Alfred Bosch ja és història en el Govern català. Tot i que no ha estat el càrrec més curt, la seua curta durada al capdavant d’Exteriors, 14 mesos, no s’ha degut a una estratègia electoral. Bosch, qui havia desenvolupat el càrrec de màxim representant d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, es va intercanviar els papers amb Ernest Maragall quan aquest va ser nomenat candidat a l’alcaldia. Així, al novembre de 2018, sis mesos abans de la contesa electoral municipal, Maragall deixaria Exteriors per mirar de guanyar l’alcaldia i Bosch, després d’una dura oposició contra Ada Colau -que molts assenyalen com l’origen de la falta d’enteniment entre Comuns i ERC per pactar l’alcaldia després del 26 de maig- arribava al Departament. La seua experiència en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 era un dels seus avals.
Però un escàndol revelat pel diari Ara ha provocat la seua dimissió com a conseller. Fa unes setmanes, Carles Garcias deixava el seu càrrec com a cap de gabinet d’Alfred Bosch. La marxa, discreta, es justificava amb la voluntat de Garcias de tornar al món de l’empresa privada. Era a finals de gener d’enguany. Ara, el diari ha revelat que el partit, Esquerra Republicana el va cessar per diversos episodis d’assetjament sexual a treballadores del Departament. A més, segons el rotatiu, Bosch hauria mirat de recol·locar Garcias en un altre lloc, fet que ha donat més dimensió encara a l’escàndol. Segons l’Ara, hi hauria, almenys, vuit víctimes de Garcias, que seria un reincident en aquest sentit.
Concretament, el diari explica que Garcias seguia de prop les treballadores i arribava a generar insinuacions i insistències incòmodes per tal de “veure’s a soles amb elles”. L’assetjament també l’hauria practicat en termes estrictament laborals i hi ha qui descriu un “clima de terror” al si del Departament arran d’aquests comportaments. Una investigació interna, protagonitzada pel mateix partit, hauria aconseguit reunir un cúmul d’evidències contra Garcias, que xocaven amb l’entestament de Bosch, que insistia en la manca de proves contra el seu cap de Gabinet per mantenir-lo al seu càrrec.
Bosch, de fet, és acusat, sempre segons les fonts del diari Ara, de no haver seguit el protocol pertinent de què disposa la Generalitat i hauria mirat de solucionar la situació pel seu compte. Enmig d’aquesta tasca, Garcias, assabentat, hauria esbroncat “almenys una de les dones que denunciava l’assetjament”. El conseller, que hauria exigit l’existència d’una denúncia que servira com a detonant, s’hauria resistit a actuar al respecte. El cas, finalment, s’ha girat contra ell.
De fet, és aquesta manca d’actuació el que el president Quim Torra hauria retret a Alfred Bosch, que ha acabat dimitint. Després de fer-se públic l’escàndol, Bosch hauria presentat al partit la renúncia i l’ara exconseller compareixia en roda de premsa per anunciar-ho sense admetre preguntes. “Soc conscient dels valors republicans que he defensat i la situació s’ha fet insostenible. Soc conscient que he de marxar”, deia, assegurant ajudava més deixant el Departament que no restant-hi.
L’exconseller assegurava haver “intentat resoldre un cas de la millor manera que creia”, i ha lamentat la “indefensió” de les víctimes de les actuacions de Garcias. No activar el protocol previst i mirar de reconduir la situació laboral del seu cap de gabinet han acabat sent les inaccions que han condemnat Bosch. Malgrat tot, Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC, defensava que el seu partit avalava l’actuació del conseller.
Pel seu compte, Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Funció Pública -i a qui molts situen com a futur candidat de Junts per Catalunya per presidir la Generalitat-, ha activat la inspecció de Serveis de Personal per mirar d’aclarir perquè no es va activar el protocol de la Generalitat en aquests casos de presumpte assetjament. Així ho anunciava amb un tweet, amb què donava ordres al personal d’Administració Pública -que depèn d’ell- per aclarir què ha pogut succeir. Segons explicava, Exteriors estava obligat a informar Administració Pública d’aquests casos per activar el protocol i posar mesures cautelars.
Així, aquests presumptes casos d’assetjament sexual s’han convertit, també, en un nou episodi de la guerra oberta entre els partits del Govern català en aquest context preelectoral. Però sobretot han generat un precedent molt incòmode al si de la Generalitat.