El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62), de M. Àngels Cabré. En temps de revolta i efervescència és important «anar a les besàvies, a les àvies, a les mares, a les germanes grans» per saber d'on venim i decidir cap on volem avançar. És el que fa aquest llibre, que recupera cinquanta textos de dones a través dels quals podem resseguir la genealogia del feminisme a Catalunya, des de Maria Josep Massanés i el seu «Discurso Preliminar», allà el 1841 a «Alguns apunts per al debat feminista», de Gretel Ammann de 1981. En aquesta antologia obra de l'escriptora i directora de l'Observatori Cultural de Gènere Maria Àngels Cabré apareixen noms coneguts com ara Frederica Montseny, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Campanya, Montserrat Roig o Maria-Mercè Marçal, al costat del d'altres dones menys conegudes (Teresa Claramunt, Enriqueta Sèculi, Anna Múria, fins a fer la cinquantena), totes elles baules indispensables per explicar com ha evolucionat el feminisme al Principat en cadascuna de les etapes històriques. Una lluita feta en la majoria d'ocasions a la contra, amb l'esperança d'una societat que tractés les dones com a ciutadanes de primera.
Som una ganga. Textos feministes (Editorial Comanegra), textos de Montserrat Roig, amb l'edició de M.Àngels Cabré. D'ençà de la seua mort, el 1991, els llibres i textos de la periodista i escriptora Montserrat Roig han estat profusament reeditats. Tanmateix, mancava una antologia que compiles els seus articles de temàtica feminista. Som una ganga (que pren el títol d'un article d'opinió publicat el desembre de 190 a l'Avui) ve a omplir aquest buit i, de fet, incorpora alguns articles que fins ara mai no havien estat recuperats. Són una seixantena de textos que ens parlen de la condició femenina i de les relacions de les dones amb el món, l'empoderament femení, les relacions entre homes i dones, el patriarcat i la violència masclista. Amb la seua ploma esmolada, Roig ens interpel·la sobre qüestions que a hores d'ara estan completament d'actualitat.
Dones valentes (Ara Llibres), de Txell Feixas Torras. Sovint, des d'occident, ens mirem les dones de l'Orient Mitjà com un tot homogeni, amorf. La corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio en aquesta part del món ens invita a fugir d'aquesta mirada estereotipada a través d'un llibre on recull les històries de tretze dones de diferents països, ho fa, com ella mateixa escriu «sense cap intenció de generar pena ni condescendència, sinó com a exemple de canvi i de coratge». Dones valentes és un llibre reportatjat trepidant sobre supervivents feministes que han alçat la veu i han trencat les cadenes del masclisme. Paga la pena endinsar-se en les històries de Maya, Nancy, Majd, Diala... per conéixer de més prop les realitats d'aquests territoris.
Quinze dones valencianes (Editorial Afers), editat per Antoni Furió. El nom de Manuela Solís Claràs possiblement no els diga gaire cosa. Solís Claràs fou, tanmateix, la primera valenciana a estudiar a la Universitat de València, la primera també a obtenir la llicenciatura en medicina per esdevenir, amb els anys, una ginecòloga eminent. La figura d'aquesta metgessa és una de les que recupera l'editorial Afers a Quinze dones valencianes, un llibre que aproxima al públic lector les biografies d'una quinzena de dones diverses, de regines a escriptores, de mestres a impressores, de polítiques a nobles. Un tast de personalitats a les quals la quinzena d'autors i autores que hi participen s'aproximen des d'una voluntat assagística i contextualitzadora. Una obra sintètica i amena que ajuda a valorar a aquelles dones que han estat invisibilitzades per una historiografia patriarcal que ha tendint a menystenir les aportacions femenines en l'esfera pública .
Contem històries de dones d'ací (2) (Vincle Editorial), Rosa i Manola Roig. El 2018 Vincle Editorial va traure a la llum el primer volum de Contem històries de dones d'ací, un llibre il·lustrat, per al gran públic, en què es donava a conèixer, de forma sintètica, les biografies de 22 dones valencianes. La publicació fou un èxit, fins al punt de ser el segon llibre més venut de la Plaça del Llibre. Aleshores, les seues autores ja es lamentaven per totes les dones que no havien tingut cabuda en aquell primer volum. Així doncs, era qüestió de temps que es publiqués el segon. Concha Alís, Celia Amores, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs són les figures que apareixen en aquest segon volum.
Mujeres y discursos gerenciales. Hacia la autogestión feminista (Editorial Comares), de Maria Medina-Vicent. Correm el risc que el neoliberalisme banalitze el feminisme? D'aquesta pregunta com a punt de partida parteix aquest llibre, una reflexió indispensable ara que està de moda declarar-se feminista. Aquesta obra analitza, des d'una perspectiva crítica, els discursos gerencials destinats a les dones i com aquests acaben alimentant una visió del feminisme despolititzada, on els problemes col·lectius es desdibuixen i es reconverteixen en problemes particulars que han de ser abordats i resolts des de la individualitat. Es dilueix, d'aquesta manera, l'aspiració a la justícia social i s'aigualeix el potencial transformador del moviment feminista, que acaba per ser cooptat pel capitalisme. Aquest llibre de Maria Medina-Vicent, doctora i professora de la Universitat Jaume I, és un toc d'atenció indispensable en aquest període de profusió feminista.
Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62), Najat El Hachmi. Tota l'obra literària d'El Hachmi està impregnada per la seua crítica a les limitacions que les dones han patit i pateixen en la societat patriarcal. Amb Sempre han parlat per nosaltres, l'autora catalana entra en el cos a cos per exposar el seu punt de vista de forma clara i meridiana: que islam i feminisme són del tot incompatibles. L'assaig, que ha generat bona cosa de controvèrsia entre les feministes, amb postures a favor i en contra, critica obertament les qui reivindiquen el bel com una forma de reforçar la seua identitat i alerta el que, en la seua opinió, acaba sent un parany per mantenir les dones sotmeses a les lògiques patriarcals. Una obra per a la polèmica que s'endinsa en un debat molt viu, tant a la Unió Europea com als països musulmans.
Nou sobiranisme i feminismes. Identitat i democràcia al segle XXI (Editorial Eduard Muntaner), coordinat per Miquel Rosselló i Antoni Trobat. Aquesta obra, escrita a moltes mans per autors i autores procedents de les Illes, Catalunya, País Valencià, País Basc, Andalusia, Galícia o les Illes Canàries, aborda la intersecció entre feminisme i sobiranisme, el combat antifeixista i el replantejament necessari de conceptes com ara nació, identitat o sobiranies. En paraules d'Antoni Trobat, "la intersecció entre la causa nacional i la feminista vincula la lluita per la igualtat i per l’emancipació de la dona amb la lluita per l’emancipació nacional i que, alhora, entén i concep l’internacionalisme com una forma d’igualtat entre tots els pobles”.
