Ministeri de la patronal

Una patronal valenciana menys provincialista

La liquidació definitiva de Cierval ha animat la patronal provincial valenciana a prendre el relleu i s'erigirà en autonòmica. Des del 3 de març, el País Valencià tindrà una entitat empresarial pròpia que no naixerà sense escepticisme. I és que, tot i que amb distintes condicions, es mantindrà l'estructura provincial, un model que va trencar l'antiga Cierval amb discrepàncies i estafes que la nova CEV tractarà d'evitar amb els nous estatuts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Voluntat. Vertebració. Reestructuració. Són els conceptes més repetits per Salvador Navarro a la seu de la Confederació Empresarial Valenciana, l'entitat que ell mateix presideix i que el 3 de març canviarà d'abast i modificarà l'estructura provincial per l'autonòmica. Aquest ha estat l'anunci d'una decisió meditada des que Cierval va entrar en preconcurs de creditors el  passat mes de desembre. Finalment, l'antiga patronal del País Valencià no ha estat rescatada per les institucions públiques ni pels seus socis.

I és que la destrucció de Cierval va ser estrictament interna. Integrada per tres confederacions provincials, les d'Alacant i CastellóCoepa i CEC– es troben immerses des de fa anys en judicis després de presumptes malifetes en cursos de formació i en estafes que la CEV, des de la veu de Salvador Navarro, ha denunciat en reiterades ocasions. El deute de Coepa i CEC va repercutir sobre Cierval i després que la difunta patronal autonòmica es negara a assumir el pagament dels deutes –més enllà d'una quitança parcial de les quotes–, Cierval va entrar en el fosc i inevitable camí de la dissolució. Ara, però, tindrà una substituta, i es contempla que canviarà de nom per passar a ser la CECV, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana. Un canvi que encara no és oficial.

De les tres patronals provincials que formaven Cierval, la CEV és l'única que es troba sanejada. I ho està des de 2011, quan una derrama dels seus socis va acabar amb la seua situació dramàtica. Aquesta condició l'ha animada a liderar la construcció d'una nova patronal que vertebre els territoris del País Valencià, de dalt abaix, i que enterre les velles reticències que entrebanquen aquesta unió empresarial fins ara fracassada entre el Maestrat i el Baix Segura.

Salvador Navarro ha volgut insistir en el nou protagonisme que tindran els òrgans sectorials i comarcals, que conjuntament tindran el 70% de la representació assembleària del nou organisme empresarial i que podran motivar la celebració de reunions en distints nuclis del País Valencià, «sense la necessitat que aquests siguen, només, les capitals provincials». Els òrgans comarcals s'incorporaran a la junta directiva i al consell executiu.

Els primers estatuts de la nova patronal pretenen repartir la quota de decisió entre les organitzacions sectorials, els consells d'empresa, les empreses directament associades i la mateixa cúpula de la nova CEV. Cap membre d'aquesta entitat podrà concentrar més del 30% del poder de la patronal. Una de les intencions fonamentals és dotar el nou organisme empresarial de recursos privats en un 60%, almenys, i fer créixer el percentatge d'aquests recursos propis de manera progressiva. Així es vol fugir de les ajudes públiques que van malbaratar les confederacions provincials. Per aquest motiu, la nova CEV augmentarà les quotes dels socis que la formen.

Les províncies, encara

Per assolir aquests objectius, la CEV reformarà l'article 4 dels seus estatuts per modificar l'àmbit territorial. Dit d'una altra forma, la província de València es quedarà sense patronal pròpia, contràriament a Alacant i Castelló, que en mantindran les seues malgrat el seu delicat estat de salut. La nova CEV, però, comptarà amb estructures provincials a través dels consells empresarials, representats per membres distingits per aquests tres territoris i que tindran, cadascú dels tres, un president propi triat des d'aquests mateixos consells. Alhora, els presidents dels consells seran vicepresidents de la nova CEV.

Les províncies perdran protagonisme, ja que «tindran dependència administrativa i organitzativa» de la cúpula autonòmica. Considerant els antecedents, sembla lògic que la nova CEV vulga evitar divisions que van detonar l'organització predecessora. Tot i així, queda oberta la possibilitat que els membres de Coepa o CEC o persones pròximes a aquestes organitzacions provincials entren a formar part d'aquests consells. I és que aquestes organitzacions, com a tal, no podran formar part de la nova CEV, però sí es podran adherir els seus membres de forma individual.

En aquest sentit, costa pensar que hi haja empresaris amb voluntat d'entrebancar aquesta nova patronal des del primer dia, però tampoc es pot obviar la capacitat de pressió de les entitats provincials i d'aquells empresaris que les formen. Imaginar una nova CEV totalment deslligada dels empresaris alacantins i castellonencs fidels o propers a les patronals que van desfer Cierval sembla complicat. Al mateix temps, aquests empresaris provincials són recelosos a acceptar confederacions que els atorguen un menor marge de decisió al que ells consideren que deuen adquirir, pel que l'aprovació a entrar en aquesta nova patronal també és una incògnita per als territoris que més s'han emparat en les respectives estructures provincials.

Les intencions, però, són sòlides i pretenen vertebrar el País Valencià des del seu vessant empresarial, una unió anhelada també per l'actual Govern de la Generalitat Valenciana. Només el temps valorarà l'encert o el fracàs de la nova CEV. Els territoris i els sectors econòmics tenen una nova oferta per integrar-se en una altra patronal amb intencions de cobrir els interessos empresarials de tot el país. L'interès pels agents convidats a formar-ne part haurà de ser més gran que en anteriors ocasions perquè el País Valencià puga comptar, per fi, amb una patronal unitària, definida pel treball conjunt i no pels escàndols que van acabar amb l'anterior entitat empresarial adreçada a aquesta finalitat de cohesió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.