d’avui la celeritat de la resposta danesa també està funcionant i a pesar que augmenten els casos d’infectats i de mort les xifres no tenen res a veure amb les dantesques magnituds d’Itàlia i Espanya.
Suècia s’ha desmarcat dels seus dos veïnats escandinaus. Les limitacions que el Govern ha imposat són molt més laxes. L’estratègia de lluita contra la pandèmica se centra més en la responsabilitat individual dels ciutadans i en protegir els grups de risc que en imposar dràstiques mesures de confinament i tancament de la vida social. És vera que s’han prohibit les concentracions massives – de mésde 500 persones – però no s’han clausurat bars ni restaurants, les escoles segueixen impartint classes i les fronteres només s’han tancat cap a l’exterior de la Unió Europea. També s’ha optat per prohibir la celebració de les competicions esportives però es permet que els ciutadans segueixen practicant esport, fins i tot segueixen obertes les estacions d’esquí. L’epidemiòleg en cap de l’Agència Pública de Salut de Suècia, Anders Tegnell, explicà a la premsa que les mesures d’altres països «són polítiques» i que no per força han d’evitar més contagis, de fet digué que «tancar les escoles pot augmentar el contagi» i, així, provocar «que s’acabi reduint personal sanitari» per haver-se infectat; i, a més, l’Agència citada considera que l’adopció de mesures draconianes «només té un efecte limitat» sobre la lluita contra la malaltia però que tanmateix «paralitza les funcions socials». A pesar que, si més no de moment, les mesures blanes pareixen estar funcionant, Tegnell s’ha convertit en la diana preferida dels que reclamen actuacions més contundents. Sobretot l’ataca el grup d’extrema dreta Demòcrates de Suècia – tercera força del país– que demana al Govern, presidit pel socialdemòcrata Stefan Löfven, que no faci gens de cas al científic i que imposi mesures més dràstiques. De moment el primer ministre, tot i que no les ha descartades, manté la mateixa línia que ha portat fins ara i que fan de Suècia una excepció en una Escandinàvia i una Europa cada cop més tancades.