Clemens Wendtner ja va tractar els primers pacients de Covid-19 a Alemanya quan la malaltia encara ni tan sols es deia així. El cap de medicina del departament de malalties infeccioses i medicina tropical de la München Klinik de Schwabing sap què li vindrà a sobre en cas que el nombre d’infectats a Alemanya augmenti tan de pressa com a Itàlia. “Crec”, diu Wendtner, “que aleshores potser ens farà força falta un medicament efectiu”.
Per això la seva clínica, per primer cop a Alemanya, vol provar el medicament Remdesivir –desenvolupat originàriament per tractar l’Ebola– en malalts de coronavirus. En l’estudi clínic de la farmacèutica nord-americana Gilead Sciences també hi volen participar els hospitals universitaris d’Hamburg i Düsseldorf. El Remdesivir inhibeix la replicació del material genètic dels anomenats virus ARN, als quals pertany, a banda del patogen de l’Ebola, el nou coronavirus.
Des que un pacient de coronavirus nord-americà, si no abans, es va curar –per dir-ho d’alguna manera– de la nit al dia després de prendre Remdesivir, el medicament es considera una possible esperança de salvació contra l’epidèmia.
A la Xina, des del febrer ja hi ha en marxa dos grans estudis en què es fan assajos amb el Remdesivir, i per a final d’abril se n’esperen els primers resultats. Als EUA s’ha iniciat un estudi del Centre Hospitalari de la Universitat de Nebraska a Omaha; i s’hi sumaran fins a quaranta llocs més –diu el director de l’estudi, Andre Kalil– tan sols als EUA. El Ministeri de Defensa dels EUA ja posa el Remdesivir a disposició de soldats i treballadors civils en el marc d’un estudi propi.
“A l’abril mateix”, diu Clemens Wendtner, “també començarem a treballar nosaltres”. A la Clínica Universitària d’Hamburg –segons el metge en cap responsable, Stefan Schmiedel– fins i tot podrien iniciar-se els tests d’aquí a pocs dies.
Actualment, el Remdesivir és la gran esperança en el tractament del Covid-19, però no és l’única. Sota una gran pressió, els investigadors farmacèutics intenten identificar substàncies actives que podrien combatre el coronavirus.
Ara per ara, ja hi ha recollits uns 85 estudis en pacients de Covid-19 en el registre internacional d’estudis “clinicaltrials.gov”. Es fan assajos amb remeis que sonen tan esbojarrats com el principi actiu del Contergan, la talidomida; amb cèl·lules mare que s’obtenen de l’interior d’una dent; o amb medicina tradicional xinesa. Mentrestant, es diu fins i tot que els molts estudis es disputen els pacients.
Per conduir el desenvolupament de medicaments per vies ordenades, a final de gener l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dur a terme una avaluació de quins remeis considera més prometedors. Ara el britànic Wellcome Trust, la Fundació Bill i Melinda Gates o el fons Mastercard Impact Fund han creat el Covid-19 Therapeutics Accelerator amb 125 milions de dòlars de finançament, que promouen i coordinen en col·laboració amb la prometedora investigació en fàrmacs de l’OMS, que ha de donar suport a l’aprovació del fàrmac i ha de fer accessibles els nous remeis també en països pobres.
“La investigació sobre el Covid-19 avança a un ritme formidable”, diu Jeremy Farrar, director de Wellcome Trust. “Però, d’altra banda, el patogen de la malaltia és un virus molt complicat”. Per controlar la pandèmia, doncs, s’hi han d’invertir molts diners.
Ara es posa de manifest dolorosament que els últims anys s’han desatès algunes coses. En el cas dels medicaments antivirals s’han fet uns progressos enormes en els últims 25 anys, afirma el bioquímic i viròleg Matthias Götte, natural d’Hamburg, que fa recerca experimental a la Universitat d’Alberta, al Canadà, sobre el mecanisme d’actuació del Remdesivir. Però un remei contra els coronavirus de moment no en forma part. Götte diu que “n’hauríem pogut desenvolupar un fa temps després de l’epidèmia de la SARS; i ho hauríem hagut de fer”.
Ara els investigadors han de recuperar de pressa el temps perdut. Per sort, no es necessita forçosament un remei miraculós. Entre un 3% i un 4% dels pacients, segons demostra l’experiència de la Xina, han de rebre respiració artificial durant el desenvolupament de la malaltia. Si escassegen els aparells de respiració, augmenta ràpidament l’índex de mortalitat. Tan sols un medicament que fes innecessària com a mínim la respiració artificial a una part d’aquest 3%-4% ja salvaria moltes vides. Encara que no curés tots els pacients de la nit al dia.
Com que ja es va utilitzar una teràpia semblant durant l’epidèmia de la SARS, el 2003, ara s’està tractant molts pacients de Covid-19 amb una combinació dels medicaments contra la sida Lopinavir i Ritonavir, com també l’immunomodulador Interferon. Però encara no està demostrat que aquests fàrmacs també siguin efectius contra el nou coronavirus, adverteix Götte. Inclús ell mateix és bastant escèptic: “El Lopinavir inhibeix molt bé l’anomenat enzim proteasa dels virus de la sida”, explica. “Però la proteasa del coronavirus és diferent”. Cal comptar que el medicament contra el nou virus com a mínim no funcionarà de manera òptima.
Mentrestant, hi ha experiments de laboratori que apunten que probablement no s’aconseguirà un medicament perfecte contra el Covid-19. Per exemple, el medicament experimental contra l’Ebola, el Remdesivir, va donar els millors resultats en un estudi en macacos rhesus contra un virus relacionat amb el patogen del Covid-19 quan es va administrar profilàcticament o al començament de la infecció; però això, en una situació confusa de pandèmia, en molts casos és pràcticament impossible.
A més a més, la substància s’ha d’administrar per via intravenosa. Per tant, potser el Remdesivir només seria una opció per a grups d’alt risc? “Caldrà analitzar els resultats dels diversos estudis amb pacients amb molta atenció”, diu Götte, “per poder valorar qui es pot beneficiar realment del medicament”.
Un altre medicament també s’ha convertit en una font d’esperança en les últimes setmanes: un fàrmac contra la malària, conegut de fa dècades, anomenat cloroquina. A diferència del Remdesivir, ja està aprovat, no és car de fabricar i té el gran avantatge que el seu perfil de seguretat és coneix molt bé, fins i tot en l’aplicació com a profilaxi; milions de persones que han viatjat a l’Àfrica se l’han pres durant setmanes.
Que la cloroquina també té efectes antivirals ja fa temps que se sap. Impedeix que els virus s’allotgin en cèl·lules humanes. Un estudi experimental fet a la Xina ara ha pogut demostrar que la cloroquina –especialment la seva parenta hidroxicloroquina– efectivament és capaç d’inhibir la reproducció de la SARS-CoV-2 en cultius cel·lulars.
En el registre internacional d’estudis ja s’hi han llistat quatre estudis sobre la cloroquina amb pacients de Covid-19. Entre altres, el fàrmac s’ha de provar com a profilaxi per a persones de contacte i treballadors hospitalaris.
Una altra esperança quant a medicaments prové d’Alemanya. Investigadors del Centre de Primatologia de Göttingen i de la Charité de Berlín han descobert que la substància activa camostat mesilat, autoritzada al Japó per al tractament d’inflamacions de pàncrees, pot impedir la penetració del nou coronavirus a les cèl·lules.
“Ja sabíem que altres coronavirus eren vulnerables en aquest punt”, explica Stefan Pöhlmann, director de la secció de biologia de les malalties infeccioses d’aquest centre alemany de primatologia. “Per això ara ho podem comprovar amb tanta rapidesa”.
De tota manera, està per confirmar que la substància sigui efectiva en pacients de Covid-19. “Podria ser que als pulmons no estigués disponible en una quantitat suficient”, diu Pöhlmann. Això, afegeix, és el que ara s’ha de descobrir.
Contra el virus de l’Ebola els anticossos van resultar ser una teràpia especialment efectiva. Ara en els pacients de Covid-19 també s’estan fent assajos amb diversos tipus d’anticossos, fins i tot amb anticossos obtinguts a partir de la sang de pacients curats.
Al final, suposa Götte, probablement caldrà una combinació de diversos medicaments antivirals per poder fer una teràpia d’èxit contra el Covid-19; encara que només sigui per evitar que es desenvolupin resistències.
Al Centre Hospitalari de la Universitat de Nebraska a Omaha fins ara s’han tractat tres pacients en l’estudi amb Remdesivir fent controls amb placebo. De moment ni el pacient ni l’investigador no poden saber a qui s’administra el medicament i a qui no. Però sobre l’estat dels malalts de coronavirus Kalil pot dir el següent: “Un dels tres ja ha estat donat d’alta de l’hospital i està en quarantena. L’estat del segon va millorant”. En el cas del tercer pacient, el tractament acaba de començar. “Hem d’estar preparats”, diu Kalil. “És una cursa contra rellotge”.