Per què no s’atura per complet l’economia? Què impedeix una paràlisi total que contribuisca a frenar d’una vegada l’espiral de contagis i de morts pel Covid-19? Algunes de les respostes podem trobar-les a la reunió de presidents autonòmics celebrada el migdia de diumenge passat, en què van explicitar-se els diversos posicionaments existents i on se situa cadascú. També el Govern espanyol, que en la persona de Pedro Sánchez —acompanyat dels ministres Salvador Illa, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i José Luis Ábalos— va adoptar una posició contemporitzadora. La intenció era recollir els punts de vista i comunicar-los la petició formal que elevarà al Congrés dels Diputats aquesta setmana per tal de prorrogar l’estat d’alarma 15 dies més. L’Executiu té la potestat d’aprovar el decret inicial, com va fer el 14 de març, però ha de rebre el vist-i-plau del poder legislatiu per tal de mantenir-lo en vigor més enllà d’aquest temps.
A la reunió va quedar ben clar quina és l’actitud de cadascú. La postura del Govern estatal —que considera suficients les mesures excepcionals que ja s’han pres— tracta d’esmorteir, ni que siga una mica, el colp severíssim que la crisi del coronavirus significa per al conjunt de l’economia espanyola. Ampliar les mesures en qüestió comportaria unes repercussions encara més doloroses sobre el conjunt del teixit productiu. De fet, Pedro Sánchez no està tot sol en aquesta lluita. El lehendakari Íñigo Urkullu n’és el gran aliat. El Govern basc no desitja un enduriment de les restriccions que ature la indústria autòctona.
A la seua intervenció de diumenge, Urkullu va encarnar la postura més continuïsta. L’any d’aprovació dels respectius estatuts estableix l’ordre d’intervenció en les reunions d’aquest tipus, raó per la qual la seua veu va ser la primera a escoltar-se. Així, Urkullu va destacar pel to propositiu, enumerant les mesures que havia dut a terme el seu gabinet i deixant damunt de la taula tres reflexions, centrades en la necessitat de mantenir unitat d’acció al si de la Unió Europea, d’establir criteris homogenis a l’hora d’efectuar el recompte de recuperats de la pandèmia i d’elaborar els tests ràpids de detecció del virus. Igualment, el lehendakari va mostrar la seua predisposició a col·laborar amb la resta d’autonomies que ho requeriren alhora que sol·licitava la seua ajuda i la del Govern espanyol en cas que la situació d’Euskadi empitjorara. No va plantejar, però, un enduriment de les mesures vigents.
Tot seguit va prendre la paraula Quim Torra, qui va parlar asserenadament i va dedicar un missatge de solidaritat amb menció especial als madrilenys. Va felicitar els diversos presidents autonòmics i va encoratjar-los a continuar com fins ara. Fins i tot va tenir un record d’agraïment “a tots els equips de seguretat i d’emergències” i va emfasitzar que, tots plegats, estaven oferint “un exemple magnífic” a tot Europa. Va lamentar, això sí, que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, advertira una setmana enrere que a Madrid els morts es comptaven per minuts i que ningú no atenguera els seus precs per tal de prendre mesures immediates a Catalunya: “Ara ens passa també a nosaltres, ja comptabilitzem els morts per minut”.
I és que, en efecte, el president català va erigir-se en la veu més exigent de totes, clamant per una aturada total dels sectors econòmics que només deixe en funcionament els serveis elementals. “Quin sentit tenen totes aquestes mesures de confinament si demà, de bon matí, milers i milers de treballadors retornaran als llocs de feina i s’exposaran a la infecció?”, va preguntar en un moment determinat de la cimera multilateral. “Quin sentit té esperar alguns dies més i acabar com Itàlia? Un grup de 70 científics ja ha reclamat el tancament de Madrid, Catalunya, el País Basc, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, la Rioja i Navarra”, va afegir en referència al document promogut per l’investigador en malalties infeccioses Oriol Mitjà. Són les autonomies on la ràtio de malalts per habitant està més disparada. El president de la Generalitat va recordar que les cambres de comerç catalanes, els quatre col·legis de metges i els d’infermeres han fet la mateixa petició.
“Avancem-nos-hi, prenem la decisió ja mateix”, va dir Torra literalment. Va insistir a “aturar la cadena producció amb la suficient seguretat jurídica per als treballadors, per tal que puguen estar a casa percebent el seu sou”. Torra va posar com a exemple el Govern danès, que ha evitat que els perjudicis associats a la pandèmia recaiguen sobre els treballadors. Va demanar, a més, de suprimir la regla de despesa de les autonomies i els ajuntaments, i dotar les comunitats d’uns mecanismes de finançament efectius. Va elevar propostes en àmbits com el lloguer o el suport de les pimes, entre més sectors. Torra va exigir “un gran acord de govern” amb el suport dels diversos agents socials que resulte “creïble” entre els ciutadans, així com “criteris justos i equànimes en el repartiment de material sanitari”, a fi d’evitar males interpretacions. En aquesta línia, va alertar que, a alguns dels principals hospitals catalans, el material més bàsic ja era a punt d’exhaurir-se.
La seua postura va ser secundada per diversos presidents. Per la contundència dels seus arguments, va cridar l’atenció la del castellano-lleonès Alfonso Fernández Mañueco, qui va censurar obertament la fugida de madrilenys en quedar suspès el calendari lectiu. “Això ha possibilitat l’expansió del virus”, va subratllar amb l’experiència acumulada. No debades, Castella i Lleó ja ha detectat més de 2.000 casos de la malaltia, i s’ha situat al cinquè lloc de les autonomies amb una xifra més alta d’infectats, pràcticament empatada amb l’altra Castella. El seu coreligionari murcià, Fernando López Miras, va aprofundir en la idea de Torra d’actuar sense més dilació com ja s’està fent al nord d’Itàlia. De fet, poques hores més tard anunciava la suspensió de qualsevol activitat econòmica que no fora estrictament imprescindible, una decisió presa de manera unilateral i sense competències reals per fer-ho, tal com va recordar-li de seguida el Govern espanyol. Les altres veus que exigeixen més determinació a l’hora d’acarar el problema són les illes Balears i les illes Canàries, que anhelen el tancament dels vols que encara hi ha en funcionament. Tant Francina Armengol com Ángel Víctor Torres, tots dos del PSOE, van emmarcar-se en aquesta posició.
La tercera via
De la seua banda, Ximo Puig, que va intervenir en novè lloc, encapçala una mena de tercera via que demana un compliment més estricte del decret que regula l’actual estat d’alarma. A la seua al·locució, el president valencià va instar a reduir al màxim, a la mínima expressió possible, el transport públic. Els trens de llarga distància de Renfe han reduït la seua freqüència i van gairebé buits, però a través d’ells continuen desplaçant-se persones d’unes autonomies a unes altres.
Puig va plantejar un augment de l’efectivitat del confinament mitjançant el reforçament dels controls, la limitació d’algunes activitats econòmiques que no es consideren prioritàries i la imposició del teletreball en aquelles tasques que poden desenvolupar-se a distància i que continuen desenvolupant-se, tanmateix, de manera presencial. El cap del Consell va apuntar com a indispensable que tothom isca al carrer amb la mascareta corresponent i va fer una crida perquè els executius implicats persuadisquen la població de la necessitat d’aïllar correctament les persones infectades que conviuen amb familiars que no mostren cap símptoma d’haver contret la malaltia.
En la conferència de premsa posterior, Puig va precisar que l’“acceleració del confinament” que propugna busca que “les activitats que no resulten essencials puguen passar a un segon pla”. “Què és allò que importa? Que no hi haja 15 més 15 més 15, sinó que hi haja 15 més 15”, va apuntar sobre els dies que s’allarga l’estat d’alarma. “Què és el millor que podem fer per l’economia? Que com abans millor, s’acabe la pandèmia”, va afirmar. En aquest sentit, va indicar que “si cal prendre decisions més definitives, més concloents i més radicals, millor prendre-les ara que no d’ací a 15 dies”. Amb tot, Puig és partidari de “ponderar-ne els efectes econòmics”, perquè de la “batalla global” contra el coronavirus, opina, cal eixir “vius en tots els sentits, també des del punt de vista econòmic”.
A aquesta via intermèdia s’inscriuen governs com el de La Rioja, Astúries o Castella-la Manxa, el president de la qual va mostrar-se especialment favorable. No n’hi ha per menys, ja que la seua comunitat és una de les que ha experimentat un salt més gran en les xifres de persones que han perdut la vida, amb 145 morts sobre una població de 2,2 milions d’habitants, és a dir, amb una taxa de víctimes netament superior a la de Catalunya, que té un centenar de morts més amb 7,5 milions d’habitants. “L’ambient de la reunió era molt constructiu per part de tots; bastantes de les coses que ha dit el president Torra m’han semblat molt sensates”, va arribar a confessar diumenge de vesprada el manxec Emiliano García-Page durant una entrevista a La Sexta. Li havien preguntat si l’actitud de Torra li havia semblat “mal, fatal o pitjor”.
Sánchez, confinat
La demanda d’un control més sever o d’una paralització gairebé absoluta de l’economia va obtenir la resposta lacònica, merament formal, de Sánchez: “Ho estudiarem”. Torra va trobar la rèplica d’uns altres presidents que van recordar que, de científics, n’hi ha de tots els colors. El president valencià, per exemple, va fer esment a les recomanacions variables amb el pas del temps que va rebre al voltant de la conveniència o no de celebrar les Falles. Fins el 10 de març no van transmetre-li la necessitat de prendre la decisió d’ajornar-les. Puig, per cert, manté aquest dimarts una videoconferència amb Stefano Bonaccini, president de la regió d’Emília-Romanya, fronterera amb el Vèneto, Llombardia i el Piemont i que té com a capital Bolonya.
Sotto voce, la sensació del Govern Sánchez és que el confinament en marxa comença a proporcionar bones notícies. Estan convençuts que no s’arribarà a la taxa d’incidència d’Itàlia i que l’estat d'alarma decretat el 14 de març dona fruits, ni que siga de manera tímida. Entenen que adoptar mesures de més impacte tindria unes conseqüències devastadores sobre l’economia sorgida del coronavirus. Si la recuperació serà prou difícil amb les mesures actuals, extremar-les no faria sinó complicar-la encara més.
En un passatge de la conferència de presidents, el mateix Sánchez va referir-se a les paraules pronunciades pel president castellano-lleonès a la trobada virtual de la setmana anterior. Hi havia dit que un enduriment de les condicions del confinament —amb un cessament de l’activitat de les empreses que no es consideren essencials— corria el perill de provocar una reedició dels efectes de l’anomenada “grip espanyola” de 1918, que va causar “més morts de fam que de la pròpia malaltia”. Només una setmana més tard, però, la posició de Fernández Mañueco ha variat ostensiblement. Ara sí que exigeix mesures severes sense parar tanta atenció en les derivades econòmiques.
Però, a ulls del Govern espanyol, Wuhan és una i no cinquanta-una. El seu exemple no és extrapolable, ni de bon tros. Continua mostrant-se reticent a reproduir el mecanisme que va permetre acotar al màxim el virus originat a aquella província xinesa. Diumenge passat, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va afirmar que “la situació social i nacional” d’Espanya és diferent a la d’uns altres països. “A la Xina primerament van aïllar una ciutat d’11 milions d’habitants [Wuhan] que representava menys de l’1% de la població total del país, i després, la província sencera, que té 60 milions d’habitants, menys del 4% de la població xinesa”, va recordar Simón. “Al voltant seu hi havia 32 províncies capaces d’abastir-la i de donar-li suport, mentre que a Europa, on els països són més petits, les coses no funcionen igual”, va afegir, a més de remarcar que “la població d’Espanya no arriba al 70% de la província que fou aïllada a la Xina”.
“Si ens aïllem, cosa que ja hem fet, no vindran uns altres països a proporcionar-nos l’ajuda social que la resta de províncies xineses sí que li van donar a Wuhan”, va advertir Simón en una clara contradictio in terminis. “Hem d’anar alerta a l’hora d’introduir mesures noves, les que hem adoptades ja són molt restrictives”, va sentenciar. Unes mesures que, segons va afirmar, “ens permeten de mantenir el nivell de funcionament de la societat perquè no hi haja problemes socioeconòmics tan greus que puguen, generar fins i tot, una crisi més gran que la del coronavirus”. La constatació definitiva d’una evidència: malgrat trobar-se contra les cordes, amb centenars de morts nous cada dia, el Govern espanyol continua pensant, alhora, en clau sanitària i econòmica. L’una no és absolutament prioritària sobre l’altra.