Un acte solemne. Així ha estat la cerimònia inaugural de la celebració del centenari de Josep Benet (Cervera, Segarra, 1920 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 2008) al Palau de la Generalitat, on l’historiador, advocat, editor i polític espanyol rebia el primer dels molts homenatges que rebrà aquest 2020, any en què se celebra el centenari del seu naixement.
Josep Benet i Morell es va vincular de ben jove al nacionalisme català. Criat a l’Escolania de Montserrat, va integrar la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant la guerra civil. L’any 1961 va rebre el premi Joan Maragall de l’Institut d’Estudis Catalans, el 1996 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, impartit per Òmnium Cultural; i el 2000 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Membre de l’Entesa dels Catalans, candidatura per la qual va ser escollit senador el 1977, va formar part de la Comissió dels 20 que l’any 1978 van redactar l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El 1979 seria reelegit senador amb el PSUC, formació amb què va ser cap de llista al Parlament de Catalunya el 1980. Dècades abans havia format part d’Unió Democràtica de Catalunya.
Catalanista i republicà, la seua figura és ben reconeguda dins de l’àmbit acadèmic català. No debades, en l’obertura del seu any han participat historiadors populars com ara Josep Maria Solé i Sabaté o Jaume Sobrequés. També el president Quim Torra, qui destacava Benet com “el polític que mai no ens va mentir” i qui destacava, també, el llibre ‘L’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya’ com l’obra que va estimular el seu pensament.
Jordi Amat, biògraf de Benet, destacava aquest personatge com “l’antifranquista de més llarga trajectòria” mentre que Solé i Sabaté destacava els contactes de l’homenatjat amb el món eclesiàstic. Sobrequés destacava que el 1977 Benet va ser el polític més votat als comicis espanyols a Catalunya i, no sense especulació, considerava que el creixement de l’independentisme li hauria complagut.
Benet també va fundar i presidir el Front Universitari de Catalunya i va participar en l’Assemblea de Catalunya. Una figura que rebrà molts més homenatges i que serà, segur, tractada més a fons.