“Difondre els resultats d’aquelles recerques que tenen l’Arc Mediterrani com a marc de referència”. Amb aquest objectiu ha irromput a les llibreries Concret, una nova publicació que naix al caliu de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, una entitat de l’àmbit empresarial i econòmic que, des de l’any 1999, ha treballat per la creació de sinergies econòmiques i empresarials entre els territoris de l’àrea mediterrània, l’anomenat Euram. Dues dècades després de la seua creació, l’Institut Villalonga, en un context polític diferent i una volta constatat que moltes de les seues reivindicacions primigènies han impregnat el discurs públic, fa un tomb: passa fulla de l’etapa d’organització de congressos i trobades per centrar-se, encara més, en la difusió de coneixements i l’anàlisi de la realitat dels territoris de parla catalana.
Fruit d’aquest viratge, Concret, una publicació amb periodicitat anual, vol esdevenir «un motor i altaveu de recerca des del camp acadèmic, però amb voluntat divulgativa», en paraules d’Antoni Serra Ramoneda, president de l’Institut. Per aconseguir-ho, presenta un seguit d’articles que s’organitzen en dos grans blocs temàtics: economia i pensament. En les 278 pàgines de Concret cohabiten, doncs, els aspectes materials amb els humanístics; les xifres descriptives i les reflexions punyents, una «simbiosi entre constatació i projecte, entre anàlisi i proposta», com escrivia recentment Josep-Lluís Carod Rovira a El Punt Avui. I ho fa tenint molt clar que el seu objecte d’anàlisi —i, per tant, el sentit de la seua pròpia existència— són els territoris de parla catalana, una de les àrees més dinàmiques d’Europa.
L’arrel fonda
La tria del nom d’aquesta nova publicació ens avisa de la seua ambició intel·lectual, però també dels orígens de tot plegat: Concret fou una revista universitària impulsada per joves vinculats als moviments d’esquerra que va suposar una alenada d’aire fresc i un intent per obrir-se camí enmig de l’ofec uniformitzador de la dictadura, allà pel 1963. I s’escrivia, no cal dir-ho, en català. El nom per a aquelles pàgines el prengué Eliseu Climent d’una revista anarquista alemanya. Alguns dels qui amb els anys esdevindrien referents dels nacionalisme d’arrel fusteriana van transitar per les pàgines d’aquella revista feta a base d’una perseverança obstinada i grapats de voluntarisme. Josep Vicent Marqués —que n’era director—, Alfons Cucó, Vicent Álvarez, Ferran Zurriaga... foren alguns dels qui estamparen la seua signatura en aquella precària aventura editorial que durà cinc anys i per la qual també passaren un bon nombre d’intel·lectuals catalans.
Més de cinquanta anys després, i tot arreplegant en part aquella filosofia i aquella voluntat de formar una nova generació de joves compromesos amb el país, l’Institut Villalonga esmerça noves energies en Concret. En aquest primer número participen 25 persones, denou homes i sis dones, procedents de diverses disciplines acadèmiques: economistes, geògrafs, historiadors, filòlogues, filòsofs...
Diagnòstic econòmic
En aquest primer número, el primer dels blocs temàtics dedicat a l’economia radiografia la situació de l’arc mediterrani. Del que es tracta és de copsar la vitalitat de la nació econòmica i l’actualitat de les relacions internes de l’Euram. Del primer no hi ha espai per al dubte: Balears, Catalunya i el País Valencià acumulen prop del 31% del PIB espanyol i la seua història comuna —però també la lògica econòmica— ha determinat una relació comercial i empresarial molt intensa. Catalunya és el principal comprador a nivell regional del País Valencià; i el País Valencià és la segona destinació dels productes catalans (i seria la primera si no fos pel paper emergent de la plataforma de distribució Plaza, a l’Aragó). Tot això, en el context d’una regió que històricament ha tingut una vocació exportadora, que requereix també una planificació en matèria d’infraestructures i de logística. Ho posa de manifest el geògraf Josep Vicent Boira, en l’actualitat comissariat del Govern espanyol per al corredor mediterrani, en exposar els exemples de cooperació interterritorial, d’una banda, entre regions italianes (Stati Generali della Logistica) i, de l’altra, entre regions europees que són travessades pel corredor Rin-Alps.
Més enllà de les xifres positives, aquest primer número de Concret posa en evidència també les febleses comunes, d’entre les quals emergeix, en diverses ocasions, la qüestió del dèficit fiscal amb l’Estat, que, com ja indiquen en el primer capítol el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat i el professor de la Universitat Politècnica de València Elies Seguí, provoca un deteriorament dels serveis que es presten per garantir el benestar de la ciutadania. El perjudici en matèria d’inversions en infraestructures i en polítiques d’R+D+I també es fa evident. Turisme, demografia, innovació i empresa són altres dels temes que s’aborden en aquest primer número, que completa una conversa entre el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas, i el president del Grup Bon Preu, Joan Font.
Conèixer i projectar
En el bloc de pensament, el lector trobarà aportacions en diversos camps dels saber, amb la voluntat d’estudiar present i passat per projectar-lo cap al futur. En l’àmbit de la història, la catedràtica Eulàlia Duran explica la incidència de les germanies en cadascun dels territoris, mentre que Albert Boltran analitza com la historiografia ha abordat, amb daltabaixos condicionats per la situació política i social de cada moment, la història conjunta dels Països Catalans. Per la seua banda, Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval, evidencia la importància que per a una societat té disposar d’uns llocs de memòria, com a indrets en els quals la col·lectivitat —en aquest cas, la del conjunt dels territoris de parla catalana— s’hi sent representada. A mig camí entre la història i la filologia, Maria Lacueva, doctora en Didàctica i Literatura fa un repàs des de Tecla de Borja a Mireia Vidal-Conte, un seguit de dones literates que posen en evidència que, malgrat la seua invisibilitat, han existit i existeixen unes genealogies literàries femenines en català arreu del territori lingüístic des de l’edat mitjana.
Per la seua banda, Antoni Martí Monterde, professor de la Universitat de Barcelona, ressegueix algunes escenes de la tradició europeista catalana en la construcció de l’espai intel·lectual europeu, amb especial atenció al paper de Barcelona com a capital cultural. L’historiador i antropòleg Antoni Rico, per la seua banda, fa un recorregut per la influència de Joan Fuster sobre les cultures polítiques dels Països Catalans. En un article a tres mans, el valencià Gustau Muñoz, el mallorquí Damià Pons i el català Joan Manuel Tresserras fan un diagnòstic sobre l’articulació efectiva de les terres de llengua catalana, hi constaten les deficiències i emfatitzen el potencial d’una relació de més ampla volada.
Amb el primer número de Concret ja al carrer, els impulsors en preparen un de nou per publicar abans que acabe el 2020. I tindrà, com a eix d’anàlisi, Madrid en relació amb l’eix mediterrani. Pareu l’orella!