- Com queda Més per Menorca després del congrés que va celebrar el passat 1 de febrer?
—Queda un projecte polític renovat i al dia, disposat a seguir apostant per l’actual forma orgànica que aglutina el PSM, Esquerra i Verds-Equo, que ha provat electoralment que funciona. En un ambient força dolent, el mes de maig passat aguantàrem, tot i perdre un diputat per la minva d’uns pocs vots. Però no va ser una minva significativa. El projecte aguantà i demostrà la seva vàlua.
—En el congrés s’encunyà l’expressió ‘Menorca decideix’, què significa?
—És una afirmació per dir que anem més enllà d’una llista de reivindicacions per a Menorca. Som una formació que aspira que la nostra illa sigui un subjecte polític amb dret a decidir, Menorca ha de decidir el seu futur.
—Al congrés hi havia convidats d’ERC —la secció menorquina de la qual fa part de la formació—, de l’homònim mallorquí i, també, de Compromís, Bildu... Quina és la referència política externa?
—Ens identifiquem amb tot el ventall de tall sobiranista. Tenim empatia amb totes aquestes forces que des de l’esquerra aspiren a convertir Espanya en un estat plurinacional. Els matisos em semblen poc rellevants. Compromís lluita al País Valencià pel mateix que el BNG a Galícia, que nosaltres a Menorca... La identificació bàsica és clara.
—Vostès no han volgut fer grup parlamentari amb Més per Mallorca per segon cop consecutiu. Per què?
—Mai havíem tingut possibilitat de fer grup propi fins al 2015, aleshores valoràrem que el més coherent amb el nostre discurs era fer-lo, sense que aquesta decisió comprometés per a res la sintonia i germanor amb el sobiranisme mallorquí. El maig passat, ens trobàrem amb dos diputats en lloc de tres (que és el mínim per fer grup propi), però teníem la possibilitat de formar amb Gent per Formentera la totalitat del grup parlamentari mixt. Pensàrem que era la millor forma de treure el màxim rèdit polític possible als nostres dos escons i així ho férem.
—No volgueren entrar en el Govern, s’estimaren més donar-li suport extern. Encara cueja aquell enfrontament que tingueren amb Francina Armengol la legislatura passada quan la presidenta obligà a dimitir la seva consellera de Cultura, Ruth Mateu, per l’escàndol dels contractes que les direccions generals d’aquesta conselleria havien fet amb un empresari que havia estat cap de campanya de Més per Mallorca el 2015?
—No. No tingué cap incidència. Als periodistes us agrada molt aquest tema, però no hi ha cap vinculació amb la decisió que prenguérem. Senzillament ens quedàrem fora del Govern perquè entenem que és la millor manera de rendibilitzar la nostra representació política. Sé que a vegades és difícil d’entendre la nostra postura a Mallorca, on es pensen que, quan un partit està al Govern, es pot tenir més incidència política. Però no és així per a nosaltres.
—S’estimaren més marcar el Govern des de fora, però ho fan de tal manera que a vegades pareixen ser oposició.
—(Riu) Pot ser, però també és cert que donem suport a les qüestions que, a banda de l’agenda menorquina, ens identifiquen amb la resta de l’esquerra. Evidentment, si a la nostra mà tenim triar un tipus de Govern, no serà el de la dreta. Tenim clar que estem obligats a fer part d’una majoria d’esquerres, però volem posar les nostres condicions, la nostra agenda menorquina. I la veritat és que va ser fàcil arribar a un acord amb Francina Armengol.
—A vegades se’ls critica des d’àmbits del Govern per ser ‘massa insularistes’...
—És vera, som molt insularistes. Però en el Parlament som solidaris amb les causes comunes de totes les Illes. I, a més a més, moltes de les iniciatives que portam a terme en favor de Menorca acaben per sortir-ne afavorides la resta d’illes. Fem de contrapès insularista a una administració autonòmica que està massa sovint centrada en els problemes de Mallorca. Som la veu necessària per evitar aquest perill.
—Després de sis mesos de legislatura, què li sembla com va el Govern?
—Valorem positivament tota la gestió econòmica. Pel que fa al turisme hi ha coses ben fetes, com el decret que prohibeix en certes zones el turisme d’excessos (de borratxera), i d’altres que hem criticat i que considerem llenegades, com és el cas de la intenció de retornar l’ecotaxa als empresaris afectats per la fallida de Thomas Cook (i que finalment el Govern rectificà). El que veig de forma més negativa és l’agenda del Govern quant a incrementar l’autogovern. En això som molt crítics. Mira, el 2007 es reformà l’Estatut i s’hi incorporaren previsions d’incrementar l’autogovern, com per exemple la gestió del litoral en certs aspectes, el desenvolupament de la policia autonòmica... i res s’ha fet al respecte, ni pareix que hi hagi intenció tampoc ara. Després, hi ha altres qüestions en què estam a l’expectativa, com és la redacció de la futura Llei d’educació.
—Un dels temes més polèmics dels últims dos mesos ha estat el de les menors tutelades prostituïdes a Mallorca i Menorca. Com valora la gestió feta?
—L’Administració ha fet sempre el que havia de fer. O així ho entenc de tot el que conec fins ara. Hem de ser rigorosos amb aquesta qüestió. Els fets són molt preocupants. Però la resposta de l’Administració ha estat diligent a cada moment. No he vist res que pugui fer sospitar un abandonament de funcions. No veig serveis de menors desballestats. Estam parlant de menors i, per tant, convé tenir la màxima cura. L’ús que l’oposició fa del tema és molt irresponsable. Quan es demana la dimissió de la consellera (de Benestar Social, Fina) Santiago, és una exageració perquè les competències de la gestió no les té ella (sinó els consells insulars); això és una mostra de quina és l’actitud de la dreta en aquest tema.
—Les relacions amb el Govern de Pedro Sánchez, van tan bé com diu Francina Armengol?
—No ho sé, però no m’ho sembla. Un exemple: el Ministeri (de Foment) ha informat el Consell de Menorca que “no es donen les condicions” per declarar d’interès públic la connexió entre Menorca i Barcelona, tal com s’havia demanat. Això, com a poc, indica una manca de sensibilitat cap al fet insular que és molt preocupant. I estem parlant d’un ministeri que és del mateix partit que la presidència del Consell (menorquí) i del Govern. Si (l’executiu socialista de Madrid) vol de veres canviar les coses, s’haurà d’arromangar. Reconec que la voluntat política hi és, però l’estructura administrativa i burocràtica de l’Estat central té unes inèrcies que són molt difícils de vèncer. Les possibilitats de fer les coses d’una altra manera són clares: la legislació bàsica de l’Estat podria donar més marge a les autonomies, com per exemple en educació, on ara hi ha poc espai de maniobra (per als governs autonòmics). L’Estat podria canviar l’actitud de litigar de forma abusiva contra les iniciatives legislatives autonòmiques i deixar de recórrer al Tribunal Constitucional... Hi ha àmbits, en fi, en els quals es poden canviar les coses. Però ja dic: veurem si la voluntat política s’acompanya de fets o no.
—Ha de créixer o decréixer l’economia balear?
—No ha de créixer quantitativament. No es pot augmentar cada any el nombre de turistes, el consum de recursos, la necessitat d’importar mà d’obra, més problemes d’habitatge... No pot ser. Ara, decréixer? M’estim més parlar de créixer en qualitat. Hem d’aconseguir que amb menys turistes puguem millorar les condicions de vida dels residents, disminuir el consum de recursos... Crec que tots veiem que aquest és el camí. Un camí que, per cert, ja reivindicava fa quaranta anys el PSM, però que tothom li deia que era un radical.
—Com valora l’actitud de Vox durant aquests sis primers mesos d’activitat parlamentària. L’ha sorprès?
—No. Ha estat la previsible. Van al Parlament a fer un espectacle. Soc crític respecte a l’actitud dels altres grups parlamentaris perquè li fan el joc. Jo podria haver entrat a criticar Vox mil vegades i així incrementar l’espectacle. Mai ho he fet. Els cordons sanitaris es fan, no s’anuncien. Si Vox és al Parlament és perquè una gent l’ha votat, així que crec que el que cal és fer la nostra feina al marge d’ells.
—Des de Menorca es veu més lluny Palma que Barcelona?
—Això ha canviat. És cert que hi ha una connexió sentimental, econòmica i pràctica entre Menorca i Barcelona. Però, amb Palma, la relació administrativa, i a pesar del sentiment de greuge polític que s’hi pot derivar, ha incrementat els vincles.
—Com veu el procés sobiranista a Catalunya?
—En el curt i mitjà termini no es produiran avenços significatius. El conflicte només es resoldrà quan se sotmeti a referèndum el futur polític de Catalunya. Ara s’està en una fase en què el PSOE i PSC, així com ERC, intenten una desinflamació de les passions. Tal com ho veig, la taula de diàleg tindrà un recorregut curt. Veurem quan se celebrin les eleccions catalanes què passa i quin tipus de Govern es pot fer. Reconec que l’aposta del PSOE és una novetat respecte del passat. Si s’assoleix la desinflamació, aleshores potser seria possible arribar a un acord. Però les dificultats són moltes.
—L’ús social del català es manté a Menorca però a Mallorca i Eivissa recula. Com es pot rectificar aquesta tendència?
— Apostant per l’escola i per la cultura. La política educativa ha de seguir amb l’aposta actual: que s’assoleixi el coneixement del català per part dels joves. És la condició sense la qual res més seria possible. Després, a través de la política cultural podem arribar a tothom. Una política cultural entesa en sentit ampli: ajudar els creadors, el lleure juvenil, les festes populars com a forma d’identificació amb el territori i de creació de ponts de proximitat emocional... I, al mateix temps, és imprescindible seguir reivindicant la unitat lingüística, perquè ens dona una força que aïlladament no tenim, i d’aquí que els enemics del català sempre ataquin per aquest costat.
—A la fi de la legislatura passada tota l’esquerra demanava ‘quatre anys més’. I ara?
—Ara hem de seguir. L’objectiu és desenvolupar tot el que férem a la legislatura passada i apostar per nous reptes relacionats amb l’emergència climàtica, amb l’habitatge, amb la diversificació econòmica, amb una major protecció territorial... Per a tot això, que tornés a governar la dreta seria un desastre. •