Els polítics se’n recorden dels treballadors que en plena pandèmia atenen els ciutadans. Sobretot dels sanitaris. Els donen les gràcies en públic, aplaudeixen les mostres d’espontània solidaritat popular amb ells -com els aplaudiments nocturns des de finestres i balconades – i a cada discurs que fan, tots els presidents dels executius – així com ministres i consellers – sempre tenen un espai reservat per tots aquests professionals que, com diu el tòpic, «estan en primer línia» de la guerra contra el virus. No només es tracta del metges i infermers, també estenen l’homenatge – més que merescut, per cert – a les humils plantilles de neteja d’espais públics -com les d’hospitals, tan imprescindibles com els doctors i els seus auxiliars -, a les que cada dia atenen les botigues de queviures, ales caixeres de grans supermercats, transportistes, etc.
Hi ha uns altres treballadors que si bé no atenen directament els ciutadans, són una part dels que – si més no durant els primers dies de l’estat d’alarma – mantenen en funcionament un mínim del sistema productiu. Es tracta dels ocupats en la construcció. Un àmbit que ha estat fonamental en l’economia pre coronavirus a tots els Països Catalans. Sobretot a les Illes. I que el decret d’imposició de l’estat d’alarma no els ha fet tancar-sea casa. Se’ls considera prou importants com perquè segueixen fent feina. S’han previst mesures de protecció personal per aquest treballadors, és cert, però la probabilitat que siguin respectades és mínima. A pesar que segueixen fent feina ningú se’n recorda d’ells. No mereixen cap aplaudiment ni reconeixement, tot i que arrisquen la seva salut pel bé de l’economia. I, a més, aquest sector podria entrar en col·lapse si les autoritats municipals no asseguren -com es temen les patronals – la tramitació dels pertinents permisos per als projectes i les obres en curs.
Sector força important. La importància del sector productiu de la construcció sobre el conjunt de l’economia està fora de qualsevol dubte. És cert que tant al Principat com al País Valencià ha mostrat durant el darrer any un comportament lleugerament a la baixa. Però així i tot segueix essent força rellevant als dos territoris. A Catalunya uns 200.000 treballadors hi estaven ocupats l’any passat, que representaven al voltant del 6% del total d’afiliats a la Seguretat Social. Una xifra gens menyspreable. Dos quarts del mateix passava al País Valencià: un 6,2% dels valencians, castellonencs i alacantins que feien feina per a d’altres estaven ocupats el 2019 en la construcció, fent un total d’uns 125.000 efectius.
Cas a banda presenta el panorama illenc. A les Balears el pes de la construcció seguia essent, a finals de l’any passat, força rellevant. Molt més que a la resta dels Països Catalans i de les altres comunitats autònomes de l’estat espanyol. A l’arxipèlag hi havia uns 65.000 ocupats en la construcció, una quantitat que sobre el total d’afiliats a la Seguretat Social representava un 11,5%. Moltíssim. Per una altra banda, mentre que l’aportació del sector constructiual PIB era del 5% a Catalunya i al voltant del 7% en el cas del País Valencià, a les Illes superava el 10%.
Amb aquestes xifres queda clara la importància del sector de la construcció, en especial a Balears. El decret d’alarma el salvava de l’obligatorietat de tancar. Però no està gens clar que pugui mantenir l’activitat.
Seguretat i burocràcia. La incògnita es refereix sobretot a dos aspectes. En primer lloc, a les normes de seguretat especial que en temps del coronavirus obliguen els treballadors a les obres . I en segon, a la burocràcia de la que depenen els promotors i constructors que amenaça amb col.lapsar del tot els nous projectes i obres en marxa.
Les normes especials de protecció en la construcció han estat dictades per l’autoritat competent i es refereixen sobretot a mantenir entre cada treballador dos metres de distància de seguretat a les obres, a la desinfecció de tots els estris que usen els treballadors cada vegada que se’ls passen entre ells, a usar la mascareta, a portar guants... «Qualcú es pot creure que de bon de veres s’estan complint en efecte aquestes disposicions de seguretat que s’ha dictat per evitar que s’encomani el coronavirus entre els treballadors a les obres?» es demana, retòricament, Catalina Pons, advocada, especialitzada en seguretat en el treball, en conversa amb aquest setmanari. I afegeix que els esgraons més dèbils de l’ocupació laboral són els que estan més exposats: «caixeres de grans superfícies sense mascaretes ni, encara pitjor, guants; els que fan feina a les obres que hi van en grup en furgonetes per exemple, que no es desinfecta els estris com tocaria per fer via...». Això sí, també vol destacar que – si més no a Mallorca – coneix empreses de construcció que fan tot el possible per protegir els seus empleats, com per exemple preveient torns doblers per així poder mantenir la separació de seguretat. Però reconeix que no és la norma habitual.
I no es tracta només d’una activitat que potencialment posa en risc els seus treballadors, sinó que malgrat això és ben possible que si l’estat d’alarma s’allarga acabi per entrar en col.lapse degut a la manca de diligència administrativa. Ho denunciava aquest dimecres per a les Illes en declaracions al diari de Palma Última Hora el president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Balears, Luis Martín, però les seves paraules són d’aplicació també al País Valencià i el Principat. Advertia que el tancament de fet de registres dels ajuntaments i la cancel·lació de reunions dels responsables d’Urbanisme de les corporacions locals fa que inexorablement es vagi creant un coll d'ampolla cada cop més estret per a tota la burocràcia de cada obra. El motiu és obvi. Que tots els funcionaris de les administracions locals que han pogut s’han aïllat a ca seva per por i que, a banda del que diuen els responsables polítics, l’activitat d’aquest àmbit burocràtic s’ha vist reduïda fins a la fàctica aturada. «Això vol dir que no sols no es donaran noves llicències sinó que les que estan en marxa tampoc podran obtenir el final d’obra -i per tant no es podran lliurar (al comprador) – ni es podran tramitar els permisos necessaris durant el que duri cada obra -d’ocupació de via pública, d’ús de grues...- ...»,diu Martín, amb el resultat previsible d’una aturada del sector si els ajuntaments «no es posen les piles» i habiliten fórmules perquè el sector pugui seguir funcionament, un dels pocs que durant els primers dies de l’estat d’alarma, i a pesar de tots els problemes, ha seguit en actiu.