Pel 59è aniversari de la Independència de la República del Congo, el 15 d’agost del 2019, el president del país, Denis Sassou-Nguesso, tenia una notícia aparentment sensacional per anunciar al seu poble. Una empresa petroliera congolesa afirmava que havia descobert un jaciment de petroli al nord del país amb unes reserves de 359 milions de barrils. Això significaria que la producció de petroli del Congo es quadruplicaria immediatament. En el seu discurs, el president va parlar de la “presència de reserves d’alta qualitat” al jaciment, anomenat Bloc Ngoki.
Aleshores Sassou-Nguesso va girar l’atenció cap al medi ambient. A les torberes del nord del Congo hi ha emmagatzemats uns 30.000 milions de tones de carboni, i el president va dir que el seu país volia “fer un servei a la humanitat” protegint aquelles zones fangoses. Però el president també va afegir que el Congo tenia “dret al desenvolupament” i va concloure que “la compensació” que s’havia promès al seu país “encara estava pendent”.
Dit d’una altra manera: o bé la comunitat internacional abocava més diners per a la protecció mediambiental o el president autoritzaria l’extracció de petroli en un ecosistema extremadament sensible.
Pel que sembla, l’amenaça de Sassou-Nguesso va tenir l’efecte desitjat. Tan sols unes quantes setmanes més tard, el president francès, Emmanuel Macron, va rebre el seu homòleg congolès a París i els dos líders van signar una declaració d’intencions que prometia al país africà seixanta milions d’euros en ajuts, que incloïen una contribució del Ministeri de Medi Ambient alemany. Els diners pretenien, en part, reduir els efectes de l’extracció de petroli de les torberes. Sassou-Nguesso, per la seva banda, prometia protegir l’ecosistema.
Semblava una situació beneficiosa per a tothom, llevat d’un petit detall: la presumpta descoberta d’aquelles extenses reserves de petroli sembla que era un invent. Europa havia estat estafada.
En col·laboració amb el consorci periodístic European Investigative Collaborations (EIC) i l’organització no governamental Global Witness, Der Spiegel ha analitzat arxius interns que pertanyen a la troballa petroliera. A més, periodistes de Der Spiegel i del portal d’investigació francès Mediapart han entrevistat nombroses persones involucrades en l’assumpte, tant a París com a la capital del Congo, Brazzaville. Les informacions posen de manifest que el suposat descobriment del jaciment va ser una estafa; o, si més no, una audaç exageració.
Experts de companyies petrolieres com Total o Shell ja havien fet comprovacions a la zona buscant-hi reserves de petroli anys enrere i havien determinat que no era rendible explotar-la. Costa de creure que una empresa amb poca experiència en el sector desacredités de cop i volta totes les informacions anteriors; i encara més tenint en compte que l’exploració del suposat jaciment va ser interrompuda després de la perforació de tan sols un pou de sondeig. Els experts diuen que amb una sola prova no n’hi ha prou per determinar degudament la qualitat d’un jaciment potencial de petroli.
Un augment de la corrupció i de la mala gestió
El president del Congo, doncs, va mentir a Occident per aconseguir ajuts financers?
Hi ha molts indicis que apunten en aquest sentit. Amb vista a les eleccions presidencials de l’any vinent, Sassou-Nguesso està sota pressió. Malgrat que el Congo és un país ric en recursos naturals, ha acumulat milers de milions de deute sobirà i, l’estiu del 2019, el govern de Brazzaville va acordar amb el Fons Monetari Internacional un programa de rescat per valor de prop de 400 milions d’euros.
La precària situació financera també es deu a la mala conducta del president. Denis Sassou-Nguesso és considerat un infame cleptòcrata: amb ell la corrupció i la mala gestió han augmentat. L’estiu passat, el petit país de San Marino va confiscar dinou milions d’euros de comptes privats que pertanyien al president per sospites de blanqueig de capital.
La família del president té uns estrets lligams amb el director de l’empresa que va anunciar la suposada descoberta petrolera, un home que es diu Claude Wilfrid Etoka. Segons els arxius d’una investigació francesa, Etoka es beneficia generosament dels seus tractes amb l’empresa petroliera estatal del Congo.
La història de la presumpta descoberta petrolera és il·lustrativa del costat fosc dels ajuts al desenvolupament. Els països pobres sovint s’assemblen als addictes que esperen la pròxima col·locada i que farien qualsevol cosa per aconseguir encara més diners. Massa sovint els diners no acaben ajudant la població, sinó que omplen els comptes a l’estranger de la classe dirigent, com donava a entendre un estudi recent del Banc Mundial.
No obstant això, els països industrialitzats continuen enviant milions en ajuts, sobretot relacionats amb les mesures per protegir el clima. El setembre passat, el govern alemany va anunciar que incrementaria el finançament per a la protecció dels boscos pluvials en 250 milions d’euros. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va dir en declaracions a la Cimera per a l’Acció Climàtica de les Nacions Unides a Nova York que “és molt important que, pel que fa a la preservació dels boscos pluvials, també centrem els nostres esforços en l’Àfrica. Preservar les selves africanes és tan important com preservar les de la regió amazònica”. Merkel potser té raó, però és qüestionable que els diners sempre vagin a parar on pertoca, com il·lustra l’exemple de la República del Congo.
El país no s’ha de confondre amb la República Democràtica del Congo, el gran Estat veí situat a l’altra banda del riu homònim. El Congo més petit és el principal productor de petroli cru de la Comunitat Econòmica d’Estats Centreafricans, coneguda com a CEMAC. Fins al 2014, el país es beneficiava dels alts preus del petroli al mercat mundial. Però, d’aleshores ençà, la davallada de preus ha comportat seriosos problemes per al govern de l’antiga colònia francesa. Els salaris dels funcionaris, per exemple, ja no s’han pogut pagar amb puntualitat.
Compres sense control a París i Dubai
Denis Sassou-Nguesso, de 76 anys, ha governat el Congo amb una sola interrupció des del 1979 i la seva debilitat pels símbols d’estatus és llegendària. Expliquen que una vegada es va gastar 114.000 euros en un parell de sabates de pell de cocodril. El seu fill, Denis-Christel, conegut com a “Kiki el del petroli”, es va gastar desenes de milers d’euros, probablement provinents dels ingressos del petroli estatal, en compres a París i Dubai, segons Global Witness.
Tot i així, mentre la família del president porta una vida de luxe, la població pateix pobresa i una desocupació massiva. A Brazzaville només hi ha un grapat d’edificis alts que sobresurten enmig de les barriades de barraques dels voltants. Un d’ells és la seu central de la companyia petroliera estatal, l’SNPC: dos semicercles contraposats de vidre i pedra, amb gespa ben segada al davant. Aquí és on s’administra la font de poder més important del país. El fill del president, Kiki, va ser subdirector de l’empresa fins al 2018.
L’SNPC també va ser la responsable de concedir drets d’explotació al Bloc Ngoki, on es troba la suposada descoberta petroliera. Ngoki vol dir ‘cocodril’ en la llengua local, el lingala. La zona d’explotació es troba ben endins de les selves del nord del Congo, una àrea que fins ara el sector petrolier havia deixat en pau.
El 2006, l’SNPC va arribar a un acord amb un empresari àrab per l’explotació del Bloc Ngoki, però el projecte va acabar sent massa quantiós per a l’home i aviat va començar a buscar inversors perquè l’ajudessin a construir les instal·lacions.
Documents interns posen de manifest que les companyies petrolieres Shell i Total van fer saber el seu interès. Van analitzar els resultats de tests sísmics i també van fer els seus càlculs. En darrer terme, però, tots els inversors potencials van declinar participar-hi.
La petroliera francesa Total estava preocupada per “l’alt cost de l’extracció” i el “difícil accés” a aquella àrea remota. En les actes d’una conversa del juliol del 2015, es destaca que “les oportunitats de negoci al bloc són massa escasses per considerar la zona un objectiu atractiu d’explotació”. La companyia britaniconeerlandesa Shell va arribar a la mateixa conclusió i va explicar, el gener del 2016, que havia decidit no invertir en el jaciment “basant-se en la combinació de l’elevat risc i les dimensions moderades de les oportunitats identificades”.
Els experts implicats van expressar fins i tot dubtes sobre el fet que hi hagués petroli al Bloc Ngoki. Segons els documents, les reserves probablement s’havien originat al paleozoic, fa més de 400 milions d’anys. El “risc principal” era que les reserves s’haguessin esgotat temps enrere de manera natural.
Hi ha un home, però, a qui aquelles informacions no van dissuadir: l’empresari congolès Wilfrid Etoka, de 50 anys, l’home més ric del país amb un patrimoni net estimat de 500.000 milions de dòlars. Inicialment, Etoka va fer una inversió d’un 30%, però més endavant va fer fora els àrabs i es va convertir en l’únic cap de Pepa, l’empresa que havia obtingut el permís d’explotació al Bloc Ngoki.
Etoka ha amassat una bona part de la seva fortuna fent tractes amb companyies de propietat estatal, entre elles la petroliera nacional SNPC. Probablement tampoc no fa nosa que Etoka sigui membre del poble mbochi, al qual també pertany el president Sassou-Nguesso. La seva terra d’origen no és gaire lluny del Bloc Ngoki. Segons Global Witness, un dels nebots del president va ser nomenat director general de la petroliera Pepa, cosa que Etoka no va negar en posar-s’hi en contacte els periodistes.
Activitat sospitosa
Els vincles d’Etoka amb el clan del president també van atreure l’atenció dels investigadors francesos. La policia gal·la està investigant Sassou-Nguesso per sospites de corrupció, malversació de fons públics i blanqueig de capital.
Durant un escorcoll en un concessionari de cotxes a París el 2012, la policia va descobrir que Etoka –pel que sembla, fent servir el nom fals de Pierre Etoka– va comprar dos Land Rover per un preu conjunt de 148.000 euros. Creuen que els vehicles van ser adquirits “en nom de la família Sassou-Nguesso i dels seus parents”. Etoka nega l’acusació i afirma que va comprar els cotxes per a ell mateix.
Fa un any i mig, els investigadors van confiscar documents al banc BNP Paribas que apunten a més activitats sospitoses. BNP va concedir préstecs a empreses que pertanyien a Etoka, però l’entitat va interrompre els vincles amb Etoka per la seva “estreta relació d’amistat amb l’esposa del president del Congo”. A més, els beneficis dels tractes d’Etoka amb l’empresa estatal SNPC eren massa alts, assenyalava el banc. Etoka, per la seva banda, afirma que BNP va tancar-li els comptes a causa de les sancions dels EUA contra el banc.
Els lligams entre Etoka i la família Sassou-Nguesso probablement expliquen per què l’empresari va invertir en el Bloc Ngoki. Un exmembre d’alt rang del govern es va referir a Etoka en declaracions a Der Spiegel com “l’home de palla” del president.
Potser tots dos es pensaven realment que el Bloc Ngoki podia produir quantitats significatives de petroli. El més probable, però, és que identifiquessin el valor real de la zona, és a dir, el fet que acull la segona selva de bosc pluvial més gran del món, la preservació de la qual valdria una bona suma de diners per als països rics.
El 2015 la Unió Europea, Alemanya, Noruega, França i el Regne Unit es van unir a sis països africans per fundar la Iniciativa Forestal Centreafricana amb l’objectiu de donar suport als esforços per preservar els boscos pluvials. La iniciativa ofereix finançament a països receptors a canvi que posin fi, per exemple, a activitats d’explotació forestal. Els seixanta milions d’euros que el president Macron va prometre l’any passat també està previst que es gestionin a través de la Iniciativa Forestal Centreafricana.
Els països van redoblar els esforços quan fa uns quants anys els científics van analitzar les torberes de la conca del Congo i van determinar que hi havia emmagatzemats prop de 30.000 milions de tones de carboni. Va ser probablement en aquell moment que Sassou-Nguesso i Etoka es van adonar del tresor que tenien. El Bloc Ngoki es troba als límits d’aquell ecosistema tan sensible.
De cop i volta el president va començar a presentar-se com un defensor del clima i el 2017 va crear un fons mediambiental, anomenat Fonds Bleu, per protegir la conca del Congo. Havia de ser el punt de recollida de fons oferts per altres països. Alemanya va participar en la creació del fons, segons les actes d’una reunió preparatòria. D’acord amb el Ministeri de Medi Ambient, el govern alemany hi va aportar 550.000 euros.
L’exalt membre del govern congolès va explicar a Der Spiegel que Sassou-Nguesso va fundar el fons mediambiental “per quedar-se’n els diners”. Va dir que el fons tenia en el punt de mira països rics amb una alta consciència mediambiental i que el Bloc Ngoki servia per incrementar la pressió sobre Europa. El missatge, segons l’exmembre del govern, era clar: “Si no ens doneu diners, farem malbé la selva”. I va afegir: “Són uns bandits”.
La independència energètica del Congo?
El 2018 Etoka va signar un contracte amb la companyia francesa SMP Drilling perquè duguessin a terme treballs d’exploració i es va construir una plataforma de perforació al Bloc Ngoki, com demostren imatges de vídeo de la pàgina web del projecte. El director d’assumptes legals de l’empresa, Christian Cottenceau, va declarar a Mediapart que Etoka havia promès que obtindria els fons necessaris amb l’ajuda del president.
Cottenceau diu que la primera perforació va començar el març del 2019 en unes circumstàncies extremadament difícils. Els treballadors, explica, no van tenir res per menjar durant un llarg període i no van poder trobar allotjament a la zona. Així doncs, la perforació es va retardar uns quants mesos.
El 31 de març del 2019, quan va expirar el permís de perforació, els treballs encara estaven en marxa, però allò va resultar ser tan sols un petit obstacle. El 26 de juliol, el president Sassou-Nguesso va signar un decret retroactiu que oferia una ampliació “excepcional” del permís per a un any.
Les operacions d’SMP es van acabar l’agost del 2019, però l’empresa es nega a dir si va trobar petroli o no, i, en cas afirmatiu, quant en va trobar. Tot i així, encara que sí que en trobés, seria massa aviat per treure una conclusió sobre la qualitat del jaciment. “Amb un pou no n’hi ha prou. La troballa ha de ser confirmada per dos o tres pous de sondeig més”, diu l’expert francès Xavier Houzel.
Els experts parlen de “tests de producció”, però segons SMP, no se’n van fer. L’empresa afirma que no se li va pagar tota la quantitat pactada i ha presentat una demanda contra la companyia petrolera d’Etoka per 4,5 milions d’euros. Un tribunal de Brazzaville ha decretat la confiscació preliminar d’actius de l’empresa d’Etoka. En posar-nos-hi en contacte, Etoka va afirmar que havia pagat totes les factures vinculades al pou de sondeig.
Malgrat tots els problemes, a l’agost l’empresa va fer pública la suposada descoberta d’enormes reserves de petroli al Bloc Ngoki i membres de la companyia van afirmar que podria produir fins a 983.000 barrils de petroli per dia. Etoka va dir que “reforçaria la independència energètica del Congo”.
Al llarg de les últimes setmanes, l’EIC ha enviat una llista de preguntes a tots els implicats. La Iniciativa Forestal Centreafricana ha respost que els seus diners van ser gestionats per les Nacions Unides d’acord amb els “màxims estàndards internacionals”. El Ministeri de Medi Ambient alemany ha contestat que els seus ajuts econòmics no es van fer servir per finançar cap institució governamental. El president Sassou-Nguesso ha declinat respondre a la pregunta de si va exagerar la descoberta petrolera per obtenir diners d’ajuts al desenvolupament.
La resposta més reveladora ha arribat per part de Wilfrid Etoka. En presentar-li les informacions, ha dit que la quantitat màxima de petroli produït pel Bloc Ngoki seria probablement de tan sols 140.000 barrils per dia, només una setena part de la xifra anunciada l’estiu passat. Bàsicament, la resposta d’Etoka és una prova que l’anunci que hi havia unes enormes reserves de petroli al Bloc Ngoki era mentida.
Amb tot, està previst que el projecte continuï igualment. Etoka ha insistit que la descoberta de petroli no va ser “propaganda de cap mena”, sinó que es va basar en “dades fiables que aviat seran confirmades pels tests de producció que s’estan duent a terme”.
Traducció d'Arnau Figueras