Dijous passat se celebrava una insòlita vista judicial, a Palma. A les deu en punt del matí s’iniciava un judici en el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) contra el jutge Miquel Florit. Assegut a la banqueta dels acusats, Florit escoltava els possibles delictes pels quals havia de respondre: prevaricació judicial, violació de domicili, violació del dret a la informació, ruptura del secret professional i intercepció il·legal de comunicacions.
La història es remunta a setembre de 2018, quan el jutge, aleshores encarregat de la instrucció del conegut com cas Cursach –que investiga per múltiples possibles delictes l’empresari d’oci nocturn de Mallorca Bartomeu Cursach, amb ramificacions de presumpta corrupció d’alguns agents de la policia local de Palma-, ordenà la requisa del mòbils de tres periodistes mallorquins –un redactor de Diario de Mallorca, una redactora d’Europa Press i una altra d’EFE- per intentar aclarir d’on provenia la revelació de secret de la causa que instruïa.
La decisió li va reportar crítiques de tots els àmbits corporatius de l’ofici periodístic. I les empreses de comunicació afectades el denunciaren. El juny de l’any passat, la magistrada Felisa Vidal, del Tribunal Superior illenc, dictava una interlocutòria de processament contra l’esmentat jutge, en apreciar els possibles delictes ja referits pèr haver ordenat la requisa del mòbils dels periodistes per accedir al llistat de telefonades que havien fet, per així intentar esbrinar d’on sortien les filtracions, les revelacions de secret sumarial.
Dijous passat s’asseia finalment a la banqueta dels acusats. Els seus ex companys de professió, Antoni Terrassa, president del TSJB; i Carlos Gómez i Pedro Barceló oïren les parts i hauran de decidir si Florit va cometre o no delicte. Les acusacions particulars –Europa Press, Diario de Mallorca, EFE, l’Associació de Mitjans d’Informació i dos dels tres periodistes afectats- reclamen una inhabilitació professional de 42 anys –així com una multa- mentre que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en demanen l’absolució.
Miquel Florit. Si Miquel Florit fos inhabilitat els efectes pràctics serien nuls. Perquè ja està jubilat. En efecte, després de l’enrenou que provocà la requisa dels mòbils, les denúncies i del fet que la magistrada del TSJB Felisa Vidal obrís interlocutòria de processament contra ell, Florit decidí abandonar la carrera judicial. Abans ja s’havia donat de baixa mèdica i no exercia. La petició de jubilació voluntària la feu efectiva, com es preceptiu, davant el Consell General de Poder Judicial, la comissió permanent del qual acceptà la petició el passat mes de novembre i fixà la data de la jubilació per al 31 de gener de 2020. Per tant, en cas de condemna, els efectes pràctics seran inexistents. Altra cosa és que se li reclama una indemnització per a un dels periodistes per valor de 30.000 euros, que si fos considerat culpable evidentment hauria de satisfer.
Florit, mallorquí nascut el 1955, va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i després de llicenciar-se assolí la condició de jutge el 1980. Volia ser enviat a exercir a Mallorca però abans hagué d’assumir diversos jutjats tant al País Basc com a Catalunya. Fou a Barcelona on adquirí certa notorietat mediàtica quan instruí l’acusació contra el jugador del Barcelona Bernd Schuster i el president del club, Josep Lluís Núñez, per un possible delicte fiscal, però com que abandonà el jutjat d’instrucció que ocupava abans de finalitzar el procés d’investigació, el seu nom ràpidament va perdre interès mediàtic. Cosa que fou un alè per a ell, perquè Florit mai no ha perseguit, al contrari de no pocs dels seus companys de professió, el protagonisme a través dels mitjans de comunicació. De fet, sempre n'ha fugit com de dimoni dels mitjans.
Tan és així com que al llarg dels quaranta anys en què ha exercit de jutge pràcticament mai se l’ha vist en fotos o imatges de televisió. Fins i tot quan s’encarregà d’un important cas de presumpta corrupció política que afectà dirigents del PP i d’Unió Malloquina –el conegut com cas Pla Territorial, la sospita que aquesta norma urbanística del Consell de Mallorca, aprovada durant el mandat insular 2003-2007, era farcida d’irregularitats per afavorir determinats empresaris; la fiscalia denuncià els fets el 2007 i Florit acabà per arxivar la instrucció el 2010- el seu protagonisme públic fou molt escàs. Els mitjans citaven el nom del jutge, per descomptat, però no sortien mai fotos seves. Cosa que contrastava ja aleshores fort ferm amb la forma d’actuar d’altres magistrats. No només això, sinó que el gust per la discreció el portava a no participar mai en cap acte social d’aquells que recullen els mitjans i que, sovint, compten amb la presència entusiasta de fiscals i jutges. Però no de Florit. Mai no va ser així. Ell sempre fou extremadament discret. Poc es coneix de la seva vida privada. Està casat, es dedica a la seva família i té una gran afició a l’escac -ha participat en competicions locals- i també és jugador de truc, un joc de cartes molt popular a Mallorca. Se sap que pertany a la progressista Jutges per la Democràcia, però no ha tingut mai cap actuació relacionada amb aquesta associació progressista de magistrats.
La seva vida i feina tan discreta sofrí un daltabaix quan el jutge Manuel Penalva fou apartat de la instrucció del cas Cursach el mes de març de 2018. Li correspongué a ell substituir-lo. A partir d’aleshores concità l’interès dels mitjans com mai li havia passat, però així i tot la seva presència mediàtica va ser mínima. No se li coneix cap conversa amb periodistes, es comportava sempre de forma fugissera per evitar fotos... Així, tot i que gairebé cada setmana –i a vegades durant dies i dies seguits- els mitjans locals portaven notícies sobre el cas, el jutge aconseguia alliberar-se quasi del tot de l’atenció periodística.
I així seguí fins que uns mesos després, el setembre del mateix 2018, va prendre aquella decisió tan contestada de requisar els mòbils dels redactors. Aleshores tota la pressió mediàtica que s’havia estalviat durant tota la vida li caigué a sobre de cop. Tota la polèmica va ser massa per a ell. Demanà la baixa mèdica. I, més tard, la jubilació voluntària que el novembre se li va concedir i que és efectiva des del passat 31 de gener.
Ara, quan ja ha deixat enrere la judicatura, ha hagut de fer front al tràngol més amarg relacionat amb la seva professió i vocació. Asseure’s a la banqueta dels acusats.