El diari Le Monde publicava el passat dimarts un seguit de «bones notícies per mantenir la moral alta» durant aquestes setmanes de notícies amargues per mor del coronavirus. Es poden adaptar a la nostra realitat i, almenys, mantenir oberta una finestra d’esperança mentre cau l’activitat general per evitar que caigui també la moral.
El recompte de contaminacions i morts relacionades amb Covid-19, comunicat cada dia per les autoritats sanitàries, és agònic. Però cal fixar-se amb el nombre de persones declarades curades que també va augmentant, i no sempre se’l valora correctament. A més, aquesta xifra està en gran mesura subestimada perquè no té en compte les persones que estaven malaltes, es van quedar a casa i els símptomes dels quals han desaparegut, així com les moltes persones asintomàtiques infectades pel virus.
Que la Xina estigui controlant la situació és una bona notícia i ha de fer mantenir la moral perquè demostra que es pot assolir l’objectiu i que l’assolirem encara que en aquests dies tràgics les males notícies es vagin acumulant.
Els sanitaris –metges i infermeres– pateixen en primera línia de lluita contra la malaltia i a vegades sembla que no donen a l’abast, és vera, però també ho és que nombrosos d’aquests professionals –jubilats destinats a feines on no tenien contacte amb els infectat pel virus...- s’han posat a disposició de les autoritats per crear un vertader exèrcit per cuidar els malalts i per contenir l’expansió de l’amenaça. Exemplar i esperançador.
La manca de material de prevenció és un drama, sens dubte, però s’anirà solucionant i, sobretot, diferents empreses han adaptat les seves línies de producció per passar a fabricar els materials que més es necessiten. En la mateixa línia, les donacions de particulars i societats per adquirir material sanitari s’han disparat com mai no s’havia vist res semblant. Entre el desastre, la solidaritat creix dia a dia.
El confinament és mal de dur, però entre tots es fa més suportable. Uns canten, d’altres reciten, els de més enllà ballen, a determinades hores s’honora el personal sanitari, a d’altres es critica la monarquia i/o les autoritats... No es recorda un episodi de vida ciutadana tan viva, tan intensa, tan popular, tan espontània, tan solidària... com el que s’està esdevenint per totes les nostres ciutats i pobles. Sí, vivim un drama, però hem descobert que som forts i que sabem resistir.
Els índexs de contaminació han baixat a totes les nostres ciutats. Molt. Moltíssim, de fet. És ben segur que quan tot passi i la vida quotidiana vagi tornant a la normalitat tornin pujar, però ha quedat demostrat que existeix una via – sense necessitat d’arribar als extrems de l’actual confinament massiu – per, almenys, matisar els efectes perniciosos de la contaminació sobre el medi ambient i, en definitiva, sobre nosaltres mateixos.
No podem anar al cine, al teatre, a concerts musicals... tot s’ha aturat. Però hi ha editorials que ens permeten baixar-nos llibres de franc, a través de les xarxes socials escoltam música en viu i concertistes ens regalen la seva veu... La cultura va trobant nous camins per expressar-se. Convé que aprenguem la lliçó per al futur. No és necessari reduir per força el consum cultural a espectacles de pagament. Les tecnologies de la comunicació ens han demostrat durant aquest confinament que una altra cultura a l’abast de tothom també és possible.
El virus és una lliçó amarga però alhora important sobre la necessitat de la investigació científica i la imprescindible prevenció sanitària. Només des de la decidida acció pública es poden assolir nivells correctes d’una i de l’altra que ens permetin pensar que en el futur, si algun dia torna passar quelcom semblant, estarem preparats per fer front a qualsevol altra amenaça per l’estil.
Estar tancats durant setmanes en un pis amb elsfills pot ser complicat, ningú ho nega, però aquestes petites criatures són el futur i gaudir d’elles durant aquests temps a tota hora, a pesar de tot, és un regal que a ben segur molts de pares algun dia recordaran amb nostàlgia.