Un jutjat de Palma ha sentenciat que el Consell de Mallorca ha de considerar el monument franquista que vol esbucar l’Ajuntament de Palma, situat a la plaça de laFeixina –d’aquí que se’l conegui popularment com el de ‘sa Feixina’- com bé catalogat del patrimoni de l'Illa. En concret, el jutge ha estimat un recurs presentat per l'Associació de Veïns i Amics de Santa Catalina, promogut per la plataforma Salvem sa Feixina.
El monument. El 1947 es va construir un monument a Palma per honorar el record d’un grapat de mariners mallorquins que moriren en l’enfonsament del creuer Baleares el 5 de març de 1928, durant la Guerra Civil. Aquesta nau de guerra s’havia fet famosa perquè participà en el bombardeig de les costes de Màlaga –quan milers de malaguenys partien de la seva ciutat cap a Almeria per fugir de les tropes franquistes i foren bombardejats des de la mar per les naus feixistes; se la coneix com la “carretera de la mort”- així com en accions per l’estil a Dénia (Marina Alta), Gandia (Safor), Palamós (Baix Empordà), Castelló de la Plana, Tarragona, Mataró (Maresme)...
Després de la destrucció del vaixell de guerra, el propietari del diari Última Hora, José Tous Ferrer, tingué la idea de fer una recol·lecta per construir algun tipus de monument per recordar aquells mariners mallorquins. Les autoritats franquistes s’apropiaren tot d’una de la idea i convocaren a la ciutadania a participar “voluntàriament” –a veure qui s’hi negava, en plena guerra- però per raons diverses el projecte s’anà endarrerint. Finalment es va construir el 1947 i la inauguració comptà amb la presència del dictador, Francisco Franco, perquè quedés clar el sentit profund del monument. Tal i com digueren les autoritats, es tractava de glorificar la victòria franquista.
Va ser un dels monuments franquistes més grans que es construïren. De fet, és el segon –amb molta diferència, òbviament- després del Valle de los Caídos, a Madrid. D’ençà la fi de la dictadura hi ha hagut diverses iniciatives per intentar esbucar-lo. Però entre el seu gran volum i, sobretot, per la polèmica que ha generat a cada ocasió, les autoritats democràtiques s’han estimat més no actuar. Entre el desànim de l’Associació de la Memòria Històrica que, entre d’altres grups, en reivindica la destrucció per acabar amb el que consideren “una vergonya” que “glorifica el franquisme”.
En el mandat 2007-2011 de l’Ajuntament de Palma, amb Aina Calvo (PSIB-PSOE) de batllessa, la majoria de centreesquerra del consistori (el Partit Socialista, Bloc per Mallorca –PSM, Esquerra Unida, Els Verds i ERC- i Unió Mallorquina) feu una “reinterpretació” del monument, llevant-li tota la simbologia franquista i col·locant-hi una placa en record de totes les víctimes de la guerra i el franquisme. Així se suposava que se li havia fet una mena d’exorcisme ideològic. No obstant les pedres que formen el monument –no és un monòlit, com equivocadament es diu sovint- segueixen essent les mateixes que serviren el 1947 per donar-li la mateixa forma que té ara, amb l’objectiu de glorificar per a la posteritat el franquisme, a més d’homenejar els mariners mallorquins mort en el creuer Baleares.
L’associació memorialista abans citada així com altres grups socials progressistes no estigueren d’acord amb aquella “reinterpretació” i seguiren demanant que s’esbuqués el monument. Quan l’esquerra tornà governar les principals institucions, el 2015, ho exigiren i des de l’Ajuntament de Palma (PSIB-PSOE, Més per Mallorca i Podemos) s’hi comprometeren. Anunciaren l’inici del procés per procedir a desfer aquella vergonya però es trobaren amb la resistència de grups de veïnats que consideraven que el monument ja no té connotacions franquistes i que se l’ha de protegir, així com també ho creu ARCA (Associació per a la Recuperació del Casc Antic). Tot d’una la ultradreta se sumà a aquestes veus i la revolta contra la pretensió de l’Ajuntament de Palma va ser un fet.
Però el consistori seguí endavant. Aleshores els crítics reclamaren que el Consell de Mallorca el considerés bé d’interès cultural i així no se’l podria esbucar. L’esquerra que governa la institució insular s’hi negà i la cosa acabà als tribunals.
El jutge decretà la suspensió preventiva del procés de la destrucció fins que no prengués una decisió definitiva. I aquesta ha arribat finalment. En efecte aquesta setmana, com s’ha dit, ha resolt que se l'ha de protegir.
El Consell de Mallorca ha anunciat que recorrerà la sentència. Segons el comunicat fet públic, exercirà el dret a presentar un recurs contra la sentència. «Ho farem en coherència amb la decisió de no catalogar sa Feixina, d'acord amb els informes tècnics dels funcionaris, formulats des del rigor», han explicat.
Des de l’Ajuntament de Palma ,el batlle, José Hila, ha assegurat que “seguirem fent tot el que estigui en la nostra mà”, recorrent la sentència, per aconseguir que “sa Feixina finalment s’esbuqui”.
La presidenta de Memòria Història de Mallorca, Maria Antònia Oliver, declarà que “és una vergonya” que segueixi dreta “sa Feixina” i que “arribarem al final, encara que sigui fins a la justícia europea, no ens aturarem mai” de reclamar la destrucció del gran monument franquista de Palma.