Des que Donald Trump és president dels Estats Units, les sèries han buscat maneres de reflectir aquesta realitat, la majoria des del rebuig visceral. The Good Fightés la que més obertament vol retratar l’era Trump, però la seva figura també s’ha abordat en sèries tan diferents com American Horror Story, The Loudest Voice o Roseanne. Aquesta última ha estat l’única que ha tingut una partidària de Trump com a protagonista. Però ha hagut de ser Larry David qui fes l’anàlisi més incisiu. Sense pretendre-ho, perquè el seu objectiu sempre és fer humor, no discursos. L’únic que ha necessitat és una gorra de seguidor de Donald Trump (les de l’eslògan “Make America Great Again”) que s’ha posat al primer episodi de la nova temporada de la seva sèrie, Curb Your Enthusiasm, a l’HBO. Estem parlant de la desena temporada i, arribats a aquest punt, el seu alter ego a la ficció ja està més que definit i tant audiència com equip de guionistes coneixen al mateix nivell les particularitats del personatge, de manera que la sèrie treballa amb hipòtesis. Què faria en aquesta situació? O amb aquest tema? Així és com arriba a quina posició prendria en l’enfrontament politicosocial de l’era Trump?
Curb Your Enthusiasm
Creador: Larry David
Repartiment: Larry David, Jeff Garlin, Cheryl Hines
Temporades en emissió: 10
Canal: HBO
I evidentment, un individu tan radicalment asocial i desinteressat en la política com Larry David decideix fer servir la situació per a benefici propi. Així, descobreix que la gorra de seguidor de Donald Trump és, en el seu entorn, un “excel·lent repel·lent social”. I per a ell, que viu la vida buscant excuses per evitar compromisos, troba en el “Make America Great Again” el seu millor recurs. Es presenta a un dinar on no vol anar amb la gorra posada i una persona, avergonyida que el vegin públicament amb un seguidor de Donald Trump, s’inventa una excusa i marxa del restaurant. Després va repetint l’operació en d’altres casos. Cada cop que vol treure’s de sobre algú que intueix que és anti-Trump es posa la gorra. I al contrari, posar-se la gorra davant d’un seguidor de Trump li estalvia problemes. La idea de la gorra té la virtut d’estar ridiculitzant tots dos costats: els contraris a Trump són presentats com individus amb la pell tan fina que no poden compartir ni l’oxigen amb algú que no pensa com ells, i els seguidors de Trump com individus agressius, volàtils i disposats a cridar i barallar-se a la primera que només frenen davant d’algú que és del seu bàndol. El resultat és que el personatge troba beneficis de l’enfrontament infantil entre els dos grups.
La manera com els exposa, aquests dos grups, és tan fina que Donald Trump (el de veritat) va piular a Twitter una escena de la sèrie sense adonar-se que ridiculitzava els seus seguidors. Només un mestre del nivell de Larry David és capaç d’explorar amb aquesta habilitat un tema tan complex, distingir l’humor del posicionament polític i, de pas, trolejar el president dels Estats Units. En canvi, amb el tema del “Me Too”, que ha abordat en la mateixa temporada, no ha estat capaç de disparar cap als dos costats, i ha acabat disparant només cap al costat de les dones. Si bé és cert que la desena temporada en conjunt no és tan brillant com anys enrere (amb un abús sorprenent de la comèdia de clatellades i de situacions tipus Benny Hill), idees brillants com la de la gorra justifiquen que la sèrie continuï en marxa. El moment passarà a la història, juntament amb d’altres com la del pollastre palestí, com un dels més feroçment antipolítics i humorístics de la sèrie, que continua postulant que hem de riure, també i sobretot, de les nostres idees.