-Les conteses electorals a Euskadi són més tranquil·les, supose, des que ETA va deixar d’existir.
-Sense cap mena de dubte. Euskadi, després de les dècades de dolor i patiment que va patir, s’ha convertit, en certa manera, en un oasi polític. Ha tornat la pau, vivim amb tranquil·litat i aquest marc permet veure les coses d’una manera distinta a com es veien fa uns anys.
-I els resultats electorals són més previsibles des de llavors?
-Al mapa polític no hi ha canvis substancials des de fa molt de temps. Continua guanyant el Partit Nacionalista Basc amb molta diferència, que és el partit que ha governat Euskadi des de la Transició -exceptuant el parèntesi de Patxi López entre 2009 i 2012. El PNB sempre és clar vencedor, ara seguit per l’esquerra abertzale. Encara hi ha el Partit Socialista d’Euskadi i el Partit Popular i ara també Podem, que a Euskadi tenen la marca Elkarrekin.
-El PNB pot confiar en una victòria còmoda el pròxim 5 d’abril?
-Crec que sí. Per això el lehendakari Íñigo Urkullu ha avançat les eleccions. El vent li és favorable. El PNB va obtenir uns excel·lents resultats en les eleccions generals amb sis diputats al Congrés. Els municipis i les diputacions també les domina el PNB, i és el clar favorit per a aquestes pròximes eleccions.
-Fins a quin punt li pot afectar al PNB la gestió de la polèmica de l’abocador de Zaldibar?
-Caldrà veure-ho. Evidentment, aquesta gestió no ha estat la més correcta, tot i que fa uns dies el lehendakari va comparèixer durant quatre hores i mitja per donar explicacions. Potser el cas li esquitxarà una mica, però em fa l’efecte que les explicacions que va donar i l’autocrítica farà que el cas no li afecte massa.
-A Euskadi hi ha la sensació que el PNB ha mirat d’ocultar què ha passat a Zaldibar?
-Crec que el Govern basc no ha intentat ocultar res, sinó que s’ha vist desbordat per una tragèdia -han mort dues persones. Efectivament, han intentat solucionar-ho el més ràpid possible. Els primers dies dels fets els governants no van estar a l’alçada de la gestió ni de la comunicació que s’espera d’un Govern quan ha d’actuar en casos com aquest, però han sabut rectificar. L’afer és molt complicat, s’ha esfondrat part d’un abocador, el terra és inestable, encara no s’han pogut recuperar els cossos... Tot s’ha acumulat. Però crec que, malgrat l’actuació inicial, van saber refer-se.
-A EH Bildu sí que li va passar factura electoral el seu sistema de recollida de residus porta a porta. Per què al PNB no li afectarà tant, malgrat el drama de la situació?
-La diferència és que el PNB té una gran credibilitat de gestió: la credibilitat d’un partit moderat, que no s’aventura a fer coses que no pot fer -tal com sí que han fet altres partits a Catalunya-, que sap negociar, que es va saber entendre amb Felipe González, amb José María Aznar, amb José Luis Rodríguez Zapatero, amb Mariano Rajoy i que ara ho intenta també amb Pedro Sánchez... Aquesta imatge no es trenca de la nit al dia. El cas Zaldibar pot afectar al partit, sí, però pense que si les explicacions que fan són bones i es depuren responsabilitats, es compliran els pronòstics de les eleccions del 5 d’abril.
-Fins ara, la moderació d’Urkullu li ha funcionat al PNB. Li continuarà funcionant?
-Crec que sí. És un home tranquil, disposat a negociar, a dialogar i a solucionar els problemes. Veurem què passa amb Pedro Sánchez, perquè si abans de les eleccions Euskadi rep unes transferències per part de l’Estat pendents des de fa més de quaranta anys, quan es va aprovar l’Estatut basc, Urkullu encara es beneficiarà més. Per tant, la bona relació amb el Govern central, crec que reforça la imatge del lehendakari. I el seu partit, el PNB, efectivament, jugarà aquest paper de mà estesa, de diàleg i de solucionar problemes a dins i a fora d’Euskadi, cosa que converteix, a ulls de la gent, el PNB en un partit seriós.
-Per tant, el més factible seria una reedició del pacte entre el PNB i el PSE, tenint en compte que els nacionalistes bascos va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez?
-Sense cap mena de dubte. El més probable és que hi haja un nou pacte entre PNB i PSE. Aquest pacte s’ha fet en moltes ocasions al llarg de la història. Per exemple, durant l’etapa de José Antonio Ardanza com a lehendakari (1985-1999), quan els socialistes eren la crossa del PNB per garantir una majoria absoluta. La darrera legislatura, aquesta majoria no ha existit: al PNB i al PSE els va faltar un escó per obtenir-la. I és per això, també, que el lehendakari Urkullu ha avançat les eleccions. També per evitar coincidir aquests comicis amb els catalans, però aquesta és una altra història. El cas és que el PSE serà, segurament, el company de viatge del PNB, com ho és a les capitals basques, a les diputacions i a la major part de pobles d’Euskadi: aquest acord és ferm i fort. Ara, també, es comença a especular amb un possible acord entre els socialistes, EH Bildu i Elkarrekin Podemos a Euskadi. Però pense que encara és molt prompte com perquè el PSE arribe a un pacte amb EH Bildu.
-No dona cap crèdit a aquesta possibilitat?
-No. Crec que és molt remota. Encara és massa prompte. Hi ha moltes ferides obertes. L’esquerra abertzale no ha fet tots els deures que havia de fer, tot i que accepta les regles del joc i dic, com he dit moltes vegades, que des que no hi ha armes s’està fent política, que és el que s’ha de fer. En tot cas, és massa prompte com perquè hi haja una coalició progressista a Euskadi.
-La suma de diputats del PNB i del PSE serà suficient per aconseguir la majoria absoluta? O els caldrà també comptar amb els diputats d’Elkarrekin Podem?
-Crec que el PNB i el PSE tindran majoria absoluta i, per tant, més representants que en la darrera legislatura. Les enquestes pronostiquen una pujada important del PNB, de dos o tres diputats; i el PSE sempre trau millors resultats quan el PSOE governa a Madrid. Per tant, tindran majoria suficient com per governar més fàcilment que durant els darrers quatre anys.
-Podem es ressentiria d’aquesta hipotètica pujada del PSE, tal com ha passat a la resta de l’Estat?
-El principal problema que té Podem, tant a Euskadi com a la resta de l’Estat, són les divisions internes al si del partit. Podem vol jugar un paper de governabilitat, i la prova és que va aprovar els Pressupostos del Govern basc i es va aproximar a l’executiu per guanyar-hi pes. Fa quatre anys, a les eleccions generals de juny de 2016, Podem va tindre un resultat molt important a Euskadi, quan va ser la força més votada. Però des de llavors ha anat baixant progressivament i no sembla que puga obtenir més diputats dels que té ara.
-I a què es deuria això?
-Jo crec que, essencialment, al problema de Podem arreu de l’Estat: les divisions internes al si del partit. A Euskadi, la prova d’això és el fet que tots els partits ja tenen el seu candidat per a les eleccions del 5 d’abril, però Podem encara no: tenen dues candidates [Rosa Martínez i Miren Gorrotxategi] i una d’elles serà seleccionada després d’un procés de primàries. Podem encara no ha aconseguit fer un bloc sòlid i unitari tal com tenia fa quatre anys.
-El partit d’Íñigo Errejón té alguna possibilitat a Euskadi?
-No. Molt poques. En les eleccions generals només es va presentar per la província de Biscaia: no hi havia candidats ni a Guipúscoa ni a Àlaba, i no va traure cap representant.
-Deia que Urkullu volia evitar que les eleccions basques i catalanes coincidiren en el calendari. Per què?
-Crec que per una cosa molt clara: no volen condicionar la campanya a Catalunya. Ho han dit expressament, de fet. A Euskadi, ni el PNB ni el Govern estan d’acord amb moltes de les coses que s’han fet des de Catalunya. Ells no es volen veure barrejats en aquesta història, perquè el PNB ha apostat per la bilateralitat i pel diàleg. I com que encara no està clar quan se celebraran eleccions a Catalunya, el Govern basc ha preferit avançar els comicis a la primavera, tot i que corresponia, per calendari, celebrar-les en la tardor.
-Diu que el PNB no veu amb bons ulls el procés català i sembla que l’electorat basc tamòc, atès que EH Bildu, que sí que s’identifica més amb el procés, està rebent menys suports.
-Crec que al País Basc estem vacunats. La violència i el terrorisme va fracturar la societat. El PNB, que és el partit més vell que hi ha a Espanya després del PSOE, sempre ha apostat per l’acord. I pensa que la ruptura no serveix absolutament per res. Per contra, EH Bildu, quan a Catalunya va passar tot el que va passar amb el procés, s’hi va apropar molt més, però s’ha adonat que l’estridència procedent de Catalunya no afavoreix el partit i estan marcant certes distàncies, atès que també aposten per la bilateralitat. De fet, el canvi d’EH Bildu és molt sorprenent.
-Per què?
-Perquè el radicalisme que ells mateixos han defensat té un lloc en la política, sí. De fet, EH Bildu és la segona força més representada del parlament basc. Però precisament gràcies a haver apostat per la política i no per la ruptura, tal com feien fa uns anys. A EH Bildu s’han adonat que Euskadi no està preparada per la ruptura i que cal seguir caminant a poc a poc per fer un canvi profund.
-Pensa que l’electorat basc preferiria un pacte entre PNB i EH Bildu abans que un pacte entre PNB i PSE, tal com es pronostica?
-Podria ser. Cal dir que, en una enquesta recent, es deia que al País Basc només el 22% de la població està a favor de la independència. Hi ha molta gent amb ànima nacionalista que, evidentment, preferiria un acord amb PNB i EH Bildu. Però la distància entre els dos partits és important. EH Bildu pretenia, després de la fi d’ETA, guanyar l’hegemonia del nacionalisme i desbordar el PNB, però la distància encara és molt important i pense que el PNB prefereix navegar en aigües tranquil·les amb la companyia del PSE. Almenys de moment.
-Pel que fa a la dreta espanyola, pensava que PP i Ciutadans farien una aliança a Euskadi? Finalment s'ha imposat des de Gènova [hores més tard de fer aquesta entrevista, el candidat del PP a les eleccions basques, Alfonso Alonso, era expulsat des de la direcció estatal del partit i rellevat per Carlos Iturgaiz com a candidat].
-Jo pensava que, efectivament, la farien, tot i que al final quedat coixa, atès que Ciutadans, com Vox, no tenen cap representació a Euskadi. El problema per al PP basc és que una aliança amb Ciutadans és una imposició de la direcció del PP a Madrid, per part de Pablo Casado, a qui segurament li interessa fer un pacte amb Ciutadans també a Catalunya. Ací això no es veu amb bons ulls. Ciutadans a Euskadi no existeix i el PP ja està tenint problemes per aguantar la seua representació. Aliar-se amb un partit que no li aporta gran cosa, atès que a Euskadi Ciutadans és invisible, no beneficia el PP.
-El PP basc no sembla sintonitzar massa amb Pablo Casado. Borja Semper va marxar fa uns dies. Això els pot afectar electoralment?
-Caldrà veure-ho. El que ha de pretendre el PP, que sempre ha existit al País Basc, és mantenir el seu electorat, que ha anat davallant i davallant en les darreres cites electorals. L’electorat basc del PP aposta per la foralitat i pel concert econòmic -cosa que no fa Ciutadans, tot i que acceptarà qualsevol cosa si aconsegueix aliar-se amb el PP a les eleccions basques. A Euskadi, el PP va arribar a ser segona força el 2001 amb 19 diputats en un context molt particular. El 2016 va ser la cinquena força amb nou representants. Ara necessita recuperar la força que tradicionalment ha tingut a Àlaba i també entre una part dels votants de Biscaia. No tant a Guipúscoa, on sempre ha tingut menys suports. Però el que necessita Alfonso Alonso [excandidat del PP a la lehendakaritza, destituït per la direcció estatal del PP i rellevat per Carlos Iturgaiz com a candidat] és que des de Madrid li deixen fer la seua feina i que li deixen reconstruir el partit per recuperar-ne l’essència, malgrat l’eixida de Borja Semper.
-Per tant, l’electorat basc sintonitza més amb el PP basc que amb Pablo Casado?
-Sense cap mena de dubte. I per això Alonso volia mantenir aquesta línia. Perquè si la línia a seguir és la de Casado, el resultat serà encara pitjor.
-I Vox tindria alguna possibilitat d’entrar al Parlament basc?
-Caldrà veure-ho. Ací s’elegeixen 75 diputats, 25 per cada província. Vox té més fàcil d’obtenir un diputat a Àlaba que fer-ho a Biscaia o Guipúscoa. Però Vox és encara inexistent al País Basc. Jo no tinc clar si trauran o no representació.
-De tota manera, i atesos els darrers resultats i les enquestes, sembla evident que la dreta espanyola, avui representada per PP, Vox i Ciutadans, en un context de pau, perd suports electorals a Euskadi.
-Evidentment. Això és el que han demostrat les darreres eleccions. A més, cal dir que la dreta al País Basc vota, fonamentalment, el PNB. I molts votants del PP s’han passat al PNB perquè és un partit, com deia, moderat, dialogant i que sap el que vol. Mentrestant, el PP ha entrat en crisi amb la seua nova directiva. La pau no els ha afavorit en res.
-I què ha de fer per refer-se? Queden ben lluny els 19 escons aconseguits per Jaime Mayor Oreja el 2001.
-Aquell era un context molt distint. ETA actuava. S’havia produït el pacte de Lizarra, que va acabar fracassant. Posteriorment serien assassinats Fernando Buesa i José Luis López de la Calle arran del fracàs d’aquella treva. Allò va provocar una reacció contrària i el context va fer que Jaime Mayor Oreja (PP) i Nicolás Redondo Terreros (el candidat del PSE el 2001) estigueren a punt de guanyar les eleccions: només els va faltar un diputat. Aquell context no té res a veure amb l’actual. Ara el PP ha de tornar a l’essència del que va ser a Euskadi: un partit conservador, tradicionalista, defensor de la foralitat i de l’autonomia basques, també del concert econòmic i que recupere aquell discurs que ha perdut per convèncer molts antics votants. Jo crec que ho tindran difícil, però és possible fer-ho.
-Quin serà el futur d’Euskadi després d’aquestes eleccions?
-Crec que Euskadi és un país amb futur. Tindrem un govern integrat, segurament, pel PNB i el PSE, que tindran majoria absoluta que es dedicaran a resoldre els problemes econòmics i socials sense renunciar a l’autogovern i a exigir que es respecte l’Estatut d’Autonomia, que no s’ha aplicat al 100%, perquè queden moltes transferències pendents. Una vegada s’assolesca aquest objectiu, miraran les maneres d’implementar l’Estatut sempre plantejant aquest propòsit en termes d’autogovern i no de ruptura amb l’Estat.
-És evident que el PNB ha moderat el seu discurs nacional: només cal comparar Urkullu amb Xabier Arzalluz o Juan José Ibarretxe. Pensa que a Catalunya els partits independentistes podrien acabar moderant, també, el seu discurs nacional, tal com ha fet el PNB, atès que aquest partit se n’ha beneficiat electoralment?
-Crec que sí, perquè no n’hi ha cap altra via. En certa manera, l’espai de l’antiga Convergència i Esquerra Republicana van sobrepassar uns límits, i ara caldrà veure com tornen a la normalitat. Crec que haurien de mirar com s’estan fent les coses a Euskadi per comprovar que hi ha altra manera de fer política i de defensar tot allò que un creu que ha de defensar en un sistema democràtic. Si el senyor Carles Puigdemont i tants altres miraren més cap a Euskadi, la situació seria distinta. Urkullu, de fet, va intervenir per intentar evitar que Puigdemont prenguera la decisió de fer aquella declaració al Parlament [el 27 d’octubre de 2017], però no ho va aconseguir. No li van fer cas. A Euskadi, Arzalluz i Ibarretxe tenien un altre discurs molt més radical, però la gent els va dir que no i el PNB va optar per una altra via. Aquesta és l’habilitat del PNB, que sempre sap navegar en aigües turbulentes i fins i tot enmig de la tempesta.
-Vostè pronostica que els partits independentistes catalans tornaran a la normalitat, però el cert és que, almenys a hores d’ara, una bona part de l’electorat rebutja aquesta moderació.
-No, perquè les circumstàncies fan que tot siga complicat. El procés ha estat com un divorci amb l’Estat, i en un divorci les culpes sempre són compartides. Hi ha massa culpes per ambdues bandes. El radicalisme a Catalunya es pot comprendre en certa manera amb tot el que hi ha hagut: referèndum, repressió, polítics empresonats... és normal que hi haja una reacció. Peró és com un suflé: a poc a poc anirà baixant, perquè l’única eixida és el diàleg i l’acord.
-La moderació té data de caducitat? Què podria fer perdre vots al lehendakari Urkullu?
-Un mateix partit no sempre pot guanyar les eleccions. I l’única possibilitat perquè el PNB no governe a Euskadi és que es faça un acord progressista entre PSE, Elkarrekin Podemos i EH Bildu. Això significaria que hauríem cicatritzat moltes ferides del passat i que hauríem entrat en un període de normalitat absoluta. Però encara queda camí per recórrer i crec que el PNB podrà estar tranquil durant uns anys més.
-La pròxima legislatura serà l’última d’Urkullu?
-Em fa l’efecte que sí. Una quarta legislatura seria molt complicada per a ell. Caldrà que li busquen un substitut, cosa el PNB sempre ha sabut fer, fins i tot quan van mantenir el Govern basc a l’exili francès durant la dictadura franquista.
-Hi ha algun candidat per substituir Urkullu en el futur?
-Encara és prompte. No tocaran, de moment, el que està funcionant. En algun moment s’ha especulat amb Jokin Bildarratz, portaveu del PNB al Senat, però és massa prompte per dir res i el partit no s’aventurarà a fer les coses abans del moment en què tocarà fer-les.
-I si a Arnaldo Otegi li caduca la inhabilitació en les següents eleccions, ja al 2024, pensa que podria substituir Urkullu a lehendakaritza?
-Crec que a Otegi, la carrera política, almenys pel que fa a càrrecs importants, se li ha acabat. Otegi representa el passat. La prova és que, tot i estar inhabilitat, no l’han proposat com a candidat. Tinc la impressió que Otegi, com a candidat, suscitaria molts més recels que suports per part de l’electorat i de la resta dels partits. Perquè Otegi, per molt que haja canviat i haja fet canviar l’esquerra abertzale, té un passat que el marcarà tota la vida.