La Unió Europea tanca les fronteres cap a fora. Les internes són reactivades pels governs francès, alemanys, espanyol... Pedro Sánchez, Emmanuel Macron i Giuseppe Conte confinen els respectius ciutadans dins les seves cases i redueixen l’activitat econòmica fins el mínim, com mai no s’havia vist. La salut pública per sobre de qualsevol altra consideració. Així ho defensen, ben a les clares. Asseguren que totes les mesures que es prenen responen als consells dels experts científics sobre com lluitar contra el coronavirus. És el model continental que, amb certes variacions -per les lògiques adaptacions al sistema democràtic- , segueix el que va fer Xina. Però no és l’únic model. N’existeix un altre. El britànic.
El model Johnson. El primer ministre de la Gran Bretanya, Boris Johnson, decidí prendre el seu propi camí en la lluita contra la pandèmia del coronavirus. L’economia ha estat des del primer moment la gran prioritat. Després de sortir de la UE, i encara ara negociant amb Brusel·les la desconnexió total, la pandèmia arribava al Regne Unit en un moment crucial per al seu sistema econòmic.
Rebec amb prendre mesures dràstiques -com les decidies a Itàlia, Espanya, França... - contra la pandèmia per no danyar l’economia, Johnson optà incentivar tot el que pogué l’activitat productiva: aprovà un pla especial d’estímuls fiscals per valor de 34 mil milions d’euros, confiant que així l’activitat econòmica es mantingui en funcionament amb prou pistonada. Al mateix temps, es negava a tancar les escoles i els espectacles públics. Fins i tot el futbol seguia amb els seus partits amb públic, com si res: quan per tota Europa es jugava els partits de Champions League a porta tancada, a Gran Bretanya es permetia l’accés del públic, com sempre.
No faltaren les àcides crítiques a la postura del primer ministre. Tanmateix ell es mantingué impertèrrit en la seva política de no tancar res i deixar que el cos social creés el seu propi antivirus. «Com més persones es contaminin ara, un major percentatge del país desenvoluparà immunitat per a una potencial segona onada de l’epidèmia la pròxima tardor i hivern», declarà el premier. La idea que anima aquesta estratègia és la que s’anomena ‘immunitat de la guarda’. Es tracta de la teoria basada en el nombre R o mesura de magnitud infecciosa de la malaltia. Si R és superior a 1 se seguirà propagantde manera exponencial. Si s’aconsegueix que sigui inferior a 1, serà quan començarà a extingir-se, progressivament. Per arribar a aquest punt d’èxit és necessari que de cada 2,5 persones, 1,5 hagi superar la malaltia, cosa que equival a un 60% de la població. És a dir, es tractaria d’afavorir el contagi massiu entre sobretot els més forts -els més joves - per així immunitzar la gran majoria de la població. I la resta?: «Molts perdrem durant les pròximes setmanes i mesos als nostres éssers estimats», va dir el primer ministre.
El principal assessor científic del Govern per a la pandèmia, Sir Patrick Vallance, explicà aquesta setmana que «en el millor escenari» s’hauria d’assumir que el país tindria uns 20.000 morts, que, al seu parer, «seria un bon resultat» ateses «les terribles circumstàncies». Per a Vallance, «cal posar la dada en correcte perspectiva: cada any moren al Regne Unit aproximadament 8.000 persones de grip estacional, per tant si perun cas tan extraordinari» com és aquesta pandèmia, el país tingués 20.000 víctimes mortals, «seria una bona dada».
Més de 300 metges i científics britànics han signat un manifest contra aquesta estratègia per fer front al coronavirus. En els últims dies Johnson ha rectificat una mica, davant la pressió social creixent i sobretot, el nombre de morts, que va passar de 10 a 55 entre el divendres 13 i el dilluns 16. Però les noves mesures s’han limitat a la recomanació als britànics que no vagin a restaurants ni pubs, que no viatgin si no és necessari i que evitin qualsevol contacte social que no sigui imprescindible.
“És hora per a tothom d’evitar qualsevol viatge i contacte social no essencial, en especial per als majors de 70 anys”, va dir el premier, en una compareixença especial, a través de la televisió., el passat dilluns. “Avui hem d’anar més lluny, perquè, si no prenem mesures dràstiques, el nombre de morts es podria doblar cada cinc o sis dies”, digué. Per a qualsevol persona amb símptomes de coronavirus, el primer ministre va mantenir la recomanació de quedar-se a casa durant una setmana, com ja va anunciar la setmana passada, i no acudir als serveis d’emergència. La novetat va ser que les famílies amb una persona infectada s’han de quedar durant 14 dies tancades a casa sense cap contacte amb l’exterior. “Això significa que, si és possible, no heu de sortir al carrer ni per comprar menjar ni cap altre producte imprescindible, llevat que sortiu a estirar les cames, mantenint les distàncies amb les altres persones”, va explicar. “Aquestes mesures es mantindran durant un període llarg de temps; no ens hem de fer il.lusions que això serà durant dues setmanes i ja està”, va advertir. També anuncià que no es permetrà als metges, infermers i altres treballadors dels serveis d’emergència acudir a esdeveniments massius.
Segons informava The Times aquest dimecres, el Govern aprovarà que les persones que vagin pel carrer amb símptomes de patir el virus podran ser obligades per la policia a fer-se la prova per saber si pateixen la malaltia i, en aquest cas, hauran de confinar-se. Igualment, s'espera que de forma immediata l'Executiu faci la recomanació "que les personesmés vulnerables que es quedin tancades a casa durant un termini de dotze setmanes”, segons va avançar Patrick Vallance.
També aquest dimecres, el primer ministre informà que es tancaran les escoles, després que el nombre de morts hagi augmentat en els últims dos dies fins els 104. Però a pesar de les rectificacions Johnson segueix imposant l’essència del seu model de lluita contra el coronavirus.
En certa ocasió, a principis de la dècada de 1930, The Daily Mailva titular: «Boira en el canal, el continent aïllat». Hi ha coses que no canvien. Sobretot a la molt tradicional Gran Bretanya.