El premi Vicent Ventura s’atorga a persones o col·lectius distingits per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la cultura i la llengua del País Valencià. La comissió organitzadora i jurat del premi està formada per la Universitat de València, la Universitat Jaume I, persones que van mantenir relació estreta amb Vicent Ventura, CCOO, Intersindical Valenciana, UGT, la Unió de Llauradors i Ramaders i la Unió de Periodistes Valencians.
Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924-València, 1998) va cofundar el Partit Socialista Valencià (PSV) i el sindicat CCOO del País Valencià. Socialista i nacionalista, va participar el 1962 en una reunió de demòcrates a Munic, que li va costar l’exili i el confinament. En tornar a València va veure les portes tancades per exercir el seu treball de periodista i va fundar una empresa de publicitat. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla de la Universitat de València. La institució acadèmica va editar un recull d’articles de Ventura amb el títol ‘Un home de combat’, un llibre a cura de Francesc Pérez i Moragon.
Maria Conca
Maria Conca Martínez (Beneixama, l’Alcoià, 1948) és doctora en Filologia Catalana, membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i exdirectora de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat de València (UEM-UV). Professora, ara jubilada, en situació d’honorària, de la Universitat de València, destaca la seua producció investigadora en tres àrees temàtiques: educació i sociolingüística; memòria històrica; filologia i lingüística aplicada. Aquesta última és la seua principal àrea de recerca, concretament el camp de la fraseologia.
Als anys setanta,va ser una de les impulsores del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSN) al País Valencià i va treballar activament en el moviment de mestres i en l’organització de les Escoles d’Estiu. Ha participat en la lluita de les associacions de veïns i del moviment feminista. Per la seua activitat política, va patir agressions, detenció i judici.
És autora dels llibres ‘Paremiologia’ (1987), ‘Els refranys catalans’ (1988) i, en col·laboració, ‘Escola i llengua al País Valencià’ (1976), ‘Els primers reculls de proverbis catalans’ (1996), ‘Text i gramàtica’ (1998) i ‘La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions’ (2014). També ha publicat treballs sobre l’estil literari d’Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Carme Riera, Joan Fuster i Josep Pla.
Gustau Muñoz
Gustau Muñoz Veiga (València, 1951), economista de formació, és traductor, assagista i codirector de la revista L’Espill. Al llarg de la seua trajectòria professional ha traduït uns 60 llibres de l’alemany, l’anglès, el francès i l’italià, tant al castellà com al català. Entre 1985 i 1998 fou editor a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IAM), on exercí com a cap de redacció de la revista Debats, i entre 1998 i 2016 a Publicacions de la Universitat de València (PUV), on va tenir cura d’algunes col·leccions de llibres com ‘Assaig’ i ‘Breviaris’, i, especialment, de les publicacions periòdiques, L’Espill, Pasajes, Caràcters i Transfer. També ha estat professor a la Facultat d’Economia.
És autor dels llibres ‘Intervencions, entre cultura i política’ (1999), ‘A l’inici del segle. Un dietari de reflexions’ (2002), ‘Herència d’una època’ (2006), ‘Corrents de fons’ (2019), ‘La vida dels llibres’ (2019) i ‘El vertigen dels dies. Notes per a un dietari’ (2019). Així mateix ha coordinat, entre altres, els volums col·lectius ‘Els reaccionaris valencians’ (Afers, 2010) i ‘El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana’ (2019). Col·labora habitualment en mitjans com ara L’Avenç, El Temps i eldiario.es. D’altra banda, ha tingut una dilatada trajectòria política i cívica, en el Partit Comunista del País Valencià i en la Unitat del Poble Valencià, així com en les plataformes cíviques País Valencià i Democràcia i Valencians pel Canvi.