Són les 9.15 del matí del 15 de febrer de 2019. Comença al Palau de la Moncloa la reunió extraordinària del Consell de Ministres del Govern espanyol. Pocs minuts després de les 10, Pedro Sánchez anuncia que Espanya anirà a les urnes el diumenge 28 d’abril, a menys d’un mes dels comicis autonòmics, municipals i europeus programats per al 26 de maig. Dos dies abans, el Congrés dels Diputats tombava els Pressupostos de l’executiu socialista. El desmembrament dels suports que l’1 de juny portaren Sánchez a la Moncloa, gràcies a l’èxit de la moció de censura contra Mariano Rajoy, posava punt i final a una legislatura amb data de caducitat.
L’avançament electoral a nivell estatal encengué llums al despatx de Presidència de la Generalitat Valenciana. Ximo Puig es planteja fer ús de la prerrogativa prevista a l’Estatut des de l’any 2006, que permet la singularització de les eleccions pròpies, així com ho fan la resta de comunitats històriques. Fins el 5 de març, quan faltarien els 54 dies que marca la llei per a la signatura del decret de convocatòria electoral, el president valencià té l’oportunitat de fer coincidir els comicis valencians amb els estatals del 28 d’abril.
Dit i fet, 24 hores abans d’arribar a la data límit, el cap del Consell valencià anunciava la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions autonòmiques anticipades. Ho feia el quatre de març de 2019 al Saló de Corts del Palau de la Generalitat, després de la reunió extraordinària del ple del Consell que evidenciava la disconformitat dels seus socis de Govern. La mesura desagradava profundament Compromís, qui ja havia advertit que una decisió unilateral tan rellevant com aquesta era casus belli.
Ximo Puig, tanmateix, defenia que es tractava d’una mesura no partidista, motivada per la voluntat de visibilitzar el problema i l’agenda valenciana. Així mateix, la plantejava com una oportunitat per mobilitzar l’electorat i facilitar la renovació d’un govern progressista davant la recent mobilització del trident de dretes. Per contra, Mónica Oltra qüestionava la possibilitat de singularització: “És més fàcil parlar dels problemes propis en companyia d’unes eleccions locals, que no el mateix dia d’unes estatals”, sentenciava la vicepresidenta del Consell.
Siga com siga, l’avançament electoral a rebuf de la política espanyola generava una allau informativa al País Valencià. No debades, el 28-A fou la primera jornada electoral a què s’enfrontà À Punt, la nova marca dels mitjans audiovisuals valencians de titularitat pública. Ara fa uns dies, es va remetre a les Corts Valencianes un informe que analitza el pluralisme polític als mitjans audiovisuals públics de l’àmbit territorial valencià durant la campanya de les eleccions generals i autonòmiques d’abril del 2019, segons els qual el Partit Popular fou el protagonista de la cobertura electoral.
L’informe, elaborat per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i el servei de consultoria GfK, analitza les emissions de caràcter informatiu compreses entre el 12 i el 26 d’abril. La mostra inclou més de 68 hores d’informació: 39 hores corresponents als informatius radiofònics d’À Punt i quasi 24 en el cas de la televisió, a més de cinc hores de les desconnexions territorials de Televisió Espanyola (TVE).
Els resultats estableixen una jerarquia clara pel que fa a la distribució dels temps entre els partits polítics, que coincideix als tres canals analitzats i que respecta l’ordre segons el pes parlamentari de cada formació. El Partit Popular -primer grup de les Corts Valencianes durant la passada legislatura, aleshores amb 31 diputats- és l’agrupació a què més temps dedicaren els mitjans públics valencians, entorn a un 30 %. La segueixen els socialistes, que compten amb aproximadament el 22 % del temps dedicat a informar sobre les candidatures. Compromís, amb un 17 %, presentava xifres properes al PSPV-PSOE i Ciutadans se situa en torn al 15 %. Finalment, la coalició Unides Podem-Esquerra Unida (UP-EU) es col·loca al voltant del 12 %.
L’informe també analitza la presència de les veus de cada partit polític i el temps de paraula de cadascuna d’elles. Aquest indicador segueix la línia marcada anteriorment, amb el PPCV al capdavant, seguit per PSPV-PSOE, Compromís, Ciutadans i UP-EU. En aquest punt, tanmateix, els mitjans d’À Punt Mèdia presenten una major diversitat en el nombre de veus, amb intervencions de candidats de 10 formacions diferents enfront a les vuit agrupacions a què donen veu els espais territorials de TVE. Vox, llavors sense cap representació a les Corts Valencianes, és l’única agrupació política que té presència als espais informatius de TVE, però no a la ràdio i la televisió dels mitjans autòctons.
En termes relatius, és TVE qui més temps va dedicar a la campanya electoral, amb un 72% del seu espai informatiu, seguit d’À Punt TV (60,3%) i d’À Punt Ràdio (54,9%). Si atenem al nombre absolut d’hores, tanmateix, l’ordre s’inverteix, en tant que la ràdio va dedicar 15 hores a espais de campanya, seguida per la televisió valenciana amb 12 i poc més de dos a les breus desconnexions de TVE.
La concurrència a eleccions generals i autonòmiques en una mateixa campanya era un fet insòlit al País Valencià que, d’acord amb un o altre membre del Consell, podia afavorir o no la singularització de l’agenda del país. Segons els resultats de l’informe, la ràdio i la televisió d’À Punt van dedicar a les eleccions generals una mitjana del 21, 5% de la informació electoral. Contràriament, l’atenció exclusiva als comicis estatals és només del 2,4 % als informatius territorials, ja que, generalment, les peces de TVE combinen informació estatal i autonòmica. Així doncs, la cobertura conjunta d’ambdues campanyes se situa en un 37,8% a TVE, mentre que la ràdio i la televisió d’À Punt oscil·len entorn al 25%. Quant al seguiment exclusiu de les candidatures autonòmiques, els valors són similars entre els tres mitjans auditats i se situen per sobre del 50%.
Altres espais informatius
A més dels informatius convencionals, l’univers de la investigació inclou altres espais com magazins, debats o entrevistes, així com notícies publicades a la web d’À Punt Mèdia. Durant la campanya electoral, la CVMC realitzà tres rondes d’entrevistes als cinc principals partits polítics, d’acord amb els resultats de les eleccions autonòmiques de 2015 i les generals de 2016: PPCV, PSPV-PSOE, Compromís, Ciutadans i UP-EU. Així doncs, s’entrevistà als cinc candidats a la Presidència de la Generalitat Valenciana, als cinc caps de llista per al Congrés dels Diputats i a altres cinc membres de les candidatures autonòmiques. A TVE, en canvi, no es registra cap entrevista a candidats valencians.
Entre el 12 i el 26 d’abril, s’emeteren tres debats electorals als mitjans públics del territori valencià. À Punt Mèdia celebrà un debat entre candidats a la presidència del Consell i un altre per als candidats valencians al Congrés dels Diputats, mentre que TVE només emeté un debat entre els candidats a la Generalitat Valenciana.
Pel que fa a la pàgina principal de la web d’À Punt Mèdia, la investigació registra una major freqüència de notícies dedicades exclusivament al PSPV-PSOE i a Compromís que a Ciutadans i el Partit Popular. Tanmateix, a l’Espai Eleccions 2019, que arxiva totes les notícies relacionades amb els comicis, és Ciutadans qui encapçala la jerarquia amb 25 aparicions, seguit del PPCV, PSPV-PSOE i Compromís amb 24 i UP-EU amb 22, malgrat que la diferència és mínima i el tractament fou pràcticament igualitari.