'És per tu i per mi', de Marialluïsa

El grup d’IgualadaMarialluïsa va fer acte de presentació amb un EP, Pren-t’ho amb calma (2019), que incloïa temes d’aquells que fan seguir la pista.

Amb calma o no, el primer llarga durada no s’ha fet esperar, un disc que en la fitxa bategem com a “pop metafísic” amb tota la intencionalitat del món, perquè el discurs musical de la banda sembla una destil·lació de la manera de cantar i construir les frases de Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i l’esperit minimalista però magnètic en la construcció d’ambients de Ferran Palau.

Això sembla una conseqüència lògica després que Marialluïsa hagen requerit els serveis del productor de Palau, Jordi Matas. Temps hi haurà en futurs treballs de buscar camins més personals, si escau, però si els igualadins no naufraguen entre tant de mimetisme és gràcies a una col·lecció de cançons sòlida inaugurada per “Gira-sol”, “Miracle” i “Mala sang”, a les quals van afegint temes que deixen pistes encara subtils d’un cert discurs propi, com en “Estrès”, “Nord”,  “Nica”, una mena de bolero estrany, o “El gest”, que recorda els valencians Gener.

Ja són bons, però ho poden ser molt més.