El Barça és, amb diferència, l’exemple esportiu més visible d’identitat nacional de tots els Països Catalans. En canvi, no és l’únic club que exerceix aquesta condició. Un territori complex i marginat per la seua metròpoli com el de la Catalunya Nord compta amb un equip conegut a França com els “catalans”. Es tracta de l’USAP Perpinyà, l’equip de rugbi de la ciutat, on aquest esport és el més popular de tots i l’USAP esdevé una autèntica religió per als habitants de la capital de la Catalunya Nord. Els colors del seu equip són els de la senyera. El seu himne és “L’estaca”, la cançó mítica de Lluís Llach, corejada pel públic a l’estadi Aimé Giral. En els millors temps recents de l’USAP, els seus partits decisius eren retransmesos per TV3 i Pere Becque, advocat i membre de la junta directiva de l’equip, exercia de comentarista ocasional.
Ell mateix reconeix que “l’USAP és la major mostra de catalanitat a la Catalunya del Nord”. Tot i que a França el futbol és l’esport més seguit, el rugbi el supera al sud de l’estat i en aquest sentit, l’USAP és un gran protagonista en hores baixes. Fa ara sis anys, l’equip rossellonès va descendir a la segona divisió del rugbi francès després de cent-tres anys sense xafar-la. Fundat l’any 1903, ha aconseguit títols en distintes etapes de la seua història: campionats de lliga des de la segona dècada fins als anys cinquanta del segle passat, amb un llarg parèntesi fins al 2009, quan aconseguí el setè títol, el darrer de tots; i finalista europeu l’any 2003. Aquella final fou una mostra més de la catalanitat de l’USAP. Pere Beque recorda que “a l’hora de sonar els himnes, una bandera catalana presidia l’equip de l’USAP. El seu rival, el Tolosa, feia el mateix amb la bandera d’Occitània”. La bandera francesa, doncs, hi estava absent.
L’evolució de la identitat d’aquest equip és el resultat d’unes relacions que han superat les fronteres estatals i que han tingut, fonamentalment, l’idioma català com a nexe d’unió. Pere Becque afirma que l’actual samarreta amb els colors catalans “no es va emprar fins a començament del segle XXI. L’equipatge era color blau cel, però l’afició sempre havia anat al camp amb els colors de la senyera. Després d’una cobertura molt gran per part de TV3, es fundaren moltes penyes de l’USAP a Catalunya que feien viatges per veure els partits”. Fins i tot, comenta que Jordi Pujol assistia freqüentment, una vegada a l’any, a l’Aimé Giral. Fou llavors quan es decidí adoptar l’actual indumentària, que tot i ser nova, responia també a la realitat històrica de l’afició, que sempre havia fet ús d’aquests colors; i de la ciutat de Perpinyà, que també duu la senyera al seu escut.
Pere Becque detecta la particularitat d’aquest equip pel que fa a la relació entre política i identitat. Explica que “a Barcelona, la catalanitat del Barça té una clara traducció nacionalista. En canvi, a la Catalunya Nord, aquest tema no té el mateix ressò. Només un quart dels habitants d’aquesta zona entenen el català i coneixen la qüestió nacionalista. El moviment polític, però, queda molt marginat i obté al voltant d’un 3% dels vots. Des de França ens diuen “els catalans” i és una qüestió assumida, però sense derivació política”. Sembla ser, doncs, un gentilici assumit que reconeix la compartició de símbols amb la resta dels Països Catalans.
En aquest sentit, pot resultar sorprenent com a l’estat espanyol el gentilici o els símbols catalans poden causar certa molèstia en un important nombre de gent i com a l’estat francès, un territori més centralitzat, aquests són assumits amb tanta naturalitat. Al respecte d’això, Pere Becque respon que “el centralisme francès, històricament, sempre ha estat més eficaç que l’espanyol. Això es dóna perquè el centralisme francès surt de la Revolució Francesa, de les idees democràtiques i republicanes. Per tant, no es discuteix a nivell polític i té més acceptació. A l’estat espanyol, el centralisme ha estat fabricat per les monarquies i les dictadures i no ha sabut seduir les perifèries”. Llavors, la convivència centre-perifèria sembla molt més còmoda. Malgrat això, també s’han donat esdeveniments recents que qüestionen aquesta tesi: el fet d’incorporar l’Occitània al departament del Llenguadoc-Rosselló, on s’ubicava la Catalunya Nord, i haver batejat aquesta simbiosi amb l’únic nom d’Occitània, sense fer cap referència a la realitat identitària del territori al nom del departament, n’és un exemple.
En l’àmbit esportiu, les rivalitats amb altres parts de l’estat també són presents. Becque comenta que l’USAP desplaça aficionats arreu de tot l’estat francès i manté certes tensions tant amb l’equip de París com amb el de Narbona. Aquestes rivalitats, però, són esportives i, segons Becque, no responen a cap diferència política. Catalunya compta amb una vintena de penyes de l’USAP que s’apunten als desplaçaments de l’equip, famosos a tota França i que estenen el nom del país més enllà de les fronteres.
L’USAP no és, però, l’únic club de rugbi de Perpinyà que ressalta la catalanitat d’aquest indret. Aquest club pertany a la modalitat rugbi XV. Dins de la XIII hi ha els Perpinyà Dragons Catalans, un dels millors clubs d’Europa en la seua modalitat que, tot i ser menys rellevant que la XV, el moment d’aquest equip el fa, potser, més rellevant que l’USAP en alguns casos. El nom d’aquest club ja l’identifica amb una identitat territorial, així com també els colors de la seua indumentària, que, com l’USAP, fa servir la senyera. El seu màxim triomf va ser arribar a la final de la Challenge Cup, la màxima competició europea d’aquesta modalitat, l’any 2007. Fundat fa només onze anys, els Dragons Catalans disputen la categoria màxima de lliga, de la qual van ser semifinalistes l’any 2014. La senda del club està adreçada a assolir algun campionat estatal o europeu durant els anys vinents.