A la seu de campanya electoral de l’home que vol ser alcalde de Perpinyà no hi ha res, absolutament res, que indiqui a quin partit pertany. Louis Aliot, de 50 anys, és membre del comitè executiu i un dels representants més coneguts del partit de dreta populista Reagrupament Nacional (RN, Rassemblement National).
A la seu de campanya, però, això no es veu en cap cartell, cap pòster ni cap fullet. Podrien traslladar-s’hi els Verds i no haurien de redecorar res. A les parets hi ha garlandes de llums de colors, peixos de fusta blancs i marcs amb petxines.
Des de la tardor l’equip d’Aliot té llogat un pis en un dels antics palaus de la noblesa al mig de la ciutat vella. Les sales de l’oficina fan sis metres d’alt i el paviment del terratzo és del segle XVIII. Són dos quarts de nou, dimarts al matí, i el candidat acaba d’entrar al despatx amb dues bosses de croissants per a tothom.
Encara falten dotze dies per a la primera volta de les eleccions, que serà el 15 de març. Les últimes enquestes donen Aliot com a favorit: amb un 30%, se situa per davant de l’alcalde actual, conservador, que obtindria un 19% dels vots. Perpinyà podria convertir-se en la primera ciutat de més de 120.000 habitants governada per un alcalde de l’RN. Encara que en les darreres setmanes Aliot esmenti només a desgrat el seu partit.
Això forma part de la seva estratègia, explica aquest matí. “Perpinyà és una ciutat dividida en molts sectors, un partit sol no pot guanyar. Els últims anys, a banda del 30%-40% que tenim assegurat, ens ha faltat sempre entre un 5% i un 10% per guanyar. Per això aquesta vegada he optat per una llista més oberta”.
No es pot dir que no sigui irònic que en la campanya electoral Aliot busqui distanciar-se tan com pugui del seu partit. Poques persones hi estan tan lligades com ell.
Membre de l’aleshores Front Nacional (FN) des del 1990, el 2002 va dirigir la campanya presidencial de Jean-Marie Le Pen. Del 2009 al 2019 va ser company de Marine Le Pen, amb qui durant aquell període va transformar de manera decisiva l’FN, en va foragitar els vells veterans i va emprendre la dédiabolisation (‘desdemonització’) del partit. El procés de transformació va culminar amb el canvi de nom i amb l’expulsió de Jean-Marie Le Pen del partit el 2015.
La llista d’Aliot incorpora vint candidats independents, entre els quals hi ha exsocialistes i gaullistes; persones que tenen influència i bona reputació a la ciutat. Es considera un dels seus grans cops d’efecte haver convençut l’expresident del Centre de Literatura de Perpinyà, André Bonet. Bonet està ben arrelat en l’escena cultural local; ningú comptava que passaria dels conservadors Republicans a Aliot.
Però des de fa uns tres anys les coses han canviat. D’ençà que el maig del 2017 el moviment d’Emmanuel Macron, En Marxa, va trastocar el sistema de partits francès, s’han desplaçat les coordenades polítiques de la Cinquena República. Primer van quedar polvoritzats els socialistes i, després, el partit conservador. Ara, de cop i volta a tot el país s’eviten referències a partits polítics com si haguessin de portar inevitablement una gran desgràcia. El que des de fa poc compta en aquesta campanya a França –un país governat de manera centralista– és el caràcter local, la persona. I la distància, tan gran com sigui possible, amb l’elit política de París.
Mai abans no s’havien presentat tants candidats nominalment independents com en aquestes municipals i mai no hi havia hagut tants noms de llistes que volen ocultar qui hi ha al darrere: “Estimar Tolosa” és com es diu la llista conjunta del partit del govern, La República en Marxa (LREM), i els conservadors a la ciutat del sud-oest; o “Alça’t, Marsella”, la dels Verds a la metròpoli del Mediterrani.
Els experts en demoscòpia preveuen que els resultats de la primera volta, el 15 de març, seran difícils d’interpretar perquè ja no es poden classificar en l’esquema clàssic de dreta i esquerra. Fins ara l’únic que sembla segur és que els Verds conqueriran nombrosos ajuntaments i que l’RN podria tenir uns bons resultats sobretot en poblacions més aviat petites.
Per al partit del govern d’Emmanuel Macron, que tot just té uns quants anys i que en la superfície amb prou feines té representació, els pronòstics són més aviat dolents. El president és impopular. El partit, que temps enrere va escombrar els altres partits, viu un període difícil. A París –ciutat d’una importància simbòlica– la seva candidata, Agnès Buzyn, es troba en tercer lloc. En moltes ciutats LREM ha signat aliances i dona suport a candidats d’esquerra o conservadors sense presentar-ne de propis.
Louis Aliot també ha sotmès la seva llista oberta a un programa de desintoxicació de la política de partits: ara es diu “Perpinyà – per un gran futur”.
Tot el que va malament en aquesta ciutat mediterrània –on la taxa d’atur és de més d’un 25% i l’índex de pobresa és d’un 32%– Aliot ho va explicar ahir al vespre en una sala de conferències austera d’un hotel dels afores. Van venir a escoltar-lo una seixantena de ciutadans interessats. Res de precariat, sinó més aviat classe mitjana alta: les dones, amb talons alts, arracades i jaqueta de vestir; els homes, amb armilles fosques.
Al llarg de mitja hora el candidat va lamentar que el govern de París intentés aprovar la seva reforma de les pensions al parlament sense votar-la: “Una falta de respecte absoluta per la democràcia”. Després va explicar com durant dècades la classe política ha descuidat Perpinyà, com ni els alcaldes socialistes ni els conservadors s’han preocupat perquè vinguessin empreses a la ciutat i perquè els avions poguessin aterrar encara que faci un vent fort.
“Els habitants de Perpinyà han estat abandonats i oblidats per París”, exclama furiós a la sala. És el relat del moviment dels armilles grogues, barrejat amb les fórmules habituals dels populistes de dreta i idees inspirades en els Verds. Aliot promet més seguretat i netedat; i també patrulles policials armades al barri problemàtic de Saint-Jacques, que està a mercè dels traficants de drogues. A més, promet més espais per a bicicletes i verdura de producció local per als menjadors escolars. Però no anuncia res de radical.
Tres quartes parts dels obrers i dels treballadors d’oficina el votarien, diu Aliot. Fins i tot el volen votar molts gitanos que viuen a Saint-Jacques. Afirma que estan tips dels traficants de droga. Si arriba a l’alcaldia vol restaurar aquesta part de la ciutat de dalt a baix. I vol crear un festival internacional de música gitana.
Un matí fred de dissabte, uns quants centenars de quilòmetres més al nord, Violette Spillebout és en un mercat setmanal repartint fullets. Aquesta dona de 46 anys es presenta a Lilla per La República en Marxa. I justament aquest és el problema. La seva llista també es diu, de manera vaga, Deixar respirar Lilla, però no aconsegueix desempallegar-se de la proximitat amb el govern. El partit, que va ser fundat per fer arribar Macron al poder, ara es ressent del fet que el facin responsable constantment de la política de l’Elisi.
“Em sembla bé la campanya electoral que està fent vostè”, diu un home en un estand d’ostres. “Però el problema és que fa causa comuna amb Emmanuel Macron”.
Spillebout va ser durant dotze anys estreta col·laboradora de l’alcaldessa socialista Martine Aubry, fins que el 2013 va abandonar el consistori. Ara vol impedir que Aubry –filla del polític europeu Jacques Delors– obtingui el seu quart mandat com a alcaldessa. L’equip d’Aubry a l’ajuntament, diu Spillebout, després de dinou anys al poder s’ha tornat autocomplaent i està cansat. A més, controla grans parts de la ciutat a través de la concessió de llocs de treball i subvencions.
Cada dissabte Spillebout visita dos o tres mercats, i seguidament hi ha una cita fixa al seu local de campanya, un aperitiu amb voluntaris del seu equip. Després es dirigeix a clubs esportius, grups de joves i fa campanya porta a porta. Des de fa setmanes assisteix diàriament a quatre o cinc actes. Per als vespres ha ideat la fórmula del “sopar amb amics”: cada amfitrió convida fins a quinze amics, que sopen amb ella mentre els respon preguntes sobre el seu programa.
D’aquesta manera ha pujat a les enquestes d’un 5% a un 20%: massa poc per derrotar Aubry, però no està gens malament per a una primera candidatura en unes condicions difícils.
No fa gaire Spillebout va presentar una denúncia perquè els seus actes de campanya patien constantment els importunis de defensors del partit d’esquerra La França Insubmisa, que protesten contra la reforma de les pensions del govern. Ja ni es molesta a fer arreglar els vidres trencats del local de campanya, diu, perquè els tornaven a trencar igualment al cap de pocs dies.
“Tot i així, som optimistes, encara hi ha un bon nombre d’indecisos”, fa Spillebout. En el seu programa s’hi troben molts elements que en aquestes eleccions són propostes transversals: invertir més en seguretat, més agents de policia, la gratuïtat del menjador escolar a primària i l’enjardinament de grans superfícies a la ciutat. I també un pla contra l’aïllament de la gent gran.
A la tarda Spillebout visita un club de boxa per a joves en un barri que es considera un punt socialment calent. Conversa amb entrenadors, amb mares i amb voluntaris. Tots s’alegren que els hagi vingut a visitar.
Però no volen que els fotografiïn amb ella. Temen que l’alcaldessa actual podria retirar els ajuts financers al club.
Traducció d’Arnau Figueras