Al poble de Xeresa, al nord de la comarca de la Safor, el silenci no és una situació estranya. Amb poc més de 2.000 habitants i a la falda del Mondúver, el dia a dia d’aquesta localitat valenciana sol ser més bé tranquil. Des de fa uns dies, tanmateix, es respira un ambient diferent. La xicalla ja no envaeix el Parc de les Oliveres a l’eixida de l’escola. El Centre Social no acull a la tercera edat per a la tradicional partideta de cartes. Dimarts passat, ni tan sols es muntà el mercat setmanal al Passeig Fronton. Els efectes del COVID-19 es respiren a tots els racons de l’Estat. I als pobles, malgrat no viure les impactants escenes d’avingudes desertes, la crisi del coronavirus també deixa petjada.
Als carrers no se sent ni una ànima. Als comerços locals o a la farmàcia, la norma indica tres persones màxim. Les oficines municipals treballen a porta tancada i atenen per via telemàtica. Al polígon, però, la situació és ben diferent. A Xeresa, com a la comarca de la Safor, el sector agroalimentari té una gran importància. Els magatzems de taronja constitueixen un actiu de pes a l’economia local i donen feina a una gran quantitat de veïns i veïnes que, per tant, no poden quedar-se a casa.
Eixint del poble pel camí Xeraco ens trobem amb Fruxeresa, una empresa de processament de cítrics que, amb la necessitat d’abastiment dels supermercats, ha vist augmentada la seua activitat. Rosana Mora, responsable de prevenció de riscos laborals, ens explica les mesures de seguretat que han pres internament: guants per a tots, metre i mig de distància obligatòria, reforç de la neteja i mesurament de la temperatura. També s’han suprimit els mecanismes per fitxar amb la petjada dactilar, el menjador resta tancat i s’ha deixat mitja hora de diferència entre els torns del matí i la vesprada per a evitar aglomeracions. “El problema està amb les mascaretes”, confessa Mora, “ja que en demanem i no en tenen”. La solució, de moment, passa perquè cadascú en porte una de casa.
“El sector agroalimentari a la Safor és molt potent i, com que necessita presència, les empreses han de garantir que compleixen amb el pla de contingència i que poden protegir als treballadors”. En aquests termes s’expressa Raül Rosselló, Secretari Territorial Intercomarcal de la Unió General de Treballadors (UGT). “Estem rebent moltes consultes al respecte”, explica Rosselló, “sobretot per la incertesa de no saber quines són les mesures adequades i per la dificultat de proveir-se d’EPI [Equips de Protecció Individual]”.
En la mateixa situació es troba Dulcesol, de l’empresa VickyFoods, marca pastissera nascuda a la localitat de Villalonga que ha implantat el teletreball per als empleats de les oficines. A les plantes de producció, però, no poden fer el mateix. “La demanda dels nostres productes ha augmentat i estem fent un esforç per a respondre a aquest increment i mantenir la distribució a tots els nostres clients”, explica Rafael Juan, portaveu de la companyia. De fet, han hagut d’ampliar la plantilla per fer front a les noves condicions de subministrament.
La seu de VickyFoods es troba actualment a la ciutat de Gandia, a pocs metres de distància de l’Hospital Sant Francesc de Borja, que presta assistència a més de 188.000 ciutadans de 31 municipis de la Safor i deu de la Vall d’Albaida. Allí, es registren 12 casos de coronavirus, confirmats el passat divendres 20 de març per la regidora de Sanitat i Polítiques Saludables de l'Ajuntament de Gandia, Liduvina Gil. Tres es troben a la Unitat de Cures Intensives (UCI), set romanen en planta i dos fan quarantena a casa. A més, hi ha altres quatre sospitosos. La pandèmia arribava a la comarca el passat 12 de març. El primer cas correspon a una dona de 53 anys que va viatjar a Madrid per cuidar d’un familiar i que, en tornar a casa, va notar els primers símptomes.
Allà on el COVID-19 infectarà sense pietat és al sector turístic. Com al conjunt del País Valencià, el sector serveis lidera l’economia saforenca. A l’últim trimestre de 2019, 3.803 de les 4.939 empreses registrades a la comarca desenvolupaven activitats terciàries. Segons les dades del Portal Estadístic de la Comunitat Valenciana, l’hostaleria és la tercera activitat en nombre de treballadors, amb 5.176 afiliacions a la Seguretat Social al final de l’any anterior. 6.568 places hoteleres i 665 restaurants formen part d’una ingent oferta turística de sol i platja que, només a la ciutat de Gandia, registra un creixement interanual del 4,7% en ocupació. Ara, per decret, tots els locals d’hostaleria i restauració han de romandre tancats.
El passat 17 de març, el coronavirus ja servia com a pretext per a la vulneració de drets laborals al sector hoteler de la platja de Gandia. Segons explica Salvador Mejías, responsable d’acció sindical de la Federació de Serveis de Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV), “a nombroses treballadores de caràcter temporal se’ls ha interromput abruptament el contracte, en un intent de fugir del control administratiu i judicial”. En conseqüència, afegeix Mejías, “aquelles persones que havien esgotat les prestacions d’atur no n’han generat de noves i queden en una situació de desprotecció inacceptable”. És per això que CCOO-PV ha denunciat el cas enfront de la Inspecció de Treball i demana “que s’aplique un ERTO [Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació], tal com ha plantejat el Govern, perquè tots puguen rebre una compensació”.
Al Reial Decret 8/2020 del 17 de març, el Govern espanyol pretén regular la suspensió de contractes i les reduccions de jornada motivades per la crisi del coronavirus. En els casos de força major, en què les empreses hagen de paralitzar la seua activitat per obligatorietat de tancament, falta de subministres o quarantena de la plantilla, aquestes no hauran d’abonar a la Seguretat Social l’aportació empresarial ni les quotes per concepte de recaptació. Pel que fa als treballadors, en tots els casos tindran dret a una prestació per desocupació, encara que no disposen del període de cotització mínim i que no computarà per a ocasions futures.
Des d’UGT, Raül Rosselló preveu un important impacte d’aquestes mesures a la comarca, en tant que “el teixit empresarial de la Safor està vinculat amb una activitat turística molt important i, per tant, estan obligats a parar”. El principal problema, tanmateix, el situa al sector de la xicoteta empresa. De les 4.939 empreses saforenques inscrites a la Seguretat Social, 4.273 només tenen entre u i nou treballadors, a les quals cal sumar les 538 que no superen els 50. Una estructura empresarial molt lligada al comerç, l’hostaleria i la restauració, que no podrà suportar el tancament pel coronavirus.
Encara que semble una eternitat, el confinament per l’estat d’alarma només dura una setmana. És prompte per conèixer quin serà l’impacte d’aquestes circumstàncies, tant en termes de salut com econòmics i laborals. De moment, el silenci encara impera en molts sectors econòmics, que desconeixen els resultats d’una crisi de la qual tampoc se sap el final.