Aquesta és la història d’un viatge. La d’un carregament de cocaïna des del seu origen fins que arriba al consumidor. Des de les plantacions fins que arriba a Europa. És la història de ZeroZeroZero, una nova sèrie que s’ha estrenat recentment a Amazon i que es tracta d’una adaptació del llibre de Roberto Saviano a càrrec dels responsables de Gomorra. La intenció a l’hora de voler seguir el viatge d’aquest carregament, tant de l’autor com de la seva versió televisiva, és mostrar a l’espectador què hi ha darrera d’una ratlla de cocaïna. O més aviat: qui hi ha al darrere. Només amb aquest plantejament ZeroZeroZero ja desvetlla una vocació de denúncia notablement superior a la de la majoria de sèries que els darrers anys han abordat el tema del narcotràfic. Les popularment anomenades narcosèries acostumen a centrar la seva atenció en la figura del traficant, un tipus de personatge que funciona en la ficció com la representació sublimada del mal i, per tant, resulta inevitablement fascinant tant per als espectadors com per a qualsevol narrador. Per contra, corren sovint el risc de perdre el sentit crític retratant aquestes figures, trobant-se fent biografies més marcades per l’atracció cap a l’home poderós que desafia la llei que per l’horror dels actes que comet. N’hi ha poques que intentin generar un retrat macro a l’estil de The Wire.
ZeroZeroZero
Creador: Stefano Sollima, Leonardo Fasoli i Mauricio Katz (basada en el llibre de Roberto Saviano)
Repartiment: Gabriel Byrne, Adriano Chiaramida, Giuseppe De Domenico
Sèrie: 8 episodis
Plataforma: Amazon
Les que intenten introduir-lo sovint es troben que l’anàlisi queda tapat per la presència del narcotraficant. Un bon exemple d’això és Narcos, on les explicacions sobre el funcionament del tràfic de cocaïna queden diluïdes entre l’anecdotari de xifres sorprenents que, en el fons, engrandeixen les “gestes” de Pablo Escobar, un antagonista esdevingut rei de la història. Per això és molt interessant, torno a ZeroZeroZero, el plantejament inicial d’aquesta nova sèrie. En centrar la seva atenció en el carregament de cocaïna, el que s’emporta el pes de la història és el viatge, de manera que l’entramat que mou la droga és molt més visible que en altres casos. Per fer-ho, divideix l’acció en tres grups de personatges: els venedors, que són els que posseeixen el producte, els intermediaris que s’encarreguen del transport, i els compradors, que adquireixen el carregament per portar-lo fins al consumidor final. Aquesta divisió permet que l’engranatge sigui molt més visible per a l’espectador i també desactiva la possibilitat que un dels grups tingui prou protagonisme com perquè acabi enduent-se l’atenció de l’espectador per sobre del moviment de la droga en si mateix.
Al mateix temps, l’acció se situa en tres espais geogràfics diferents (Mèxic, Itàlia i Estats Units), cosa que també reflecteix millor l’abast global del negoci de la droga, amb tres grups d’actors que parlen cadascú la seva pròpia llengua, entre els quals sobresurt el talent de Gabriel Byrne. No només perquè és l’actor més conegut, sinó perquè el seu paper, el propietari de l’empresa de transport nord-americana que mou la mercaderia, és el que menys hem vist representat en la ficció. Dividir-los també permet entendre les diferents motivacions dels personatges i el paper que té la cocaïna en cadascun dels seus respectius països. Aquest enfocament sembla el pas a seguir en un subgènere que començava a esgotar-se per repetició. Els responsables de Gomorra han trobat amb ZeroZeroZero una manera de donar una nova volta al gènere retratant el narcotràfic com un fenomen que té menys a veure amb un individu i molt amb el mercat global.