El cas d’Alemanya sorprèn. A pesar de ser un país molt poblat, amb uns 83 milions d’habitants, presentava fins el dia d’ahir un panorama del coronavirus força diferent al que es veu a Itàlia o Espanya, que són estats amb prou menys gent, uns 60 i 47 milions de persones respectivament. El nombre d’infectats alemanys és alt, uns 30.000 aquest dimarts dia 24 de març, però contrastava el nombre de morts que estava dràsticament per sota dels altres dos països, tot i que en els últims dies havien augmentat força: dels 68 d’abans del cap de setmana passat als 118 d’aquest dimarts.
El model alemany. A pesar de les dades menys negatives que les que experimenten altres països les autoritats germàniques ja han advertit que les coses poden empitjorar. Lothar Wieler, directordel Robert Kock Institute -dedicat a la investigació de malalties infeccioses -,centre de referència del país per a la pandèmia, reconeixia a principis d’aquesta setmana que «som al començament d’una epidèmia que serà present encara moltes setmanes i mesos al nostre país» però «és important que l’evolució (del coronavirus a Alemanya) sigui molt diferent a la d’altres països».
No es coneixen del cert les raons del comportament tan diferent de l’epidèmia a Alemanya. En general els experts coincideixen, però,en que es tracta de la combinació de quatre factors diferents. Tot ells units per l'evidència que la previsió ha estat i és fonamental.
Per una banda, la resposta del servei sanitari ha estat ràpida i contundent. Davant de l’amenaça potencial es donaren les oportunes ordres de reforçar totes les unitats de cures intensives del país, en especial es dotà a totes elles de més màquines de respiració assistida, preveient la possible alta demanda per mor de la pandèmia. Aquesta diligència administrativa i política contrasta fort ferm amb el que ha passat per exemple a Espanya i Itàlia.
També existeix un factor demogràfic gens menyspreable. Al contrari que d’altres països afectats per la malaltia, Alemanya presenta una població prou menys envellida. I com que, com se sap, el virus afecta més perillosament les persones majors, aleshores això podria ser una de les raons de perquè el nombre de morts no és tan elevat com a d’altres bandes.
En tercer lloc, i igual que va passar a Corea del Sud, les autoritats alemanyes varen entendre des de tot d’una que en l’estratègia de lluita contra el coronavirus un element essencial eren els test. Fer-ne quan més millor. Així que es prepararen i tot d’una que saltà l’alarma es posaren a fer la prova a tota persona que pogués estar infectada. Se n’han realitzat uns 100.000 per setmana quan a Itàlia no han passat dels 40.000. Totes els experts consideren que aquesta és segurament la raó fonamental per explicar el cas alemany. Igual que passa amb l’exemple sud-coreà, testar la població de risc i la sospitosa d’haver estat contagiada és bàsic per evitar que infectats sense símptomes escampin el virus.
Finalment, també hi ha una altra raó relacionada amb el calendari. Quan la malaltia ja matava força a Itàlia i començava a fer-ho a Espanya, Alemanya no tenia quasi enregistrats casos. De tal manera que les autoritats del país tingueren unes tres setmanes per reaccionar aprenent del que estava passat sobretot a Itàlia.
Previsió econòmica. Si la previsió en matèria sanitària ha estat en el fons la raó essencial que explica la diferència entre els morts a Alemanya i a d’altres països, ara és també la previsió en matèria econòmica la que esposa en marxa en el país per fer front al que el Govern d’Angela Merkel – en quarantena per precaució després que la vacunés un metge que ha resultat amb posterioritat infectat amb el coronavirus – pensa que serà una situació terrible.
Aquest dimarts el ministre de Finances teutó, el socialdemòcrata Olaf Scholz, presentà un gegantí paquet d’ajudes diverses per al sistema econòmic. Segons explicà, l’Executiu s’espera una reducció del PIB degut a la pandèmia que pot ser «de fins un 5%» en l’extrem pitjor. Al contrari que han fet altres governs europeus, el de Merkel no esperarà que es confirmin els pitjors auguris sinó que posarà en marxa tot d’una les mesures que calguin, donant com a probable l’escenari més dolent. Fins i tot el rigor fiscal, que durant la crisi econòmica iniciada el 2008 sempre fou el dogma de fe de Merkel, ha quedat oblidat soterrat per un endeutament extraordinari de 156.000 milions. En conjunt, anuncià Sholz, es mobilitzarà la quantitat de 750.000 milions d’euros per protegir tot el que sigui possible el teixit productiu del país.
Per finançar l’operació el Govern germànic emetrà l’operació de deute públic més gran d’ençà la Segona Guerra Mundial. «Tenim clar que hem d’usar i usarem tot el que tinguem a disposició», asseverà Sholz, per «fer front a l’impacte econòmic de l’epidèmia». També digué que en cas que fos necessari incrementar el volum d’aquest deute podria arribar a ser de fins a 200.000 milions. Així mateix informà que els avals que el Govern donarà a les empreses en dificultats a través del banc públic KFW – sigles en alemany del Banc Alemany Governamental per al Desenvolupament – arribaran als 400.000 milions.
La previsió i no la improvisació, a tots els àmbits, pareix que és la clau per explicar el model alemany per fer front a la pandèmia de coronavirus.