És molt probable que Francisco Garcés de Marcilla fora la primera persona que transitara amb vehicle privat per l’actual plaça de l’Ajuntament de València, que aleshores duia el nom d’Emilio Castelar. El dimecres 30 d’abril de 1902, a la seu del Govern Civil, matriculava amb número deplaca V-1 el seu Peugeot de sis cavalls model sedan, que duia el maleter separat de la cabina.
La introducció del cotxe a motor, però, va ser lentíssima. Es tractava d’un bé de luxe al qual exclusivament podien accedir les famílies nobles de la ciutat, fins al punt que l’any 1917, quan ja en feia 15 que Garcés de Marcilla n’havia estrenat el seu, a penes s’hi comptaven 650 unitats. Tot just un segle després, n’hi ha més de 450.000, motocicletes incloses.
Si l’aparició del vehicle privat a la via pública va significar una revolució, la seua desaparició dels espais icònics de la ciutat representa una revolució fins i tot superior. I és que, en efecte, el proper divendres 13 de març, a primera hora del matí, els cotxes i les motos particulars deixaran de circular per la plaça de l’Ajuntament i la plaça de la Reina. Aquell dia, una ciutadana o un ciutadà encara anònim serà l’últim que passe amb el seu automòbil per davant de l’edifici consistorial. L’últim de molts milions que hi han passat al llarg de 118 anys.
D’ací a poc temps, doncs, la imatge de cotxes a la porta de l’Ajuntament o a les faldes de la torre del Micalet resultarà tan anacrònica com ja ho és la dels vehicles a motor passant per la plaça de la Mare de Déu, que completa el trio de places més emblemàtiques de València. El seu vet al trànsit motoritzat es remunta a l’any 1975, quan van iniciar-se les obres d’adaptació de l’entorn com a zona de vianants.
En aquest cas, la remodelació de la plaça de la Reina no s’iniciarà, si més no, fins a l’estiu vinent, i la de la plaça de l’Ajuntament encara haurà d’esperar més, al voltant de quatre anys, ja que ni tan sols no s’ha convocat el concurs d’idees. Tanmateix, els talls de circulació motivats per les festes falleres d’enguany han animat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, a prendre la decisió de fer-los permanents. Irreversibles.
Un canvi anunciat
El 25 d’octubre de 2017, Grezzi ja va anunciar la intenció d’aprofitar l’execució de les obres a la plaça de la Reina per tal de convertir la plaça de l’Ajuntament en una àrea immensa per a vianants de forma definitiva. De fet, des de novembre de 2015, amb l’entrada del nou equip de govern, cada darrer diumenge de mes la plaça queda tancada al trànsit i acull un mercat de productes de proximitat. L’experiència, una mena de prova pilot, ha encisat veïns i visitants.
L’altra àrea que comanda el canvi d’usos de la planta viària és la de Desenvolupament i Renovació Urbana, al capdavant de la qual hi ha la vicealcaldessa de la ciutat, la socialista Sandra Gómez. “Acaba de concloure el procés participatiu, en què han pres part més de 1.800 persones. A partir d’ara dissenyarem les bases del concurs del projecte final, que serà seleccionat per un jurat professional amb representants del Col·legi d’Arquitectes, de la Universitat... En 2022, els veïns i les veïnes podran saber com serà la plaça, i confiem que durant l’any 2023 la licitació de les obres ja estiga enllestida. És un procediment lent, però hem de fer les coses pausadament, reflexionar bé quina plaça volem, perquè, al remat, serà la imatge de la nostra ciutat”.
Les demandes dels valencians que han expressat la seua opinió sobre el futur de l’entorn es fonamenten sobre tres pilars: volen que siga per a vianants, singular i viva. Han reclamat zones verdes que proporcionen espais d’ombra, rebutgen la presència d’aparcaments per a bicicletes, volen que el projecte escollit ressalte el valor arquitectònic dels edificis de Correus, l’Ateneu, el teatre Rialto o el mateix recinte consistorial i, finalment, anhelen una plaça plena d’activitats, en què els caps de setmana i dies festius hi haja música, dansa, teatre...
En passar les Falles, el trànsit de la plaça quedarà circumscrit a un vial pel qual únicament podran circular la línia d’autobús C1 —que passarà cada quatre minuts i actuarà com a llançadora— i els taxis. L’asfalt i els vehicles a motor perdran 13.000 metres quadrats en benefici de les persones. Abans no arribe la reforma urbanística de l’entorn, però, Mobilitat Sostenible ha previst una “urbanització tàctica” que acote l’espai que des d’ara els separarà. Jardineres, banderoles, llocs on es puga seure a descansar i, sobretot, molta vegetació, constituiran els elements diferenciadors principals.
Grezzi, que és regidor de Compromís, comenta que serà “un disseny molt modern, amb portes d’entrada i nou passos nous per a vianants des de l’Estació del Nord, el reasfaltat del carril per on passaran els autobusos i taxis, la retirada dels semàfors i de les parades de bus que deixaran d’estar operatives i la instal·lació d’un paviment polit, de to rogenc, que serà una realitat en un termini de temps curt”. Segons ell, no tenia “cap sentit” ajornar l’adaptació de la plaça de l’Ajuntament per a vianants: “Ja hem vist que és possible, tenim l’exemple dels diumenges i la resta de dies festius que l’hem tancada als vehicles sense problemes, aquesta és una actuació referencial dins d’un pla integral de transformació de la mobilitat urbana”. No debades, València ha estat guardonada els últims anys amb diversos premis en la matèria.
Reformes adjacents
Les reformes urbanístiques de la plaça de l’Ajuntament i la plaça de la Reina també comporten la restricció al trànsit al tram del carrer de Sant Vicent que les connecta —a banda dels taxis i del bus C1, només hi accediran els 32 vehicles privats que estacionen al garatge del carrer de Sant Ferran i els únics dos que ho fan al carrer dels Manyans—, així com la part del carrer de la Pau que va del carrer del Marquès de Dosaigües fins a la plaça de la Reina. El carrer de Maria Cristina, que uneix la plaça de l’Ajuntament i la del Mercat, també queda tallat al trànsit.
El comiat als vehicles de motor a les immediacions de la Llotja —adjacent al Mercat Central— es remunta a l’any 2016. Una actuació de l’àrea de Mobilitat Sostenible que va ser criticada pels comerciants, els grups de l’oposició i, fins i tot, al si del govern local, on la relació entre Compromís i el PSPV mai no ha estat excelsa. La reurbanització d’aquest entorn, un dels més turístics de la ciutat, començarà pròximament. Grezzi va prendre la determinació d’impedir la circulació de vehicles contaminants amb l’excusa de no fer malbé un dels principals monuments de la ciutat, que té la consideració de patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO. El ritme de les obres de reforma, però, ha sigut molt més lent. “Des que el projecte en qüestió guanya el concurs fins que s’inicia la seua execució sorgeixen molts obstacles: els bombers han d’emetre un informe favorable, el cicle integral de l’aigua ha de comprovar si s’han de fer canvis al subsòl... En baixar al detall, molts agents tenen coses a dir sobre cada metre de carrer”, explica la socialista Sandra Gómez. Els tràmits que precedeixen l’obra una vegada que ha estat aprovada són igualment procel·losos: la Conselleria i la Comissió Municipal de Patrimoni n’han de dir la seua, i el projecte ha de retornar a les regidories competents i a l’equip redactor perquè hi introduïsquen els darrers retocs.
Gómez no para de repetir el lema “València, ciutat de places”, que també inclou els nuclis històrics dels barris com el Cabanyal, Benimaclet o Sant Marcel·lí, o obres importants a pedanies com el parc lineal de Benimàmet sobre les antigues vies ferroviàries. “Ja hem actuat sobre 110.000 metres quadrats d’espai públic”, assenyala, “volem generar sentiment de comunitat, que la gent recupere l’hàbit de viure al carrer, de gaudir el carrer”.
Una altra reforma clau serà la de la plaça de Sant Agustí. “Ara com ara és una macroparada d’autobusos, una estació gegant”, sosté la vicealcaldessa, “aprofitarem el reordenament de les línies de l’EMT per tal de repensar-la per complet”. En aquest cas, això sí, es mantindrà la via d’accés a l’avinguda de l’Oest, que enllaça aquesta plaça i el Mercat Central, al final de la qual es troba la plaça de la Ciutat de Bruges, amb un pàrquing recentment estrenat i una reurbanització també en marxa.
Les tibantors a l’interior del govern municipal tenen a veure, sobretot, amb el ritme diferent de les actuacions en marxa. Mentre l’àrea de Mobilitat s’afanya a tancar al trànsit determinades zones, executa carrils bici que preveuen l’ampliació substancial de les voreres —com al tram del carrer de Sant Vicent que va de la plaça d’Espanya fins a la de Sant Agustí— i adapta per a vinants carrers que després no es pavimenten amb plataforma única —com ara el dels Serrans—, l’àrea d’Urbanisme troba molts més entrebancs a l’hora de treure endavant els seus projectes. “Comptem amb un pressupost limitat i els tràmits oportuns abans d’iniciar qualsevol obra són enormes”, lamenta Gómez, “però hem après a créixer junts, units com un sol govern”.
La darrera topada ha tingut com a escenari el carrer de Jorge Juan, a tocar del Mercat de Colom, un lloc selecte que els socialistes havien previst transformar en zona de vianants sense demanar la cessió de la planta a l’àrea dirigida per Compromís i sense dialogar amb veïns i comerciants. De fet, Mobilitat ha emès un informe en què recomana d’adaptar per a vianants, exclusivament, la meitat d’aquesta via. Els estira-i-arronses entre Grezzi i el PSPV es remunten al mandat anterior i es van plasmar amb nitidesa en una campanya electoral que Gómez va focalitzar en la necessitat de consensuar molt més les decisions en matèria de mobilitat.
Unes altres iniciatives d’impacte sí que aconsegueixen la unanimitat de l’equip de govern. És el cas de la reordenació del trànsit al carrer de Colom, pel qual transiten cada dia una mitjana de 16.000 cotxes i 500 autobusos. Els dos carrils que encara estan reservats al transport privat ara quedaran reduïts a un de sol, mentre que els autobusos i els taxis passen de tenir-ne només un a comptar-ne amb dos. El desviament de les rutes de l’EMT que fins ara suportaven la plaça de la Reina i la de l’Ajuntament farà que la xifra d’autobusos que circulen per Colom cresca a 850 de diaris, però els tècnics de Mobilitat Sostenible han calculat que el tall de l’accés als cotxes particulars per la plaça de la Porta de la Mar reduirà la seua afluència en un 60%, dels 16.000 d’abans als 6.000 d’ara. És a dir, mentre abans hi passaven 16.500 vehicles, des d’ara ho faran uns 6.850. A l’àrea opinen que les rondes exteriors de la ciutat seran les principals alternatives de tots aquells que abans passaven per Colom com a drecera.
“Els experts en diuen mobilitat contraintuïtiva”, apunta Grezzi. “Amb naturalitat, els conductors aniran esquivant el carrer de Colom com ja esquiven l’avinguda del Regne de València, on s’ha reduït un 50% el pas de vehicles a motor”. Una visió optimista que no comparteix María José Català, portaveu del PP al consistori, qui clama per la congelació de tots aquests canvis que, al seu parer, provocaran embussos importants a unes altres artèries de la ciutat. Alguns comerciants també han transmès el seu malestar i d’altres ciutadans, a títol individual, recullen signatures perquè les línies de bus romanguen intactes.
“Ningú no ha de patir, l’adaptació per a vianants de la zona que va de l’Estació del Nord a la plaça del Mercat ja figurava al pla de mobilitat aprovat pel PP en 2013”, recorda Grezzi. “No hi havia cap motiu que ens fes esperar més temps”. Segons ell, “es tracta d’abandonar d’una vegada la mobilitat del segle XX i endinsar-nos, per fi, en la del segle XXI, caracteritzada per la recuperació de zones verdes i la humanització del paisatge urbà”.
La Reina estrena ‘look’
Grezzi tutela, alhora, la reforma urbanística de la plaça de la Reina. No és el seu àmbit competencial, però els socis de govern van acordar, en el mandat anterior, que Compromís guiaria aquest procés. Era un altre repte pendent del PP, que va marejar la perdiu amb la reforma sense arromangar-se i executar-la, tot i que fins i tot van encarregar un projecte de remodelació. Ara el disseny definitiu ja està decidit i les obres, a punt d’adjudicar-se.
En tot cas, la data exacta de començament depén dels possibles recursos que hi presenten les empreses que no resulten escollides. La intenció és que hi haja els primers moviments a l’agost i que la plaça s’inaugure un any després. Els festers no han de patir: ja està previst de reservar espai a les comissions falleres de cara a l’ofrena de 2021, en què la plaça estarà cap per amunt.
El cost de les obres ascendeix a 12 milions d’euros, quatre dels quals serviran per modernitzar el pàrquing municipal que hi ha a la part de baix, amb prop de 300 places disponibles i al qual caldrà accedir per una rampa lateral exclusiva que hi haurà al tram final del carrer de la Pau. El pàrquing, de la dècada dels 70, ampliarà el tamany de les places i habilitarà zones de recàrrega de vehicles elèctrics.
“I la plaça serà una plaça de veritat, en lloc de l’estació d’autobusos que és avui”, s’enorgulleix Grezzi. “Hi haurà un bosc urbà on ara hi ha l’espiral d’accés al pàrquing, hi haurà serveis públics i un paviment de granit molt gruixut”. Les terrasses, ara atapeïdes a les voreres estretes, no dificultaran el pas dels vianants. Fruit de tot plegat, el campanar del Micalet, símbol de la ciutat, tindrà als seus peus un entorn molt més amable.
Serà la primera de les dues remodelacions radicals de les places que els valencians s’han acostumat a veure plenes de cotxes i autobusos, i que ara només veuran passar una línia de l’EMT, taxis i els vehicles de càrrega i descàrrega als horaris que tinguen assignats. Una revolució que té tots els números de tenir més èxit que la del 68. En aquest cas, baix de les llambordes, baix de l’asfalt, sí que hi havia sorra. Hi havia la València autèntica. •