L’eufòria és un estat d’excitació immortal, un viatge galàctic de sensacions insuperables, una convicció temporal que ens converteix en éssers capacitats per enfrontar-nos a tot desafiament, i sentir-nos com els monarques perpetus de la nostra vida.
En plena ascensió eufòrica, ens considerem legitimats per actuar d’acord amb els impulsos del nostre cor, i arraconem així els pensaments cartesians. La música del nou disc de Gertrudis, anomenat No em dóna la gana, és un permanent estat d’exaltació musical.
Del vertigen melòdic i la sensualitat dels ritmes llatins que dominaven l’anterior àlbum, Ara volo alt, es passa a un clima de mestissatge melòdic, en el qual destaquen xicotetes incursions d’electrònica i sonoritats sintètiques.
Tot i mantenir l’essència musical que ha caracteritzat la banda natural de la Garriga (Vallès Oriental), s’atreveixen a trencar patrons identitaris de les seues melodies com a «Si tothom calla», un tema d’esperit funk amb beats de la valenciana Jazzwoman i la catalana Suu.
Una nota alliberada d’un disc amb un corpus sonor que és un homenatge a l’entusiasme vital i enèrgic.
Gertrudis
Promo arts music record, 2019
Mestissatge