Embat Judicial

Absolts els dotze CDR que es van encadenar a les portes del TSJC

L'Audiència de Barcelona emmarca la protesta en la llibertat d'expressió i diu que la resposta als Mossos va ser resistència passiva no violenta

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'Audiència de Barcelona ha decidit absoldre els dotze CDR jutjats per encadenar-se a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 23 de febrer del 2018.

El tribunal emmarca la protesta en la llibertat d'expressió i considera que la resposta a l'actuació dels Mossos d'Esquadra per desallotjar-los va ser resistència passiva no violenta que no pot ser castigada per l'ordenament jurídic.

Antecedents

La fiscalia havia demanat per als onze CDR asseguts i encadenats el febrer del 2018 a les portes del Palau de Justícia 2,5 de presó per un delicte de desordres públics o bé 1 any per resistència i desobediència a l'autoritat. La fiscal va introduir aquesta alternativa en les conclusions del judici a tretze CDR, que ha tingut lloc aquest dimecres i dijous.

La fiscalia va mantenir la sol·licitud d'1 any de presó per desobediència i resistència a l'autoritat per als altres dos processats, que haurien donat puntades de peu i de puny a mossos mentre els desallotjaven del carrer. La fiscal va afirmar que amb aquella acció "es pretenia atacar directament contra un dels poders" de l'Estat; per a les defenses, va ser "expressió pura" de drets fonamentals.

En el seu informe final, la fiscal sostenia que els fets que van ocórrer ara fa dos anys a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) són constitutius de desordres públics, però argumentava que, si no s'aprecia aquest delicte, també es poden considerar resistència a l'autoritat: "Hi ha més que una mera desobediència, hi ha una resistència activa utilitzant aquests elements físics com són les cadenes i els cadenats". La fiscalia, que era l'única acusació en el judici, considerava que amb aquella acció es pretenia "bloquejar" el TSJC com a poder de l'Estat democràtic de dret i que no es tractava "simplement d'expressar un desacord amb uns processos judicials que se segueixen en altres òrgans o un desacord polític".

Per la seva banda, els advocats de les defenses, que demanaven l'absolució dels acusats, afirmaven que "a les portes del Palau de Justícia no s'hi va cometre cap delicte, sinó l'expressió pura i genuïna d'un exercici de drets fonamentals". "La resposta al que va passar aquí no la trobem al Codi Penal", recalcava el lletrat Xavier Monge el dia de la vista.
 
Finalment, el punt de vista de les defenses és el que s'ha acabat imposant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.