Només la guerra colonial de Cuba i la guerra civil espanyola havien evitat, fins ara, la celebració de les Falles. El 2020, el coronavirus ha estat el nou responsable d’un “ajornament” anunciat pel Govern valencià i que també afectarà les festes de la Magdalena, celebrades a Castelló de la Plana durant el mateix període que les festes del cap i casal.
Segons anunciava el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que compareixia amb la consellera de Salut Ana Barceló i la resta de membres del Consell -que havia mantingut una reunió d’urgència-, la decisió obeïa a una instrucció emesa des del Ministeri de Sanitat, presidit per Salvador Illa. “Està en joc la salut de tothom”, alertava, i feia una crida a la “unitat d’acció”, que en aquests moments “és fonamental”, tal com havia dit minuts abans el president espanyol, Pedro Sánchez, en una altra roda de premsa extraordinària. “Ho hem fet per responsabilitat”. Puig, que admetia la “complexitat” de la decisió, assegurava que aquesta estava guiada per “criteris científics”. En tot cas, insistia a assenyalar que tant les Falles com la Magdalena no quedaven suspeses, sinó que s’ajornaven “per més endavant”.
Prioritzar la salut de la ciutadania, protegir els col·lectius vulnerables, fer cas dels criteris científics, coordinar-se amb el Ministeri de Sanitat i confiar en el sistema públic “preparat per respondre a la crisi” eren, segons el president valencià, els eixos en què es basaria l’actuació del seu govern per mirar d’evitar l’expansió del coronavirus. Segons ha expressat el president valencià en una entrevista a la Cadena Ser aquest matí, l'afluència de turistes de Madrid, el qual s'ha convertit en un dels principals focus de l'epidèmia a l'Estat espanyol, ha estat una de les raons per prendre la determinació. En 2019, no debades, 480.000 madrilenys van visitar València durant la festa gran de València. Itàlia, un dels països més assetjats pel virus, també va exportar nombrosos turistes a les Falles durant la passada edició: va representar el 34% del turisme estranger, segons un informe publicat per la revista Plaza.
La declaració institucional, que no admetia preguntes posteriors dels periodistes, també quedava marcada pels rostres dels consellers, situats al darrere del president, amb visible seriositat. No és d’estranyar si es té en compte l’impacte econòmic que les ciutats de València i Castelló de la Plana deixaran de tenir després d’aquest ajornament forçat. Segons dades oficials, les Falles van provocar una facturació de 542 milions al cap i casal l’any 2019 en el sector de l’hostaleria, el gran beneficiat de les festes, que va rebre quasi el 72% de la despesa global dels qui van gaudir de la setmana. A això cal sumar els beneficis generats per la publicitat (86,6 milions, 11,9% del total), pel transport (31,32 milions, 4,16%), loteria (27 milions, 3,6%), roba (17,76 milions, 2,3%), música i animació. L’impacte econòmic de la Magdalena, bastant menor, va ser d’uns 14 milions d’euros el 2019, tot i que cal tindre en compte que Castelló de la Plana suma 170.000 habitants, 15 vegades menys que la ciutat de València.
Curiosament, l’ajornament de les festes coincidirà amb el manteniment de vacances en els centres escolars. Les mares i els pares, per tant, se’n veuran ben afectats.
En el seu conjunt, el País Valencià suma 65 casos confirmats de coronavirus. Catalunya n’acumula 125 i les Illes Balears 13. Els tres territoris junts no arriben al 12% dels casos totals que hi ha, fins ara, confirmats arreu de l’Estat. Madrid acumula quasi el 50% dels contagis.
Més dades
Al país, per tant, la major part dels casos es concentren al Principat, on s’espera la detecció de noves infeccions. A Catalunya, com a la resta del país, els hospitals ja treballen en la reorganització per poder rebre amb garanties nous casos que es preveuen els pròxims dies. Les federacions esportives han decidit celebrar els partits a porta tancada per evitar l’acumulació de gent en zones determinades -alguns clubs, aquells que encara depenen de l’assistència de públic als seus estadis, han demanat l’ajornament de la jornada- i molts supermercats esgoten productes, fruit de la psicosi col·lectiva. Els treballadors d’aquests centres, però, asseguren que aquestes empreses continuaran funcionant i que no està previst, en cap cas, l’aturada de la distribució de productes.
El col·lapse del sistema sanitari, però, no serà fruit de cap psicosi. No són pocs els sindicats que han denunciat mancances de recursos derivades de les retallades que es van fer durant l’etapa més dura de l’última crisi econòmica, ara fa una dècada. Malgrat tot, els professionals es preparen per treballar les hores necessàries i mirar de minimitzar els efectes de l’epidèmia.
Des del món de l’economia també hi ha qui ha exigit mesures per preservar les empreses d’una catàstrofe anunciada. La patronal catalana Foment del Treball, integrada a la CEOE, ha proposat una sèrie d’idees en aquest sentit, no exemptes de polèmica. Per exemple, suprimir els 15 dies d’avançament amb què les empreses han d’anunciar els seus ERO abans d’aplicar-los. Foment també demana que les empreses puguen ajornar, sense interessos, el pagament d’impostos empresarials o la retirada de la proposta de pujar la taxa turística, que està prevista als Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Alhora, la patronal presidida per Josep Sánchez-Llibre demana facilitar ERO temporals i que l’administració es faça càrrec de part d’aquest cost.
El Govern espanyol, interpel·lat per aquestes peticions -i per d’altres emeses des de la CEOE- també ha hagut de comparèixer de manera extraordinària. Ho feia Pedro Sánchez al voltant de les 9 de la nit per prometre ajudes als afectats per la malaltia, fonamentalment a empreses i famílies. Així, demanava al Consell d’Europa més flexibilitat per poder prendre mesures davant la crisi de la infecció. Sánchez, que pronosticava “setmanes molt difícils”, prometia mesures com ara la flexibilització de la jornada laboral -per evitar els acomiadaments-, la garantia de material sanitari, la protecció de les empreses dels sectors econòmics més afectats i línies de crèdit per ajudar les pimes davant els seus compromisos tributaris.
Els propers dies, el president del Govern espanyol exposarà aquestes propostes als representants sindicals i empresarials per mirar d’acordar mesures difícils de consensuar. No tan difícil, però, com els dies que vindran per a l’economia i els centres sanitaris, a qui els esperen setmanes adverses.